08.03.2024 - 19:50
El món financer ha estat pendent, tota la setmana, de les reunions, decisions i declaracions d’intencions posteriors dels dos grans banquers centrals. Bé, ja han passat i som més o menys com dilluns, amb els tipus d’interès al mateix nivell, si bé és veritat que hi ha la sensació que al juny hi pot haver la primera rebaixa. En el cas europeu, comença a ser urgent, veient l’evolució estancada de l’activitat econòmica.
El motiu principal per a pensar en una rebaixa són els canvis que el Banc Central Europeu (BCE) ha fet en les previsions de creixement i d’inflació a la zona euro. En el context actual, els economistes del BCE preveuen ara que la inflació se situarà, de mitjana, en el 2,3% el 2024 (quatre dècimes menys que no es pensava al desembre). I també han revisat a la baixa la seva projecció del creixement per al 2024 fins al 0,6% (dues dècimes menys), mentre s’espera que l’activitat econòmica es mantingui moderada a curt termini. La baixada de creixement, vorejant la recessió, i la retallada en els preus són dues previsions que apunten que ara sí, que ara va de debò, la rebaixa dels tipus d’ací a uns pocs mesos.
Per cert, avui hem sabut que el creixement de la zona euro del quart trimestre era del 0% respecte del trimestre anterior i del 0,4% envers l’any anterior. La presidenta del BCE, Christine Lagarde, no pot jugar gaire, perquè és molt fàcil passar-se de la ratlla en aquests moments. És molt perillós, voler filar tan prim amb les grans magnituds econòmiques, si no es vol fer un mal addicional a tota la societat. La seva responsabilitat és molt gran.
De totes maneres, la cosa que més em grinyola del comunicat d’ahir és que el BCE destaca això: “Encara que la majoria dels indicadors de la inflació subjacent han continuat descendint, les pressions inflacionistes internes continuen essent intenses, en part, a causa del fort creixement dels salaris. Les condicions de finançament són restrictives i les anteriors pujades dels tipus d’interès continuen frenant la demanda, la qual cosa contribueix a reduir la inflació.” Hi ha consciència de la situació delicada, però por del rerefons de la qüestió: la inflació.
Però tothom volia saber l’opinió de Lagarde, que va dir unes quantes frases que els analistes miraran amb lupa, a veure si hi troben cap missatge amagat. D’entrada, es va mostrar escèptica i va dir, com la nota del BCE: “No tenim prou confiança, i necessitem més mostres per a determinar que la inflació es dirigeix de manera sostenible cap a l’objectiu del 2% i poder abaixar els tipus d’interès.”
En canvi, va fer un gir important quan va assegurar: “Hem començat a debatre la retirada de la nostra postura restrictiva, però no hem discutit una retallada dels tipus d’interès.” Era el primer pas que s’esperava per a obrir la porta a les rebaixes. I amb quina base ho deia? Molt fàcil. “Les expectatives del mercat sembla que convergeixen millor amb les mateixes expectatives del BCE.” Ara bé, tot seguit va frenar el pas i no va voler anar més enllà. “No em comprometré a cap ritme de normalització monetària futura”, va explicitar. I en aquesta muntanya russa de comentaris, va tornar a obrir una porta quan va fer esment d’una data. “Tindrem dades a l’abril, però tindrem moltes més dades disponibles al juny.” I aquí s’han agafat els analistes per posar data a l’esperada retallada de tipus: el juny.
Reblant aquesta suposició, aquest matí, en una ràdio econòmica francesa, el president del banc central francès, que és un dels responsables de política econòmica del BCE, François Villeroy de Galhau, ha dit que hi havia “un fort consens en el BCE sobre la possibilitat d’abaixar els tipus d’interès aquesta primavera boreal”. I ha afegit: “La primavera va de l’abril al 21 de juny.”
A l’altra banda de l’Atlàntic, el president de la Reserva Federal nord-americana, Jerome Powell, també ha tingut una activitat intensa, aquests dos darrers dies, a la cambra de representants i al senat, explicant la seva política monetària. I als EUA encara hi ha hagut menys novetats que a Europa. Però de les paraules de Powell, els analistes en dedueixen una convergència amb les de Lagarde i un objectiu temporal molt semblant, si no canvia res d’important: al juny també podrien baixar els tipus americans.
Powell ha dit que flexibilitzar la política monetària massa aviat o de manera molt important “podria portar a una reversió dels avanços que hem observat en la inflació i, en darrera instància, requerir una política encara més restrictiva, perquè la inflació torni al 2%”. I fer-ho tard o amb poca intensitat “podria afeblir indegudament l’activitat econòmica i l’ocupació”. Per això, “si l’economia es comporta com s’espera, la política restrictiva començarà a eliminar-se acuradament al llarg d’enguany” i les retallades es faran de manera que “no portin l’economia a la recessió”. El famós aterratge suau de l’economia de què sempre es parla.
I aquest és el panorama que tenim després de l’última setmana monetària més important, fins ara. Haurem d’esperar les reunions del mes vinent i, sobretot, la del juny. En definitiva, sense que s’hagi concretat res en les declaracions, les cabòries van agafant forma i data de canvi de tendència, en uns moments de grans dificultats en el país que hauria de ser el motor de la Unió Europea, Alemanya, que arrossega el llast d’un 2023 amb creixement negatiu.
Quant al que ens toca més a la vora, la dada de l’indicador de referència de la majoria d’hipoteques a l’estat espanyol continua per sobre de la mitjana del mes de març de fa un any, per la qual cosa els hipotecats que hagin de renovar el seu crèdit hipotecari anualment aquest tercer mes de l’any, ara com ara, hauran de pagar més.
Els analistes sempre recorden que l’euríbor és un indicador volàtil i és esperable que pugi o baixi una mica cada mes. Però ara no s’espera pas que torni a situar-se per sobre de la barrera del 4% o que baixi de sobte a nivells més pròxims al 3%. Diuen que això no seria lògic, tret que hi hagi un canvi macroeconòmic molt inesperat. Però, tot i acceptar l’explicació dels qui en saben més de finances, per al tenidor d’una hipoteca, el fet que la mitjana del febrer en l’euríbor a dotze mesos fos del 3,671% i ara sigui del 3,746% no li fa gràcia, per raons òbvies.
