Junqueras demana al Suprem que adreci qüestió una pre-judicial al TJUE per l’incompliment de la sentència

La defensa de l’eurodiputat i president d’ERC, Oriol Junqueras, ha presentat un recurs de súplica al Tribunal Suprem espanyol contra la resolució en què van prohibir-li de participar en el ple del Parlament Europeu, aixecant la suspensió de la seva inhabilitació i donant la raó a la Junta Electoral espanyola. La defensa demana a la sala segona que elevi una qüestió pre-judicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè pregunti si és conforme a la doctrina del TJUE que Junqueras fos condemnat el 14 d’octubre tot i haver obtingut la immunitat com a eurodiputat el 13 de juny sense que el Suprem hagués sol·licitat el suplicatori pertinent a l’eurocambra.

Al recurs, l’advocat Andreu Van den Eynde denuncia la desobediència del Suprem a la sentència del Tribunal de Luxemburg. ‘Aquesta excel·lentíssima sala no pot reinterpretar la interpretació del TJUE, sinó que ha d’aplicar la seva sentència’, recull el recurs. ‘Que la immunitat és incompatible amb la realitat de l’empresonament és de sentit comú si no es vol buidar de contingut la prerrogativa i atemptat contra la seva essència’, afirma.

Per últim, asseguren que s’han vulnerat els drets de Junqueras –llibertat, llibertat d’expressió, participació i representació política, i tenir un procés amb garanties i un judici just–, que té immunitat i que s’ha de permetre que es desplaci al Parlament Europeu.

Heus ací la qüestió pre-judicial que la defensa de Junqueras demana al Suprem que adreci a Luxemburg: ‘És conforme a la interpretació de la normativa de la UE realitzada en la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de data 19 de desembre de 2019 (assumpte C-502/19) que una persona proclamada diputat electe el dia 13 de juny de 2019 (i que era immune des d’aquest dia conforme al paràgraf segon de l’article 9 del Protocol de Privilegis i Immunitats de la Unió Europea i en garantia del dret previst en l’article 39 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, que hauria d’haver estat alliberat en aquell moment, i que a partir del 2 de juliol de 2019 gaudia de la immunitat prevista en el paràgraf primer del mateix article) pugui ser condemnada penalment en data 14 d’octubre de 2019, sense haver sol·licitat el tribunal sentenciador al Parlament Europeu la suspensió de la seva immunitat, de manera que finalment no s’ha produït el seu alliberament per a exercir les seves funcions com a eurodiputat?’