14.05.2022 - 21:50
L’anunci sorpresa del 2 de maig del govern espanyol sobre la infecció amb Pegasus del mòbil de Pedro Sánchez i de la ministra Margarita Robles pot tenir moltes implicacions. No solament va servir a la Moncloa per a desviar l’atenció sobre l’escàndol d’espionatge contra l’independentisme destapat amb el Catalangate uns dies enrere, sinó que obria de bat a bat la possibilitat de desactivar la batalla judicial que una bona part dels afectats tot just ara han començat a engegar. Perquè la denúncia per part de l’advocacia de l’estat del cas del suposat espionatge a Pedro Sánchez podria fer que l’Audiència espanyola acabés entomant tota la causa Pegasus, centralitzant-la, deixant-ne fora els jutjats d’instrucció en què es presentin les querelles.
El govern espanyol, a diferència del que han fet uns altres caps de govern estatals europeus que han estat espiats, com ara Emmanuel Macron (l’any passat es va saber que havia estat objectiu suposadament del Marroc) i Angela Merkel (espiada al mòbil durant anys per part d’uns quants estats, inclosos els EUA, segons que es va saber el 2013) no van emprendre accions judicials. El govern espanyol, sí, a l’Audiència espanyola, en què la causa ha anat a parar al jutjat número 4, amb el jutge José Luis Calama al capdavant.
I de moment Calama ha acceptat immediatament la demanda, n’ha decretat el secret de sumari i ha ofert a Sánchez i a Robles que s’hi personin com a afectats, a part de la demanda ja presentada per l’advocacia de l’estat. Com que l’afectat en aquest cas és el president espanyol, l’Audiència espanyola es queda la causa perquè, d’acord amb la llei orgànica del poder judicial, són “alts organismes” de l’estat afectats. Per això diu que és el tribunal competent, i no ha trigat gens a posar-s’hi i a informar que les infeccions suposadament fetes en els mòbils de Sánchez i Robles van ser el maig i el juny del 2021, coincidint amb la crisi migratòria amb el Marroc arran de l’entrada de milers de persones a Ceuta, però també amb els dies decisius sobre els indults als presos polítics i la topada amb el Tribunal Suprem espanyol.
El cas de Sánchez i els seus ministres (tant Robles com Fernando Grande-Marlaska), a diferència dels precedents de casos d’espionatge a dirigents de governs d’uns altres estats, no ha estat pas auditat de manera independent. No hi ha hagut cap peritatge fet per experts independents; ningú de Citizen Lab, el laboratori tecnològic vinculat a la Universitat de Toronto amb prestigi a tot el món, ni tampoc dels experts en ciberseguretat del laboratori especialitzat d’Amnistia Internacional, no han fet cap anàlisi forense dels seus mòbils. Els telèfons de Sánchez, Robles i Grande-Marlaska tan sols han estat mirats pel Centre Criptològic espanyol, que depèn del CNI. I amb això han anat a l’Audiència espanyola a presentar una demanda contra encara no se sap qui, perquè de moment no han assenyalat cap responsable o sospitós. I el jutge Calama ha deixat en mans de la fiscalia de l’Audiència espanyola (l’única part que tindrà accés al contingut de la causa a partir del moment que s’ha declarat secreta) la proposta de diligències d’investigació a practicar.
La qüestió és ara si, una vegada oberta aquesta causa, l’Audiència espanyola pot mirar de tenir totes les investigacions judicials que hi hagi obertes o que es puguin obrir aviat en relació amb l’espionatge als dirigents independentistes, que d’aquesta manera tot sigui sota el mateix paraigua i que l’acció judicial de reacció contra el Catalangate resti fagocitada, si més no dins l’estat espanyol. Hi ha una investigació oberta d’ençà de fa dos anys, en el jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona, per l’espionatge amb Pegasus a Roger Torrent i a Ernest Maragall. I és previsible que els afectats d’ERC del Catalangate presentin aviat les querelles en aquest mateix jutjat perquè les acumuli. Així ho han fet també els afectats d’Òmnium i de la CUP, de la mà de l’advocat Benet Salellas, tot i que amb un cert embolic, perquè el jutge no les ha admeses d’entrada, les ha retornades al deganat per al repartiment, i la d’Òmnium han anat a parar al jutjat 21 i la de la CUP, al 22, que l’ha acabat retornant al 32.
També han presentat la querella al jutjat 32 els membres de l’Assemblea Nacional Catalana espiats amb Pegasus, Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez, Sònia Urpí, Arià Bayé i Jordi Domingo, tots ells representats per l’advocat Antoni Abat Ninet. Sembla que aquest jutge concentrarà la major part de les denúncies del Catalangate. Però com que les estratègies judicials dels afectats són tan diverses, també ens acabarem trobant querelles presentades a jutjats molt diversos. Així ho faran les víctimes d’espionatge de Junts, de la mà de Gonzalo Boye, que les anirà presentant a uns quants jutjats, segons el lloc on fos documentada la infecció, i això vol dir que hi haurà querelles en uns quants estats europeus, com ara Alemanya, Bèlgica, l’estat francès, Suïssa i Portugal.
Però en el cas de les querelles presentades a l’estat espanyol hi pot haver el risc que, amb aquesta causa oberta pel cas de Sánchez i Robles, l’Audiència espanyola les vulgui xuclar i, per tant, controlar. La decisió la prendrà el jutge Calama, i ara per ara tan sols hi ha especulacions publicades en uns quants diaris espanyols sobre si ho acabarà fent o no. A l’Audiència espanyola, de moment, hi ha silenci. “És una decisió que ha de prendre el jutge”, diuen sense descartar cap possibilitat. Entre les defenses dels afectats pel Catalangate hi ha aquest temor, perquè a les altes instàncies jurisdiccionals espanyoles tot és possible quan es tracta de l’independentisme. I l’Audiència espanyola, com a tribunal d’excepció, és una d’aquestes instàncies.
Aquesta setmana hem sabut que el govern català ha comunicat al Ministeri de Presidència espanyol la decisió de personar-se com a acusació popular en aquesta causa de l’Audiència espanyola sobre el suposat espionatge a Pedro Sánchez i alguns dels seus ministres. Aparentment, són dos casos diferents, perquè l’autoria de l’espionatge en aquest cas i en el Catalangate no sembla la mateixa. Però hi ha una curiosa coincidència temporal entre la revelació d’un cas i, al cap de poc temps, l’anunci precipitat de l’altre, segons que va fer notar dimarts la portaveu del govern, Patrícia Plaja. Per això justificava la decisió del govern de personar-se en la causa de Pedro Sánchez. La qüestió és si aquest mateix argument pot ser esgrimit per un jutge, ja sigui Calama tot reclamant la competència, ja en siguin uns altres inhibint-se dels casos que els arribin, per dir que tot això ha de ser sota el control de l’Audiència espanyola.
