09.12.2020 - 01:47
|
Actualització: 09.12.2020 - 17:43
Aquesta nit es lliuraran al Teatre Principal d’Alacant els premis Carles Santos de música en català, per tercer any. A la gala, es farà públic el nom dels guardonats en les quinze categories, però qui ja sap que rebrà el Premi d’Honor és Juli Bustamante (València, 1951).
Quan el conseller Vicent Marzà li va telefonar per a anunciar-li que li havien concedit el premi, Bustamante assajava amb Maderita, un grup de músics dues generacions més joves que ell. Dissabte actuen a la Marina de València. “Tots els premis que m’han donat han vingut de sorpresa. He fet de la música la meua manera de viure. Les coses són com són i ja està”, diu. Aquesta unió amb Maderita li fa molt de bé, diu. L’esperonen a continuar avançant en aquest territori de la música que va descobrir quan amb prou feines tenia catorze anys.
Una nova vida per als temes de sempre
Ara Bustamante és a punt de fer-ne setanta, i Cambrers, el disc amb què va esclatar a l’escena musical valenciana, quaranta. Un treball enlluernador. Històries narrades a partir de la curiositat i la pretesa innocència en anys convulsos. El germà cambrer, els avions que volen a l’hora de sopar amb els llums encesos…
Eren els anys en què compartia anhels i creativitat amb Remigi Palmero i amb el seu germà, Tico Balanzà, baterista en aquell invent fecundíssim que va ser In Fraganti i que, de tan potent com era, va esdevenir ingovernable.
Els músics que ara voregen la quarantena, els que van nàixer amb Cambrers, el reconeixen com un dels grans. Ara fa deu anys, grups tant catalans com espanyols el van redescobrir i van donar una segona vida a la seua obra. Són gent molt jove de l’escena de Catalunya, del País Valencià i de més territoris que han fet seues algunes composicions de Bustamante i les han dutes al seu terreny.
D’aquesta manera, l’artista indie per excel·lència ja ha estat fixat en l’imaginari i en la tradició d’aquells que han mantingut la flama de la música que es fa al País Valencià. “Els dec moltíssims, a aquests que ara tenen quaranta anys més o menys. Tota aquesta generació de músics han fet que la cultura musical valenciana s’haja enlairat i haja arribat a un nivell com mai no s’havia vist”, reconeix. Joan Colomo, Sènior i el Cor Brutal, Fred i Son, Dwomo i Tórtel, per exemple, van enregistrar un disc amb cançons de Bustamante. En català i en castellà. Des del mític “Avions“, del disc Cambrers, a “Buenos momentos“, de Con tal de volar.
Un disc amb catorze cançons que són catorze històries
El musicòleg Josep Vicent Frechina diu de Juli Bustamante que és un cantant magnètic, i també un extraordinari escriptor de cançons. De cançons, de poemes, de relats, de novel·les. Les cançons són el meu diari, explica a VilaWeb. “Jo vaig per la vida en automàtic. Sóc un animal de la vida fent el que he après, que és escriure i compondre. Escriure lletres i a cada cançó, posar-hi la música que li pertany”.
Viu a València, a Marxalenes, la València que no s’acaba mai, i encara li agrada aquella etiqueta de rock mediterrani amb què els van adornar a ell, a Remigi Palmero i a Pep Laguarda.
Continua enganxat a la Mediterrània, a les illes, a la vida bohèmia i als taulells dels bars, on sempre s’ha trobat a plaer cantant molt i molt a prop de la gent que l’ha seguit amb devoció. No és un cantant de masses, però els seus directes propers i sense artificis, fan que continue guanyant adeptes. Dels nous temps només lamenta la limitació i la distància, tot i que explica que en els sis concerts que ha fet del mes d’octubre ençà ha notat moltíssim el caliu de la gent que ha anat a escoltar-lo. El públic sempre és igual, confessa, ben càlid.
Explica que el confinament ha estat molt productiu. L’ha passat amb el seu fill Lucas, també músic. Quan va començar, tenia deu cançons escrites per a un nou disc que espera que isca prompte. Finalment, són catorze peces reunides en un treball titulat Sueños emisarios. Una altra vegada el món oníric de Bustamante al servei de la imaginació i el bon gust. I, com sol fer, a l’àlbum també hi haurà una cançó inspirada en un llibre. D’Italo Calvino, en aquest cas; i un poema manllevat a Karmelo Iribarren.
El disc, enregistrat a València, es troba en procés de postproducció. Això ho fan a Barcelona Cristian Pallejà i Ferran Resines, amb qui fa anys que són amics i que s’encarregaran d’enregistrar més músiques i de fer-ne els arranjaments.
A banda d’escriure i compondre cançons, l’altra passió de Juli Bustamante és la pintura. El relaxa, diu. Ara diu que no té gaire temps, però sempre intenta que els seus dibuixos apareguen en portades o a les carpetes interiors dels discs.
La cerimònia, per À Punt
“A voltes vull parar i els altres no em deixen, el confinament m’ha vingut molt bé per a fer la feina que cal fer a casa. Escriure i compondre”, diu a VilaWeb. En la conversa acaba anunciant la cançó que interpretarà aquesta nit al Principal d’Alacant quan reba el Premi d’Honor de la Música Valenciana: Avions.
En la gala d’aquesta nit dels Premis Carles Santos que organitza la Conselleria de Cultura i Esports i serà retransmesa per la televisió d’À Punt, també hi participaran Samantha, Gener, Sedajazz i Arantxa Domínguez & Ricardo Belda.
