Júlia Vernet: ‘Les nostres accions han de ser reactives, com a resposta a les accions de l’estat espanyol’

S’acosta el referèndum i l’independentisme s’organitza per fer arribar el seu missatge al màxim de gent possible abans del dia de la votació. Divendres es va presentar una nova organització per a fer-ho possible, formada per joves i pensada per a convèncer els joves. La Taula Jove pel Sí agrupa entitats juvenils de tot l’espectre ideològic, des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans fins a la Joventut Nacionalista de Catalunya, passant per les JERC, l’Espai Jove de la Intersindical-CSC i Joves Nous Catalans. En total, dotze organitzacions.

Parlem amb Júlia Vernet, membre de l’ANJI i portaveu de la Taula Jove pel Sí, de la unitat aconseguida de bona part del jovent independentista entorn de la taula i del paper que aquest espai ha de tenir després de l’1-O.

—Quin objectiu té la Taula Jove pel Sí?
—És un espai de trobada per a totes les entitats juvenils independentistes. N’hem agrupades dotze, amb l’objectiu de transmetre el missatge de convenciment i compromís dels joves independentistes amb el referèndum i amb la república catalana. D’una altra banda, ens encarregarem de la coordinació de la mobilització en l’àmbit juvenil. Es tracta d’aprofitar la base de membres de totes les organitzacions i entitats que en formen part per poder estar connectats i ser àgils si cal fer una crida a la mobilització. I també per poder arribar a més gent que no formi part de cap d’aquestes organitzacions a través dels contactes de cadascú.

—Un jove de Catalunya es pot vincular a la Taula Jove si no forma part d’alguna d’aquestes organitzacions?
—No directament. Hem habilitat un número de telèfon al qual es pot enviar un missatge de WhatsApp dient ‘Sí’ per passar a formar part d’una llista de difusió. És des d’aquest telèfon i aprofitant la llista de contactes que es faran les crides a la mobilització. El número de la Taula Jove pel Sí és el 611 080 643.

—En tot cas, no fareu una campanya unitària. Per què?
—Vam considerar que era contraproduent, tenint en compte que cada organització ja feia la seva campanya dins el seu àmbit. En l’àmbit juvenil, vam pensar que coordinar una campanya unitària no aportava res que no aportin les campanyes que ja es duen a terme. A més, no volíem sobrecarregar esforços. Vam pensar que era més necessari abordar la qüestió de la mobilització i la creació d’aquest espai de trobada en què estiguem tots connectats per estar en contacte i poder-hi respondre de manera àgil.

—Veient la llista d’organitzacions que s’han adherit a la taula, n’hi ha d’ideològicament molt distants. Algunes, fins i tot, d’enfrontades. Ha costat, d’aconseguir la unitat?
—Va costar una mica. Des de l’ANJI  vam treballar molt la proposta de base: el manifest i el document que vam fer arribar a les entitats. Volíem que fos tan transversal com pogués ser. Sabíem que això implicava que els sectors més oposats acceptessin coses que d’entrada no els sonaven del tot bé. Però, com que dins de l’ANJI hi ha gent d’ideologies ben diverses i que participa en organitzacions diferents, hem pogut centrar-nos en la qüestió de la mobilització. Un dels motius per a descartar la campanya unitària també era que moltes organitzacions haurien estat receloses d’unir-se a la taula.

—Hi ha cap entitat que no s’hi hagi volgut sumar?
—No hem aconseguit d’incloure-hi Arran.

—D’aquí a l’1-O aquesta unitat pot perillar?
—La veig sòlida. Les trobades que hem fet fins ara han anat molt bé, hem anat perfilant el nostre marge d’actuació i no hi ha hagut cap entitat que oferís dubtes sobre la seva participació. D’aquí a l’1 d’octubre hi estem tots compromesos i en cap moment no he pensat que això pugui canviar.

—Malgrat la diversitat ideològica, parleu d’emancipació digna, lluita contra el masclisme i defensa de la sanitat i l’educació universals. D’on sorgeixen aquestes demandes?
—Sorgeixen de l’ANJI. Els companys de l’assemblea que van col·laborar en la redacció del manifest tenen visions ideològiques ben diverses i entre tots es van definir aquestes posicions. El debat va ser previ, no entre les entitats convidades a la taula. Només el SEPC va proposar que s’hi inclogués la coeducació, però tothom va entomar molt bé totes les propostes. El debat ja l’havíem tingut dins l’ANJI i havíem trobat la manera que tothom hi estigués d’acord.

—Vau parlar de reaccionar davant les ‘maniobres repressives’ de l’estat espanyol. Quines accions teniu previstes?
—Sempre se’ns fa molt difícil de concretar perquè parlem de casos hipotètics. Tots estem d’acord que les accions han de ser reactives, com a resposta a les accions de l’estat espanyol davant les decisions del parlament, a les quals nosaltres volem donar suport. No hem concretat cap acció, però estem atents per si calgués fer-ho. Vam pensar que hi havia qüestions en què no totes les organitzacions estan d’acord però que això no impedeix que les que sí que hi donen suport es puguin mobilitzar, però no com a Taula Jove.

—Esteu a punt per si cal coordinar una acció unitària?
—Exacte. Si es produís cap fet que requerís una acció de resposta ens posaríem en contacte per estudiar quina acció cal dur a terme.

—Voleu combatre alguns tòpics sobre la manca implicació dels joves en la política. Com són els joves de Catalunya i quin paper han de tenir en l’1-O?
—No negarem que hi ha desafecció amb la política, és evident que hi és, però no entenem que sovint s’acoti i es dirigeixi tant a l’àmbit juvenil. Sovint s’estigmatitza molt els joves amb aquesta qüestió, però en realitat afecta el conjunt de la societat. Amb la unitat de les entitats juvenils independentistes també volíem demostrar que hi ha molts joves que s’impliquen, que demanen informació, que segueixen l’actualitat i que volen ser partícips d’aquest procés. Volíem tant combatre la desafecció política dels joves com desmentir la generalització que se sol fer.

—La Taula Jove pel Sí tindrà vida més enllà de l’1-O?
—Volem transmetre les nostres ganes de participar en el procés constituent, de fer política i poder fer un debat íntegre d’àmbit juvenil. La iniciativa de la Taula Jove va néixer de la proposta de procés constituent de Reinicia abans que tornés a posar-se sobre la taula el referèndum, que s’organitzava per convencions temàtiques. Els joves érem una subconvenció de ciutadania i nosaltres pensàvem que no podia ser perquè, tot i la joventut, ens afecten la sanitat, l’educació, l’ocupació, l’habitatge… Vèiem que el nostre debat quedava molt minimitzat. La nostra proposta inicial era de crear una Convenció Jove com a espai de debat. Però amb l’arribada del referèndum vam reconduir-ho cap a una Taula Jove amb la perspectiva que aquest espai de coordinació es mantingués després del referèndum per poder habilitar el debat a tot el territori en l’àmbit juvenil.