02.08.2023 - 19:50
Tradicionalment, els mesos de juliol solen caracteritzar-se per un bon comportament estacional, amb augments de l’afiliació a la Seguretat Social i descensos de la desocupació registrada. Aquesta vegada, les variacions mensuals de totes dues variables han mostrat el signe previst, a escala estatal, i milloren els registres del 2022, encara que si la comparació s’eixampla amb els juliols de la darrera dècada, reflecteix un comportament molt discret.
Tant és així, que ja s’han sentit algunes veus crítiques. “El juliol ha acabat destruint contractació, amb menys evolucions intermensuals en afiliació a la Seguretat Social i desocupació dels darrers anys”, deia avui el director de The Adecco Group Institut, Javier Blasco, que comentava les dades laborals espanyoles que s’han sabut aquest matí. I afegia: “Les dades del juliol tornen a insinuar una desacceleració de l’economia.” De fet, la setmana passada ja vam saber que l’economia ha crescut menys de pressa durant el segon trimestre.
De totes maneres, el missatge més important que ens aporten les dades laborals del juliol és que es pot haver esquerdat la cantarella oficial, mes rere mes, sobre la gran resiliència del nostre mercat de treball, davant la desacceleració de l’activitat. El juliol pot haver marcat una inflexió. O potser alguna cosa més?
Les dades no han estat bones, encara que és molt probable que els titulars oficials destaquin el fet d’haver assolit un nou record en les afiliacions a la Seguretat Social a l’estat espanyol i que la desocupació registrada hagi marcat l’encadenament de vint-i-set mesos seguits a la baixa. Ambdues variacions mensuals són certes, però molt minses. Quant a les afiliacions, la consultoria Randstad ha recordat aquest matí que “l’increment ha millorat la dada de l’any passat, que va ser el pitjor juliol en més de catorze anys, però en comparació amb juliols d’anys anteriors, el creixement actual és la quarta pitjor dada del mes de les dues darreres dècades.”
A Catalunya ha augmentat la desocupació i, al mateix temps, han crescut les afiliacions a la Seguretat Social. S’ha trencat la tradició, com ja va passar l’any 2022. Segons la Generalitat, a final del juliol, els desocupats registrats a les oficines de Treball de Catalunya se situen en 331.356, “el valor més baix en un mes de juliol d’ençà del 2008″… però una mica més alt que al juny, hi afegiria. Un augment que s’ha concentrat, pràcticament del tot, en el sector dels serveis, en la demarcació de Barcelona i en les dones.
En termes interanuals, la desocupació registrada continua baixant, però a un ritme més lent, del 2,9%. En aquest punt hi ha un símptoma que no m’agrada. Encara és incipient, però no apunta res de bo. L’atur s’ha reduït respecte d’un any enrere en la xifra global, però, en canvi, augmenta entre els menors de vint-i-cinc anys (+4,2%) i entre els qui no tenien una ocupació anterior (+7,3%). Encara són xifres molt petites, però, compte, perquè ja és el segon mes en què veiem això dins l’apartat dels joves. Per una altra banda, la desacceleració del ritme de baixada de la desocupació es comprova de manera més evident si veiem que, del maig al juliol, ha estat del 2,9% de mitjana mensual, mentre que la corresponent als tres mesos anteriors havia estat del 6,2%. El ritme s’ha reduït a més de la meitat, doncs.
Quant a la contractació, també hi ha mostres de menys activitat. Així, durant el mes de juliol s’han formalitzat 244.850 contractes laborals amb lloc de feina a Catalunya, dels quals el 42,8% han estat indefinits i el 57,2% restant, temporals. Respecte del mes anterior, la contractació global s’ha reduït d’un 2,4% arrossegada pel descens en la indefinida (-7,6%), atès que la contractació temporal ha augmentat (+1,9%). En comparació amb el juliol del 2022, també hi ha hagut un descens del 13,3% en la contractació, que ha estat més intens en la indefinida que no en la temporal. I així mateix, ha disminuït la contractació acumulada del gener al juliol respecte del mateix període del 2022, en un 14,2%, a causa, principalment, del descens de la contractació temporal (-23%), tot i que la contractació indefinida també experimenta una lleugera baixada (-0,7%).
Quant a la contractació indefinida de fixos discontinus, ha disminuït d’un 5,6% respecte del juliol de l’any passat. En l’acumulat dels set primers mesos del 2023, la xifra creix d’un 12,3%, a diferència de la resta de la contractació indefinida, que disminueix d’un 5%. Aquesta diferència diu ben explícitament quines són les preferències del contractant. Recordem, a més, que aquest model de contractes indefinits, que han proliferat amb la reforma laboral, distorsiona a la baixa les xifres de l’atur registrat, atès que qui té aquest contracte no es considera desocupat en el temps que no treballa, cosa que sí que passava amb el sistema de comptabilització anterior.
I, finalment, les afiliacions a la Seguretat Social han crescut. Al juliol, la mitjana d’afiliacions a Catalunya ha estat de 3.753.713, cosa que la situa com a nou màxim en la sèrie històrica disponible (d’ençà del 2004). L’evolució intermensual de les afiliacions ha marcat un creixement del 0,3% (10.931 més), un comportament habitual del mes de juliol. Però, com destaca en el seu breu comentari la nota oficial de la Generalitat “el d’enguany és el més moderat de la sèrie històrica disponible i, en xifres absolutes, el segon amb menys increment”. Queda clar, doncs, que malgrat que és una dada positiva, indica un lleuger canvi a la baixa, com la resta de variables que hem vist fins ara. Per demarcacions, Barcelona és l’única on cauen les afiliacions (-0,4%). Per contra, Girona registra l’increment més intens (+3,2%). I, dins el context estatal, les afiliacions s’incrementen a un ritme força similar, al voltant del 2,8% en termes interanuals.
I vet aquí una reflexió que em sembla interessant sobre el nostre mercat laboral en aquests moments i la seva evolució. “La dada històrica que ens agradaria assolir és la d’homologar el nostre atur al dels països desenvolupats, perquè costa d’entendre que, creixent el triple, en tinguem tant”. Ho ha dit el secretari general de la PIMEC, Josep Ginesta, en una conferència de premsa de valoració de l’atur, en què ha destacat que era preocupant que “després de les reformes fetes, continuï costant crear ocupació amb creixements del PIB per sota del 2% i que es consolidi un atur estructural tan alt”. A més, ha alertat: “Si analitzem les dades al detall, ha estat un juliol dolent, perquè és el segon pitjor mes de juliol dels darrers deu anys en termes d’atur registrat i el tercer pitjor dels darrers deu anys en increment de l’afiliació.”
També ha volgut posar de manifest que el comportament de l’atur era poc explicable si es posava en relació amb la taxa de creixement de l’economia catalana, que és del triple de molts països del nostre entorn, com Alemanya o França, fet pel qual “costa d’entendre que tinguem un atur que dobla o triplica el d’aquests països en alguns casos”.
Aquest és un dels punts clau en què s’ha enquistat la nostra economia d’ençà de fa molts anys i que no té una explicació raonable. Hem passat uns mesos bons, quant a l’activitat, molt més bons que no es deia ni s’esperava. I ara sembla que entrem en un tombant en què el binomi activitat-ocupació té el perill de trencar-se. Evidentment, en un sol mes seria molt arriscat arribar a cap conclusió. Per tant, haurem d’esperar una mica més per confirmar si és una situació estrictament conjuntural o un canvi de més envergadura.
