25.06.2024 - 21:40
Ahir a la matinada va saltar la notícia: Julian Assange havia estat posat en llibertat. WikiLeaks se’n felicitava amb la frase “Julian Assange is free”. L’alliberament d’Assange és el resultat d’una campanya global en què han col·laborat activistes de base, defensors de la llibertat de premsa, legisladors de tot l’espectre polític i fins i tot les Nacions Unides. Després de més de cinc anys a la presó de màxima seguretat de Belmarsh, sense ser acusat de cap càrrec al Regne Unit, Assange ha estat alliberat sota fiança pel Tribunal Superior de Londres, després d’arribar a un pacte amb els Estats Units, ha sortit des de l’aeroport de Stansted cap a Austràlia on es reunirà amb la seva dona, Stella Assange, i els seus fills, que només han conegut el seu pare a la presó.
L’empresonament d’Assange va ser conseqüència de la publicació d’una gran quantitat de documents classificats que revelaven crims de guerra i abusos de drets humans per part del govern dels Estats Units, incloent-hi les guerres a l’Irac i l’Afganistan. Aquestes publicacions van tenir un impacte global, i van desafiar el poder i la transparència de governs i institucions. Les filtracions de WikiLeaks, amb col·laboracions amb mitjans com The New York Times, The Guardian i Le Monde, van treure a la llum informació d’interès públic que no ha estat mai jutjada.
Com a fundador i editor en cap de WikiLeaks, Assange ha pagat un preu molt alt per defensar el dret del públic d’estar informat. Durant els anys a la presó de Belmarsh, Assange ha patit aïllament prolongat –passava 23 hores al dia en una cel·la de 2×3 metres– i greus problemes de salut física i mental. A més, se li ha negat sovint l’accés a la seva defensa jurídica.
La persecució de Julian Assange representa un greu intent de silenciar un periodista i estableix un precedent perillós per a la llibertat de premsa a escala global. La llei d’espionatge dels Estats Units, sota la qual ha estat acusat, no permet una defensa basada en l’interès públic, cosa que posa en risc qualsevol periodista que publiqui informació crítica. Malgrat les revelacions de WikiLeaks sobre greus violacions dels drets humans i crims de guerra, el focus principal s’ha centrat en la seva persecució, i així s’ha evitat l’escrutini públic i legal sobre les accions dels responsables d’aquests crims.
L’alliberament d’Assange és una victòria que crea un precedent preocupant. Els càrrecs contra Assange, fonamentats en la llei d’espionatge dels Estats Units, podrien ser utilitzats en el futur per perseguir altres periodistes i mitjans que publiquin informació d’interès públic. Aquesta situació posa en perill la llibertat de premsa a tot el món, ja que ha establert una jurisprudència que considera la llibertat de premsa un crim d’estat i d’espionatge.
Com deia Martin Luther King Jr.: “La injustícia en qualsevol lloc és una amenaça a la justícia a tot arreu.” Julian Assange ha estat alliberat, però el seu cas evidencia la fragilitat de la llibertat de premsa i els drets humans davant la raó d’estat. La seva lluita ha demostrat que resistir és vèncer, però a un preu molt alt. La seva llibertat és una victòria, però la batalla per la llibertat de premsa continua essent una lluita constant contra la repressió estatal i la censura.
