Jugades mestres, diu

A mi, m’hauran de convèncer amb fets que la detenció de Puigdemont és una jugada mestra del CNI. Una altra cosa és que finalment els surti bé. Però, que ha estat un èxit d’operació? Localitzar un home que, com Puigdemont, anuncia l’agenda públicament és un èxit? Ser capaç de seguir el cotxe que fa servir sempre, que ha sortit de la casa de sempre, i amb la matrícula de sempre és un èxit? Avui tens el parlament danès que demana sobre les accions del CNI a Dinamarca, i això és un èxit? Mig món parla del president català detingut, incloent-hi l’Índia, i això és un èxit? Has fet servir un geolocalitzador, potser de manera no legal, i ara en poses en risc la detenció, i això és un èxit? Els qui no van trobar les urnes diuen que què? La jugada mestra del CNI, amics, jo no la veig enlloc. I el risc que han pres és realment enorme: per atrapar Puigdemont Europa ha de comprar abans la tesi de Llarena. I això no és fàcil. Per ganes que hi hagi d’agafar Puigdemont, això no és fàcil. Una cosa és que no t’agradi la DUI. Una altra, comprar la inversemblant, inventada i fabulosa tesi de Llarena. No és la mateixa cosa. Que la carta de Pablo Llarena és una jugada mestra? De debò?

A mi, però, també m’hauran de convèncer amb fets que la detenció de Puigdemont és una jugada mestra del president. Una altra cosa és que finalment surti bé. Però que la jugada és mestra i feta expressament? De què? Avui jo no m’ho crec. I fins que no em convencin de la cosa contrària, igual que amb el CNI, en tinc massa dubtes: tens els advocats a Bèlgica i acabes a Alemanya? Tens la casa a Waterloo i acabes en una cel·la? Tens els advocats de vacances i et detenen aleshores? El codi penal belga és el més segur contra les euroordres, hi vas precisament per aquesta raó, i quan envien l’euroordre, t’enganxa fora de Bèlgica? Anuncies que vols anar a Bèlgica, et detenen de camí, i resulta que ho has fet expressament? No ho veig. Vols dir que no és excés de confiança? ‘Que a mi no em passarà res’? Una altra cosa és que finalment surti bé, però la jugada mestra de Puigdemont, com la jugada mestra del CNI, jo no la veig enlloc. I el perill també és enorme. Per primera vegada s’ha instal·lat en l’imaginari col·lectiu que el president pot acabar a la presó. Senzillament perquè és veritat. De diumenge ençà podria passar. Jugada mestra? De debò?

Jo allò que veig aquí és una jugada, no sé si mestra, d’Alemanya. Jo compro, sí, la tesi de Martí Anglada. L’ex-corresponsal de TV3 a Berlín, i ex-delegat de la Generalitat a França, és el primer que ho deixa anar: és Alemanya que decideix de jugar la carta. Ni Puigdemont, ni Espanya. Alemanya. L’estat alemany. Aquí, al final, ni els finlandesos, ni els suecs, ni els danesos aturen Puigdemont. Alemanya, en canvi, sí. Alemanya mou peça. I no em crec, no, que pobrets alemanys s’hagin trobat amb la patata calenta de Puigdemont i no l’hagin poguda esquivar. No. Ells han volgut intervenir en un conflicte que no els agrada com es porta. I ara hi volen dir la seva. I aquí és on jo tremolo. I on dic: ‘mama, por’.

Els governants alemanys tenen una visió, i una opinió, d’Espanya que han explicat per davant i per darrere. De mil maneres i sempre clars: Espanya hauria de ser un estat més federal. Els catalans haurien de tenir més autonomia, no menys, però han de deixar estar la independència i la DUI. On s’és vist. Els espanyols, al seu torn, són una democràcia consolidada, però han de treure la gent de la presó, deixar estar Estremera, Soto del Real o Alcalà-Meco i afrontar el conflicte d’una manera política, no judicial. El darrer que ha dit això ha estat Schäuble, tot un president del parlament alemany, tot un pes pesant del partit d’Angela Merkel: Espanya ha de desescalar el conflicte. Això ha dit fa poques hores. I voler desescalar, i a la vegada enviar Puigdemont a Espanya, sabent que anirà a la presó, a mi no em lliga. És a dir, a mi no em fa patir gaire que Alemanya enviï Puigdemont a la presó. A mi em fa patir que Alemanya hi enviï la independència. Això sí.

Per culpa d’Alemanya aquests dies se m’apareix un dels meus grans malsons: i si al final els independentistes no aconseguim la independència, sinó una Espanya federal? Tots aquests esforços per a això? No fotis. Doncs ara podria passar… via Alemanya. Com a mínim, és la seva aposta. I han vist l’ocasió: darrere el circ judicial, la política treballa. El drama és demanar-se quants catalans comprarien a Berlín, ara mateix, una Espanya federal. L’esperança és que a Madrid no gaires.

PS: Per a acabar, dos dubtes que em resulten insondables. Un: els de Puigdemont fan servir el cotxe oficial belga per anar recollir el president? Si van agafar-lo, sabien que els seguirien. Amb geolocalitzador i tot. És això què volien? No entenc res. I dos: l’advocat de Puigdemont a Alemanya és un primera espasa. Poca broma amb Wolfgang Schomburg. Demano: aquest advocat defensa Puigdemont,o fa de pont entre Puigdemont i l’estat alemany? És a dir, aquest lletrat, el tria Puigdemont o el tria Alemanya? Quin és, exactament, el paper de l’advocat alemany és un altre dels meus grans dubtes.