Junqueras topa amb l’advocat general del TJUE, que demana de rebutjar el recurs pel seu escó

La batalla judicial d’Oriol Junqueras al Tribunal de Luxemburg per fer valer el seu escó com a eurodiputat s’encalla i pot trobar-se pràcticament aturada aquests mesos vinents, si més no dins el Tribunal de Justícia de la UE. L’advocat general del tribunal, Maciej Szpunar, ha recomanat que es refusi el recurs que va presentar la defensa de Junqueras contra la decisió del Tribunal General de la Unió de no acceptar-li la demanda contra el Parlament Europeu per haver deixat buit el seu escó. En les conclusions, Szpunar és clar: el TGUE va actuar bé quan va desestimar el recurs de Junqueras contra el Parlament Europeu perquè, segons que diu, no podia fer res més que acceptar la decisió del Suprem espanyol sobre el seu escó.

L’opinió de l’advocat general no és vinculant per al TJUE, que haurà de prendre la decisió final. Però té un gran pes, i la gran majoria de les sentències acostumen a seguir les recomanacions expressades per l’advocat. Szpunar fou l’advocat general designat per a emetre l’informe del cas que Junqueras va guanyar el desembre del 2019 sobre la seva immunitat com a eurodiputat. Per això la defensa de Junqueras tenia una certa esperança que fes una lectura més favorable del cas que les que fins ara havia fet el TGUE, que ha anat refusant tots els seus recursos en defensa de l’escó perdut.

La demanda de Junqueras anava contra la decisió del Parlament Europeu d’haver fet cabal del Tribunal Suprem espanyol i haver-li retirat l’escó, el gener del 2020. Fou poques setmanes després d’una sentència del TJUE mateix, el desembre del 2019, que reconeixia que Junqueras tenia immunitat d’ençà que havia estat elegit eurodiputat.

Quan Junqueras va denunciar la pèrdua de l’escó al TGUE, el tribunal va dir que el Parlament Europeu havia actuat correctament, que no podia fer sinó acceptar la interpretació del Suprem espanyol de la sentència sobre la immunitat de Junqueras i la implicació que tenia en el manteniment o la pèrdua de l’escó una volta havia estat condemnat. Segons el TGUE, els precedents de casos semblants havien creat una doctrina que anava en aquesta línia.

La defensa de Junqueras al·legava que el Parlament Europeu havia actuat contra el dret de la Unió perquè havia d’haver constatat que el Suprem actuava contra el sentit de la sentència, i que demanava la retirada de l’escó a Junqueras sense haver demanat abans el suplicatori preceptiu. Però l’advocat general troba que aquest argument de Junqueras manca de fonament jurídic, és a dir, que no hi ha cap disposició del dret de la Unió que obligui el Parlament Europeu a revisar una decisió de les autoritats estatals sobre l’elegibilitat d’un eurodiputat.

En la mateixa demanda, Junqueras volia que es corregís la decisió del president del Parlament Europeu, aleshores David Sassoli, de no tramitar una petició de defensa de la immunitat que va fer en nom seu l’eurodiputada d’ERC Diana Riba el desembre del 2020. Sassoli va obrir la porta de l’eurocambra a Carles Puigdemont i a Toni Comín després de la sentència del TJUE que confirmava la immunitat de Junqueras, a qui va reconèixer en un primer moment la condició de parlamentari. Però no va aprovar un procediment previst en el reglament del parlament que consisteix a ratificar-ne la immunitat quan hi ha alguna situació que la pugui amenaçar. Diu l’advocat Szpunar que, sobre aquesta qüestió, Junqueras no ha aconseguit qüestionar “de manera eficaç” que el TGUE no procedís correctament quan li va desestimar el recurs.