Judith Butler i Fina Birulés

Demà passat, dilluns 9, dia rellevant en tants sentits, per l’aniversari de la consulta de fa un any i pel ple del parlament actual, la filòsofa, feminista i activista dels drets humans nord-americana Judith Butler conversarà al Born amb Mònica Terribas sobre ‘L’Europa de les persones’. Des de dijous que la Butler s’està de nou a Barcelona, impartint conferències i seminaris, donant-se amb generositat als diferents col·lectius que la demanen. Ahir mateix, en un seminari organitzat per la gestora i mediadora cultural Judit Carrera al CCCB, vaig tenir ocasió d’escoltar-la a propòsit de les diferents qüestions que ocupen aquesta dona que durant anys ha estat considerada, gairebé en exclusiva, com a analista i promotora i prou de les teories ‘queer’ que han problematitzat, en el millor sentit, el gènere i l’orientació sexual en tant que formes de coneixement i de creació de cultura i d’ampliació dels drets humans. La Butler és, emperò, a partir d’aquí i en conseqüència, una pensadora sobre el paper de la imatge en la violència d’estat, la guerra i com resistir-hi, sobre el binomi vulnerabilitat-supervivència que ens afecta a tots, sobre com pensar avui, en suma, la complexitat de la vida.

Sentir-la i dialogar amb ella fa el mateix efecte benèfic que a mi em produeix conversar amb l’amiga Fina Birulés. Intel·ligències i sensibilitats actives que no temen pensar en veu alta, de fonda vocació pedagògica, analítica i, en definitiva, política, a la manera clàssica, d’allò que els grecs antics en van dir la polis, avui tan destruïda. La Birulés, una dona de la mateixa edat, és molt més considerada a Itàlia i a l’Amèrica Llatina que no entre nosaltres. Aquí, les dones creatives han d’anar fent anys. A la vora de la centúria, si aguantes, com la pintora Ángeles Santos o la poeta Joana Raspall, tindràs foto al diari i una bella necrològica quan et moris. Tant se val, la Birulés no es deixa pas desanimar. Quan ho fa, continua treballant i prou. Ací trobareu algunes de les seves publicacions.

Discreta, feinera infatigable, la Birulés calla i treballa. Formant llicenciats i doctorats a pesar de les penoses condicions presents de la universitat i de la recerca per a aquells que s’hi volen quedar com a docents i investigadors, donant la veu a tantes autores com pot, recuperant amb altres investigadores les filòsofes al llarg de la Història, traduint Hannah Arendt amb més precisió que la mateixa autora quan es tracta de donar les seves referències de lectures i cites. Si ara tanta gent entre nosaltres parla d’Arendt a tort i a dret, en català com en espanyol, creieu-me que és gràcies a la Birulés, que hi va començar fa un munt d’anys. El seu últim llibre és ‘Entreactes. Entorn del pensament, la política i el feminisme’ (2014), que és molt i molt més del que el títol indica.

És molt més, aquest llibre, perquè, finalment, Fina Birulés parla per boca pròpia sobre política –com ens hauríem de governar. Ho fa en català, tota una epopeia editorial que ha estat acollida (només) a Perpinyà, per Trabucaire. En l’actual moment del procés polític, el primer que faria jo si tingués poder de decisió en un mitjà o programés un cicle com el del Born seria entrevistar-la a fons.

També hi era, ahir, la Birulés, al seminari de la Butler. Defugiu la lectura d’aquest article com a contraposició entre l’una i l’altra, són dues col·legues en llibertat, que necessàriament implica igualtat. Això que tanta falta fa.

No podré sentir Judith Butler dilluns al Born, la feina colla. Puc, això sí, recomanar-vos que hi aneu, que escoltar-la serà beneficiós per a la salut. L’Europa de les persones ens ateny a tots, tant amb relació al procés polític que vivim com amb relació a la crisi migratòria i la crisi econòmico-social. La Butler hi aporta una mirada neta, que és probablement el que més cal ara mateix.