Judith Toronjo: ‘La JNC no pot compartir les males pràctiques que hi ha hagut a Convergència’

La Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) ha celebrat enguany el seu quarantè aniversari enmig d’un estira-i-arronsa entre el PDECat i JxCat que n’ha provocat la ruptura i que, si res no canvia, es presentaran per separat a les eleccions del 14 de febrer. Unes tensions de les quals l’organització juvenil no n’ha restat al marge i li ha costat una escissió: Fòrum Demòcrata. Entre els promotors de la nova organització hi ha Sergi Miquel, diputat al congrés espanyol i ex-secretari general de la JNC, que com la seva antecessora Marta Pascal s’ha distanciat de JxCat. Tot plegat, un terratrèmol polític que també ha fet que la JNC trenqui amb el PDECat i hagi aprovat de donar suport a la candidatura de JxCat. Judith Toronjo, secretària general de la JNC, respon per videoconferència les preguntes de VilaWeb, que no defuig, i marca distàncies amb els ex-companys que ara s’han llançat a l’aventura política tots sols.

—Com s’han viscut dins la JNC les tensions i la ruptura entre el PDECat i JxCat?
—Des de fa més de dos anys el posicionament de la JNC ha estat la consolidació del nostre espai polític i defensa de JxCat com a partit de referència. Al consell nacional del juliol vam aprovar una moció on ens refermàvem a consolidar el projecte de JxCat i, a més, vam emplaçar la militància que participés activament al congrés fundacional de JxCat. També consideràvem important que la militància del PDECat hi fos per a crear aquesta unió essencial entre les dues parts.

—Finalment heu pres partit i heu trencat amb el PDECat.
—Sí. Això va passar al juliol i després d’aquests mesos –que hem viscut alguns consells nacionals del PDECat– ha estat important que ens posicionéssim del tot. Vam portar a votació del consell nacional el trencament del conveni de col·laboració amb el PDECat i va ser ratificat per un 88%. Un cop finalitzada la relació es va fer una consulta a la militància per donar suport a JxCat les pròximes eleccions i va obtenir un 87% dels vots a favor. Ara és el moment de fer un acord de mínims amb JxCat per tal de poder ajudar en les pròximes eleccions i sumar en una candidatura guanyadora on també siguem representats els joves del país.

—Què us fa decantar per JxCat per davant del PDECat?
—El trencament amb el PDECat ve propiciat per l’incompliment del protocol de col·laboració per temes concrets econòmics, de logística, d’ús dels locals… però també que, essent les joventuts del partit, ens havíem allunyat d’allò que feia la direcció del PDECat. A més s’hi ha afegit la creació del Fòrum Demòcrata i l’anunci de presentar-se sols, que no podíem compartir.

—Heu esmentat qüestions logístiques i econòmiques abans que la decisió de presentar-se sols.
—S’ha incomplert el protocol que hi havia entre les dues parts, però evidentment el fet que s’hagin postulat a presentar-se sols també és important.

—Considereu que el PDECat ha promogut una escissió a la JNC, el Fòrum Demòcrata?
—Desconec com ha sorgit exactament el Fòrum Demòcrata, però a partir del juliol, quan vam fer el posicionament de participar en el congrés de Junts, vam veure com hi havia moviments de militants o ex-militants que intentaven d’articular quelcom sospitós de ser una organització juvenil. No tenim informació de si el Fòrum Demòcrata és promogut per la direcció del PDECat, però vull expressar tot el respecte a la decisió de cadascú i, alhora, demanar respecte per l’organització, que no s’ha mogut d’allà on era.

—Un dels impulsors és en Sergi Miquel, ex-secretari general de la JNC. N’heu parlat, amb ell?
—Sabia que hi havia certs moviments i no em va sorprendre. Hi ha persones que han ocupat càrrecs importants a la JNC com és en Sergi Miquel, però també altres militants que són alcaldes o regidors i que han estat en el dia a dia de la nostra organització. Amb ell no hi he pogut parlar, però moltes vegades hem compartit els diferents punts de vista que tenim i crec que ara mateix no coincideixen. No s’entendria si com a organització s’intentés defensar el que defensa el Fòrum Demòcrata.

