Jugant al Monopoly a Barcelona

Barcelona s’ha convertit en un Monopoly salvatge. L’augment del preu del lloguer expulsa moltes famílies de casa seva. La tensió immobiliària va posant contra les cordes gent que haurà d’abandonar el barri on ha viscut tota la vida o, fins i tot, deixar la ciutat, centrifugada, per traslladar-se a la perifèria. Segons fonts del Sindicat de Llogaters, es calcula que enguany vencen quaranta mil contractes de lloguer a Barcelona.

L’Eixample és un dels barris de Barcelona més pressionats per la gentrificació i el turisme. Actualment hi ha més llits turístics que no pas empadronats. Els preus de compra s’han disparat i les hipoteques ja no són a l’abast de moltes famílies. Enmig d’aquesta onada de desnonaments silenciosos, hi trobem illes de resistència, com la de l’edifici del carrer de Roger de Flor 209, pendents de ser expulsats després de la mort de la propietària de la finca, el novembre passat. ‘Els hereus es van vendre la finca a un inversor, aprofitant l’onada especulativa que suporta Barcelona’, comenta un dels afectats. ‘Ens en vam assabentar quan ja era massa tard, un dia que uns senyors ben mudats es van quedar atrapats a l’ascensor.’

L’administrador de finques de tota la vida es va negar a reunir-se amb els veïns i amb l’advocada. Fins i tot va amenaçar-los de no renovar-los els contractes quan va veure que es mobilitzaven penjant pancartes a la façana de l’edifici. Els primers burofax ja havien arribat. Al nou Monopoly de la ciutat, un edifici amb pancartes de protesta en devalua automàticament el valor de mercat.

L’edifici ha anat a parar a mans d’una empresa creada un parell de mesos abans i amb un nou administrador. Els inversors són d’origen francès. L’únic que ha contactat amb els veïns en nom de la nova propietat és un noi jove amb accent a qui fan donar la cara. Ha mirat de parlar amb els llogaters i dividir-los per trobar una solució com més silenciosa millor quan els seus contractes eren a punt de vèncer.

En el moment de la venda, la finca era llar de cinquanta-cinc persones, amb una bona quantitat de menors i jubilats. Actualment, hi ha cinc contractes de lloguer indefinits que són els més susceptibles de ser víctimes de mobbing quan se n’haurà expulsat la resta de famílies.

Roger de Flor 209 és el quart bloc que segueix aquest camí a la mateixa illa. El cicle és sempre el mateix: evacuació dels veïns, rehabilitació dels pisos, divisió horitzontal i venda a estrangers extracomunitaris, que paguen preus desorbitats per aconseguir el permís de residència.

La nova propietat de la finca de Roger de Flor 209 va acomiadar el porter, al·legant que els veïns no es preocupaven per l’edifici. Sospiten, però, que realment els molesten les pancartes que pengen dels balcons amb missatges d’insubmissió: ‘Això és casa nostra’ o ‘No marxarem’. Els estadants del bloc viu amb la incertesa de rebre una demanda judicial en qualsevol moment i ser expulsats amb un procediment de desnonament urgent, que pot ser resolt en uns sis mesos. ‘A l’edifici hi ha famílies amb menors i gent gran, que segurament sofriran els efectes de les obres, soroll i brutícia, tan bon punt comencin a reformar els pisos que jan han quedat buits.’

A la mateixa illa de cases, però al carrer de Provença, han hagut d’evacuar tres finques. Un inversor israelià ha adquirit dos dels edificis adjacents i els ha reformats per revendre els pisos a preus inassequibles als antics inquilins. En un d’aquests edificis, hi va haver gent gran que es va haver de quedar a casa sense poder sortir durant dos mesos perquè ‘reparaven’ l’ascensor.

El col·lectiu de veïns de Roger de Flor 209 no es resigna a perdre casa seva. Fan pinya i front comú amb més grups de veïns i blocs sencers afectats per situacions semblants a Barcelona. Ja han demanat ajuda a l’Oficina d’Habitatge, als Serveis Socials i al conseller d’Habitatge de l’Eixample, Francesc Magrinyà.

També amb la intenció d’ajudar a la mobilització i a la resistència, neix Blocs en Lluita, grup de suport mutu de tots els qui encaren amb impotència l’amenaça d’expulsió arran de la compra-venda dels edificis on viuen. A la ciutat de Barcelona hi ha més de vuitanta blocs en situacions semblants, però cap administració no ha fet cap cens real .

Es parla molt de casos d’assetjament immobiliari a Ciutat Vella i a barris com Sant Antoni o Poblenou, però un districte suposadament benestant com l’Eixample també és víctima d’aquesta mena de sagnia. S’ecau que al mateix carrer de Roger de Flor es va construir no fa gaires anys un nou Centre d’Atenció Primària i a la mateixa illa de cases de l’edifici afectat s’ha inaugurat una escola aquest mateix curs. La pregunta que es fan els veïns és dolorosament clara: ‘Per què volem tots aquests serveis si permetem que s’expulsi la gent del barri, que n’eren els destinataris naturals?’