19.01.2020 - 10:55
|
Actualització: 19.01.2020 - 20:20
L’advocat d’Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde, ha presentat un recurs al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) demanant mesures cautelars perquè es protegeixin els drets de Junqueras com a eurodiputat després de la decisió del Parlament Europeu d’excloure’l com a tal en acatar el Tribunal Suprem espanyol, que no va fer cabal de la sentència del Tribunal de Luxemburg (TJUE), que afirmava que havia d’haver estat alliberat de la presó preventiva una vegada elegit a les eleccions europees del 26 de maig. La defensa exigeix al Tribunal General de la Unió Europea que li restableixi cautelarment l’escó a l’eurocambra i que obligui Espanya a alliberar-lo perquè pugui exercir com a eurodiputat.
Cal recordar que la defensa de Junqueras no podia recórrer a Luxemburg contra la decisió del Suprem. Tanmateix, el recurs amb petició de mesures cautelars s’adreça al president del Parlament Europeu, David Sassoli. La defensa de Junqueras demana les mesures cautelars en l’escrit presentat divendres perquè no es causi un ‘dany irreparable’ als seus drets com a eurodiputat. Per això demana al TGUE que ordeni a l’eurocambra que prengui ‘totes les mesures necessàries’ per a protegir els drets fonamentals de Junqueras. Creu que se li ha de reconèixer immediatament la condició i els drets d’eurodiputat mentre no es valori el fons de la qüestió i es dicti sentència en el procediment principal, perquè, si no, argumenta, es vulneren els drets dels seus electors i es manté alterada la composició del Parlament Europeu i la del seu grup, els Verds-ALE.
Sobre el fons de la demanda, la defensa al·lega que Sassoli no ha donat compliment a la sentència del TJUE perquè ha fet cas de la Junta Electoral espanyola (JEC) i el Suprem espanyol, cosa que vulnera la decisió del tribunal europeu. També denuncia que Sassoli no va atendre el procediment d’urgència de les demandes d’empara i protecció presentades per l’eurodiputada d’ERC Diana Riba. A més, argumenta que la jurisprudència del cas Le Pen, que obligava el Parlament Europeu a aplicar immediatament la resolució del Suprem, no és vàlida perquè és anterior a l’aprovació del Tractat de Lisboa (2009). Llavors la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea no havia adquirit encara la condició de dret primari de la Unió i, per tant, els eurodiputats encara no eren considerats representants directes dels electors europeus, sinó representants dels estats.
El procediment d’aquest recurs pot durar uns quants mesos, però el pronunciament sobre les mesures cautelars serà immediat, poques hores després de registrar-se la petició. El TGUE podria acceptar-les o refusar-les. Si les accepta, donarà un mandat al Parlament Europeu perquè protegeixi els drets de Junqueras, contra la voluntat de la justícia espanyola. En favor de les cautelars hi ha la jurisprudència del TJUE en el precedent del president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín, quan el 20 de desembre va anul·lar la decisió del juliol de no admetre les mesures preventives i va determinar que s’havien d’haver acceptat.
La setmana passada la defensa de Junqueras ja va presentar un recurs de súplica al Tribunal Suprem espanyol contra la resolució en què van prohibir-li de participar en el ple del Parlament Europeu. La defensa demanava a la sala segona que elevés una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè demanés si és conforme a la doctrina del TJUE que Junqueras fos condemnat el 14 d’octubre tot i haver obtingut la immunitat com a eurodiputat el 13 de juny sense haver sol·licitat, el Suprem, el suplicatori pertinent a l’eurocambra.
El TGUE és un dels òrgans jurisdiccionals del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que el 19 de desembre va sentenciar en favor dels drets de Junqueras reconeixent-li la condició d’eurodiputat de ple dret, amb les prerrogatives intactes –entre les quals, la immunitat– d’ençà de la proclamació del resultat de les eleccions europees, el 13 de juny. L’altre òrgan del TJUE és pròpiament el Tribunal de Justícia.