—Hi ha gaires diferències ideològiques entre les dues organitzacions?
—No sé si aquesta organització juvenil ha fet un debat de fons o ha pensat quin és el model de societat que volen, però veient les persones que hi ha entenc que les polítiques que defensin seran molt coincidents amb les que defensem nosaltres. En l’àmbit polític sí que hi ha una diferència molt clara: nosaltres no podem considerar populistes ni els presos ni el president Puigdemont.

—Això ho han dit?
—Algunes de les cartes que s’han publicat parlen del ‘populisme al qual s’ha vist abocat’ el nostre espai. Em sembla una falta de respecte molt gran a aquestes persones que, més enllà de ser dirigents de JxCat o del PDECat, també van formar part de la JNC. Aquesta organització s’ha construït durant quaranta anys i també és fruit de la seva feina.

—Heu perdut gaire militància en aquesta ruptura?
—La setmana que es va anunciar la creació del Fòrum Demòcrata hi va haver quaranta-una baixes i la setmana passada n’hi va haver deu més. Així i tot, hi ha hagut alguna persona que se n’ha desdit, que n’havia sortit però després ha tornat a demanar-ne el reingrés. Per a nosaltres, això és un volum de militància molt baix.

—Junts s’ha volgut desmarcar del llegat de Convergència. Ho compartiu?
—Nosaltres som una organització política independent que, a diferència de les altres joventuts polítiques, no s’ha creat al si del partit. La JNC es va fundar el 1980 i després va fer un conveni de col·laboració amb Convergència, igual com després ho va fer amb el PDECat i aspira fer-ho en un futur amb JxCat. Som independents i ens desmarquem d’aquelles males pràctiques que hi ha pogut haver per part de Convergència. Jo mai no hi he militat, però és veritat que des de l’organització n’hem fet campanya i els he votat. Això s’ha de dir sense cap problema. La nostra independència com a entitat juvenil fa que ens ho mirem una mica des de fora per poder treballar amb qui més ens interessi.

—Sou independents però és innegable la vinculació amb el partit, la JNC durant anys ha estat la pedrera de bona part dels dirigents de Convergència, el PDECat i ara Junts per Catalunya.
—La JNC va tenir un conveni de col·laboració amb Convergència i hi va haver un moment que es va acabar. No pot compartir les males praxis que hi ha hagut amb la gestió interna del partit. Ens en desmarquem totalment, però és cert que hem tingut un conveni de col·laboració durant molts anys.

—Qui hauria de ser el candidat de JxCat a les pròximes eleccions al parlament?
—Es decidirà aquests dies vinents. D’aquí a dues setmanes es presentarà el reglament de primàries. Sobre la taula hi ha diferents noms, fins que no hi siguin tots ni ens mullarem ni farem absolutament res. Sí que creiem positiu que s’obrin debats per a preguntar als diferents candidats i poder veure qui representa més els joves.

—Quin ha de ser el paper de Puigdemont?
—M’agradaria que fos el número 1 a la llista al Parlament de Catalunya. No sé si serà així, ho desconec. Desitjo que ho faci i hi hagi un equip que el segueixi i doni suport al projecte de Junts per Catalunya: implementar la República catalana i una resposta a la crisi que tenim al davant. No serà senzill, però és positiu que hi hagi tantes persones que vulguin fer front a aquest repte.

—Actualment no hi ha cap diputat de la JNC al parlament. Hi ha dirigents de l’organització amb ganes de formar part d’aquestes llistes?
—És possible. Els nostres militants tenen llibertat de donar suport al candidat que creuen més proper a les seves afinitats. O fins i tot que es presentin a primàries en l’àmbit territorial, si és que es preveuen per territoris. Tota veu jove és important.

—Judith Toronjo vol ser a les llistes?
—Si hi ha un procés de primàries i crec que hi puc encaixar pel projecte polític del moment, no tindria cap problema a presentar-m’hi.

—De què han de servir les eleccions del 14 de febrer?
—Si s’aconsegueix superar el repte 50% del vot independentista, aconseguirem un punt de partida clar per a defensar durant el proper mandat la República catalana. Això s’ha de fer alhora que es fa un programa que parteixi d’una crisi sanitària a la qual s’haurà de fer front i que també serà econòmica i social. Hi haurà d’haver mesures concretes. El discurs nacional serà importantíssim, és essencial que siguem més del 50% per poder posar com a objectiu principal fer efectiva la República, però també cal treballar pel bon govern i el dia a dia.

