11.04.2019 - 19:00
|
Actualització: 11.04.2019 - 19:31
1. Qui és Julian Assange?
Julian Assange és el fundador i la cara pública de WikiLeaks, una organització internacional que ha publicat secrets oficials que han ajudat la societat a entendre millor com funciona el poder. Concretament, WikiLeaks va publicar uns documents oficials importants relacionats amb les operacions militars dels Estats Units a l’Afganistan i l’Irac, fet que va canviar radicalment la percepció de què hi passa.
WikiLeaks va publicar el vídeo en què es veia com soldats americans mataven des d’un helicòpter diverses persones, entre les quals un reporter de Reuters. Fins aleshores, els Estats Units havien negat els fets. Posteriorment, es va saber que la soldat Chelsea Manning era la font de la filtració. Manning va ser condemnada a 35 anys de presó, però el president Barack Obama, en una de les seves darreres decisions, va commutar-li la pena. Tanmateix, Manning va tornar a entrar a la presó el març passat, segons WikiLeaks, per pressionar-la perquè acusés WikiLeaks de ser darrere de la seva decisió de lliurar aquells documents.
Després de la primera filtració, WikiLeaks va publicar per mitjà d’un conjunt de diaris 92.000 documents sobre la guerra de l’Afganistan entre el 2004 i el 2009. Els documents van demostrar comportaments criminals de l’exèrcit dels Estats Units, i la Casa Blanca va acusar WikiLeaks de posar en perill les seves tropes. La publicació d’aquells documents va canviar completament la percepció del públic sobre aquella guerra.
Més endavant, el 22 d’octubre de 2010, WikiLeaks va publicar gairebé quatre-cents mil documents oficials sobre la guerra de l’Irac que demostraven l’ús sistemàtic de la tortura per part de l’exèrcit dels Estats Units i els assassinats de civils i gent desarmada. Es considera la més gran filtració de documents classificats de la història.
El 28 de novembre de 2010, WikiLeaks va filtrar una col·lecció de 251.187 documents de correspondència interna del Departament d’Estat dels Estats Units. Els documents van aportar dades noves sobre una gran quantitat de qüestions, tant de política internacional com d’interna, d’una multitud d’estats.
Totes aquestes filtracions es van fer d’acord amb alguns dels principals diaris i mitjans del món i prenent mesures per a evitar situacions potencialment perilloses per a persones que no estiguessin directament vinculades a actuacions il·legals.
A partir del 2010, els Estats Units van començar una intensa campanya de desprestigi i persecució de WikiLeaks que incloïa dificultar tècnicament la seva feina i la difusió de les informacions aconseguides. Per exemple, van fer que les principals empreses informàtiques renunciessin a allotjar els seus servidors i que Visa i Mastercard es neguessin a acceptar donacions per a WikiLeaks. Com a part de la campanya, es va reclamar l’extradició de Julian Assange.
2. Per quina raó Suècia en demanava l‘extradició?
En el marc de la campanya de pressió a WikiLeaks, el novembre del 2010, Suècia va activar una ordre d’arrest internacional contra Julian Assange per unes acusacions d’agressió sexual i violació que ell ja havia negat tres mesos abans quan el van interrogar.
Assange es va lliurar a la policia britànica, on residia, el 7 de desembre de 2010, i va ser retingut deu dies fins que el van deixar en llibertat. Posteriorment, va perdre el judici per extradició i, abans que el tornessin a detenir, va entrar a l’ambaixada de l’Equador a Londres, que li va concedir asil polític. El 12 de desembre de 2017 va rebre la nacionalitat equatoriana.
Abans, el 19 de maig de 2017, la fiscalia sueca havia aturat la investigació sobre l’acusació de violació i va demanar de revocar l’euroordre. La policia britànica, però, manté l’ordre de detenció per haver trencat l’acord judicial del 2012 en refugiar-se a l’ambaixada de l’Equador.
No és clar que el Regne Unit atengui una possible demanda d’extradició de Suècia o els Estats Units. De moment, l’única cosa que ha dit és que no acceptarà l’extradició a un país on pugui ser condemnat a mort, com seria el cas dels Estats Units. Quan va revocar l’euroordre, Suècia va advertir que Assange podia ser detingut si entrava a Suècia abans de l’agost del 2020.
