Junqueras: ‘Cal parlar, fins i tot, amb aquells que ens han tancat a la presó’

Som a les portes d’una nova campanya electoral. Unes noves eleccions que hauré d’afrontar, com els meus companys i l’estimada Marta Rovira, des de la distància, sense la possibilitat de poder fer una de les coses que més m’agrada que és dirigir-me directament a vosaltres des dels escenaris i des del carrer. Tornarem a viure-la des de Madrid, lluny de tots vosaltres i les nostres famílies, amb aquest nou intent de silenciar-nos. No ho dic amb rencor, sinó amb enyorança i amb la tranquil·litat de saber que ho tornareu a donar tot en aquests 15 dies. Davant d’aquest estat i d’aquesta situació, no ens valen les excuses, només la victòria.

Em sento molt orgullós de presidir aquest històric partit, d’haver agafat el relleu de tantes i tantes persones que abans que nosaltres ho van donar tot per Catalunya, per la democràcia i per la llibertat. I sento que no només no he fet res del que hagi de penedir-me, sinó que me’n sento legítimament orgullós, perquè ser lleial al mandat dels ciutadans és la nostra obligació com a representants públics i l’essència de qualsevol demòcrata. I no en tingueu cap dubte, ho tornaria a fer.

Si la presó és el preu per defensar la democràcia i la llibertat, el pagaré, però no ens aturem ni renunciem a cap de les nostres conviccions per més repressió que ens vulguin imposar. Som a mig camí, ho hem dit altres vegades, més lluny que mai, però encara no on voldríem ser i tenim de nou l’oportunitat a les nostres mans de tornar a derrotar la repressió, la injustícia i la covardia. Podem fer que per primera vegada l’independentisme guanyi unes eleccions espanyoles a Catalunya. No desaprofitem les urnes, ni els missatges que podem enviar amb els nostres vots. Treballem, escoltem, convencem, tenyim de groc el mapa de Catalunya.

Porto tota la vida treballant per la llibertat del meu país. Primer des de la societat civil com la Plataforma pel Dret a Decidir, col·laborant amb el seu exercici amb les consultes populars que es van fer arreu del país o voltant per tots els racons de Catalunya com a historiador; després des del cor d’Europa com a eurodiputat treballant conjuntament amb els companys Raül Romeva i Ramon Tremosa. També com a alcalde a Sant Vicenç dels Horts, però sobretot des del Parlament i el Govern de la Generalitat on vam situar l’independentisme al centre i el referèndum com la millor eina per decidir el futur del país.

I no desistiré mai. Ens van dir que era impossible que l’independentisme guanyés mai unes eleccions i ho vam fer. Ens van dir que no podríem tancar la presó Model o que no podríem quadrar els comptes de la Generalitat i fer polítiques socials a la vegada i ho vam fer. Ens van dir que era impossible fer l’1 d’octubre i el vam fer. I ara ens diuen que mai podrem ser independents i ho serem. No en tingueu cap dubte.

Crec que no hi ha ningú més independentista que jo i el partit que tinc l’honor de dirigir, potser hi ha gent que ho és tant com nosaltres, però no més. I a la vegada us dic que no hi ha ningú que sigui més dialogant que Esquerra Republicana. I aquest és el camí avui, mantenir la fermesa absoluta de les nostres conviccions i la mirada posada en el nostre objectiu que és la República catalana per seguir avançant, combinat amb la mà estesa i el diàleg. Sempre hem actuat així, el problema és que molt sovint ens hem trobat en una taula i no hi ha ningú a la cadira del davant. O, fins i tot, com la darrera vegada, on el nostre interlocutor s’ha aixecat per por.

Nosaltres no tenim cap por de defensar la independència de Catalunya, el dret a l’autodeterminació i a la vegada la necessitat de seure per trobar una solució política. Molts lideratges mundials ens han ensenyat que cal parlar, fins i tot, amb aquells que ens han tancat a la presó.

Fa dies que només sento una pregunta a totes hores, tothom vol saber què passarà l’endemà de les eleccions. Sembla difícil respondre aquesta pregunta, primer perquè no sabem quin serà el resultat electoral i la correlació de forces que quedarà al Congrés, però sobretot perquè nosaltres no som qui es va aixecar de la taula. Probablement, la pregunta haurà de ser per Pedro Sánchez. Què farà? Vol treballar per una solució o vol continuar empresonant idees i la democràcia?

En tot cas, ningú hauria de cometre l’error de fixar línies vermelles que a l’hora de la veritat es converteixen en un xec en blanc per a un govern del tripartit d’extrema dreta. I ningú ha de regalar xecs en blanc al PSOE, que actuïn com a línies vermelles per a una veritable democràcia a Catalunya que tothom sap que passa per un referèndum inevitable.

El futur de Catalunya, podeu estar-ne segurs, només es resoldrà votant, i nosaltres farem que passi. Tenim la raó i tindrem la força democràtica. Estem preparats per guanyar.»