28.01.2020 - 21:50
|
Actualització: 28.01.2020 - 23:23
VilaWeb ha demanat a diverses personalitats independentistes què cal fer, després de constatar la divisió que hi ha dins el govern de Catalunya, tal com es va veure al parlament. Aquesta sèrie especial vol ser una contribució al debat que, sens dubte, cal fer entre tots en un moment tan delicat com el present. Al final de la sèrie, publicarem una selecció dels comentaris que ens hagin enviat els nostres subscriptors.
Parlem amb Júlia Taurinyà, periodista i presidenta de la delegació del Consell per la República a Perpinyà.
—Penseu que la legislatura actual encara té recorregut o ja ha arribat al final?
—No sé si em toca a mi, de valorar això. Des de Catalunya Nord tampoc no em vull ficar gaire en la política de l’interior. Per això he apostat pel Consell per la República, que és una institució exterior, de l’exili. Veient les batalles i divisions que hi ha en el món de l’independentisme al Principat, justament hem d’apostar fort per enfortir una eina com el Consell per la República, que no és sotmès a la legislació espanyola i, per tant, té més llibertats. També és un lloc on es troben els partits i de moment encara aguanten tots. És una institució que defensa precisament la unitat. Les batalles partidistes em superen una mica… A Catalunya Nord no ens ha arribat això tan fort i crec que la història també ho oblidarà, per sort.
—L’independentisme s’ha dividit en dos blocs?
—Vull creure que la base de l’independentisme no s’ha dividit en dos blocs. Sí que hi ha dos partits principals, que també tenen divergències internes, i la base de l’independentisme vol, justament, unitat estratègica. Què fan els partits després és una altra cosa… Si mai s’arriba a unes eleccions es podrà veure el poder de cada partit i es podrà saber ben bé on som, perquè ara mateix tot resta molt confús i no se sap gaire bé on anem. Però la base no vol això que fan els partits actualment.
—Què cal fer per reprendre la direcció del procés i deixar d’anar a remolc de la repressió de l’estat espanyol?
—Cal apostar fort pel govern a l’exili, pel Consell per la República, perquè justament no és sotmès a la repressió, com la resistència a l’interior. A Catalunya Nord això ho veiem molt clar perquè tenim molta experiència d’exilis del passat i sabem quina força pot tenir un govern a l’exili. Actualment el Consell per la República i la figura del president Puigdemont fan pensar molt, des de Catalunya Nord, en la figura de Charles de Gaulle, perquè durant la Segona Guerra Mundial va passar això mateix: hi havia una resistència a l’interior i una resistència a l’exterior que treballaven juntes i s’ajudaven. Però va ser la resistència a l’exterior la que al final va poder restablir la democràcia. A l’estat francès tenim aquesta referència i ens fa pensar molt en tot això que passa ara. Cal donar força al Consell per la República perquè justament veiem que la Generalitat no pot anar on voldria i on tocaria que anés. I en aquest moment, si el Consell per la República tingués més legitimitat, podria prendre decisions. De moment no en té prou perquè no té prou gent registrada, però pot ser una eina molt eficaç si hi donem suport.
—Expliqueu una mesura urgent que proposaríeu al govern, als partits, a les associacions o a la gent, per reactivar el procés d’independència.
—La mobilització ciutadana sempre ha de ser a la base de tot. I, és clar, venir a Perpinyà seria un bon exercici! La base, la societat civil, ha de marcar el camí com l’ha marcat en uns altres moments. Sense la societat civil no hi hauria hagut Primer d’Octubre i si el referèndum es va poder fer és ben bé perquè la societat era mobilitzada, organitzada, i va pressionar els partits. Si la societat civil no es mobilitza els partits fan allò que els dóna la gana. I nosaltres podem tenir un poder i hem de ser conscients d’aquesta força que pot tenir el poble. Crec que actualment no es fa servir prou la idea que el poble s’ha de mobilitzar molt més i els partits faran allò que vulgui la gent del carrer.