3. Per què el persegueixen els Estats Units?
Després de la publicació dels documents militars dels Estats Units, el 2010, el govern americà va ordenar de perseguir Assange per espionatge. Documents publicats per Edward Snowden demostren que la justícia dels Estats Units ha bastit un cas contra Assange i espera poder-lo extradir per acusar-lo d’espionatge.
Durant la campanya electoral del 2016, WikiLeaks va publicar un seguit de correus electrònics de la candidata Hillary Clinton enviats quan era secretària d’Estat. Molts periodistes consideren que aquests correus van fer mal a la campanya de Clinton i van servir per a relacionar Assange amb una hipotètica intervenció russa per les xarxes socials per a aconseguir la victòria de Donald Trump.
4. Com és que està refugiat a l‘ambaixada de l‘Equador a Londres i per què l‘han lliurat ara?
Assange es va refugiar a l’ambaixada de l’Equador quan va saber que havia perdut el judici sobre la seva extradició a Suècia. Va expressar el temor que les autoritats sueques, que en teoria el demandaven per delictes sexuals, l’extradissin als Estats Units, que el volia jutjar per espionatge.
El president de l’Equador el 2012, Rafael Correa, va garantir el dret d’asil a Julian Assange per la seva defensa de la llibertat d’expressió i de la llibertat de premsa i veient que la seva vida corria perill. Arran de la detenció d’Assange, Correa ha qualificat l’actual president Lenín Moreno, que va ser el seu vice-president, del ‘traïdor més gran de la història de l’Amèrica Llatina’.
Assange va residir des d’aleshores en una habitació de l’ambaixada de l’Equador a Londres, sense cap possibilitat de sortir a l’aire lliure, més enllà del balcó. Van provar unes quantes vegades de traslladar-lo a l’Equador, però les autoritats britàniques advertien que aturarien el vehicle si sortia de l’ambaixada, fins i tot si ho feia en un vehicle oficial.
El 2015, Assange va demanar l’asil polític a l’estat francès, però François Hollande va respondre que Assange no corria cap perill i que, per tant, no hi havia cap raó per a donar-li asil polític. Islàndia també es va oferir a acollir-lo, però va tornar a sorgir el problema de com abandonar l’edifici de l’ambaixada.
A partir de l’octubre del 2016, les relacions entre Assange i l’Equador es van complicar per la publicació de les revelacions de WikiLeaks durant la campanya electoral americana. Posteriorment, altres qüestions, entre les quals el suport d’Assange al procés d’independència de Catalunya, també li van comportar problemes. El 28 de març de 2018, l’Equador va tallar la connexió d’internet a Assange per haver donat suport a Carles Puigdemont arran de la detenció del president català.
L’enfrontament amb el nou president de l’Equador, Lenín Moreno, que va prendre possessió del càrrec ara fa just un any, prové sobretot perquè Moreno acusa Assange i WikiLeaks de la filtració de documents que proven la seva corrupció, malgrat que Assange ha restat incomunicat des del març del 2018.
5. La detenció d‘Assange és legal?
No. L’ONU ha dictaminat de manera clara que la detenció de fet de Julian Assange, obligat a romandre dins l’ambaixada de l’Equador a Londres, és una detenció completament il·legal, ha demanat l’alliberament d’Assange i una compensació pels anys passats en aquestes condicions.
Però més enllà dels fets legals, la detenció d’Assange estableix un terrible precedent que amenaça la llibertat de premsa a tot el món, des del moment que la seva persecució es basa en el fet que ha publicat documents reals, molt rellevants perquè la societat entengui com funciona el poder. La publicació de material classificat no pot implicar la consideració que qui el publica és un traïdor o pot ser acusat de traïció. Si fos així, cap editor de cap diari s’atreviria a publicar res que no fos autoritzat. De fet, els editors dels diaris que van publicar les filtracions de WikiLeaks haurien d’estar en la mateixa posició d’Assange des d’un punt de vista lògic, tenint en compte que l’un i els altres van ser els responsables de la difusió pública d’uns documents que no havien obtingut de manera directa.