—Què s’ha de fer, concretament, si hi ha més del 50% dels vots?
—Tenir majoria al parlament i anar tots a l’una és fonamental. La legislatura ja es va donar per acabada fa uns mesos justament per això. La unitat és essencial. Cal que aquest govern vagi a l’una i ho faci tant en l’eix nacional com en la resta d’aspectes ideològics.

—Es pot tenir més del 50% i no anar a l’una i es pot tenir menys del 50% i anar-hi, no va lligat.
—El fet que al Parlament de Catalunya siguem una majoria independentista i defensem els drets i llibertats que tenim afavorirà que puguem implementar allò que necessitem i puguem fer-ho mitjançant diferents canals alternatius. Un n’és la taula de diàleg, hem de poder exigir d’una vegada per totes una amnistia o que es pugui parlar d’aspectes polítics i econòmics. Si aquesta via no té sortida, hi hauria altres escenaris, com ara un referèndum pactat o un referèndum reconegut al si de la Unió Europea. O, evidentment, una resposta de confrontació clara contra les anomalies que du a terme l’estat espanyol.

—Confieu gaire en una amnistia o un referèndum pactat?
—Voldria pensar que en democràcia dues parts són capaces de posar-se d’acord. S’ha vist que la voluntat del gobierno progresista, així es fan dir, no és aquesta i han posat moltes dificultats.

—La JNC és partidària de la desobediència civil?
—La JNC és favorable a la desobediència civil sempre que sigui en termes democràtics i pacífics. Això ens porta a una confrontació que ja es va veure l’octubre del 2017 i en diversos moments que ens hem plantat i els joves hem tingut un paper essencial.

—Els joves també van tenir un protagonisme destacat en les mobilitzacions contra la sentència. Com veu la JNC aquesta mena de protestes?
—Aquells dies els vam viure molt intensament pel que implica tenir alguns dels màxims líders del teu partit condemnats de forma injusta. Això va dur a una frustració completa que es va evidenciar a les diferents manifestacions on vam participar. La JNC s’hi va afegir com la resta d’organitzacions i va ajudar allà on calia.

—Destacàveu abans la importància de les polítiques sobre el model de societat que voleu. Una de les raons que ha esgrimit el PDECat en aquesta ruptura amb JxCat és que s’ha abandonat el centre-dreta. Hi esteu d’acord?
—El que ha passat amb JxCat és el que ens trobem en el dia a dia a la nostra organització. Hi ha persones que tenen un pensament més liberal i unes altres que són més progressistes o socialdemòcrates. El que és important és l’entesa i trobar consensos per a fer un projecte ric que ens pugui representar a tots. És l’essència de JxCat, i això s’ha vist al parlament i a les diverses llistes que s’han fet: un element guanyador que pot traduir-se en un acostament al conjunt de la societat. Sempre ens hem identificat com una organització juvenil de centre pròxima al pensament liberal, però també i durant molts anys a la socialdemocràcia. Aquest híbrid pot ser positiu de cara a les mesures que haurem d’aplicar a partir d’ara.

—Això en abstracte és més fàcil que en votacions concretes, com la de la llei per a regular els lloguers.
—Aquests temes s’han de treballar de forma correcta, s’ha de preparar un programa on s’englobin aquests aspectes que volem dur al parlament i que hi hagi un consens entre tots els actors. Tanmateix, com a organització sempre hem estat molt clars i vam ser contraris a la regulació dels preus dels lloguers i així ho vam evidenciar. El debat és positiu, de forma conjunta es poden trobar solucions per al dia a dia dels catalans.

—La ironia de tot plegat és que hauríeu votat el mateix que els quatre diputats del PDECat que van trencar la disciplina de vot de JxCat i hi van votar en contra.
—Com que no tenim representants al parlament és difícil de dir. Al final hauríem votat en convicció amb allò que la JNC ha debatut prèviament i ens ha fet tenir un posicionament clar. No estàvem a favor de regular el preu del lloguer perquè no creiem que sigui una solució rigorosa que eviti el problema d’arrel. Partíem de treballar perquè tothom pugui accedir a un habitatge lliure i amb seguretat, però que s’ha de fer amb un augment de l’oferta de pisos i garantir el poder adquisitiu de tots els ciutadans. Cal una solució al problema de l’habitatge que vagi a l’arrel, no una proposta electoralista ni que parteixi d’una regulació que creiem que no serà eficient per al mercat.