Judit Neddermann: ‘El procés i l’1-O em van servir per omplir estrofes que tenia buides’

Tercer disc i el més desinhibit. Així és com Judit Neddermann (Vilassar de Mar, 1991) ha volgut mostrar el que ha madurat en el seu recorregut musical, on ha après dels ‘problemes’ i a despullar els seus sentiments i pensaments. D’aquí el títol del darrer treball, ‘Nua’, i una il·lustració com a caràtula, ella mateixa sense roba, on a pell descoberta s’atreveix a denunciar ‘la impunitat’ amb què la policia actua en càrregues com les del 15-M o l’1-O. ‘El procés català i l’1-O em van servir per omplir estrofes que tenia buides’, ha afirmat Neddermann en una entrevista amb l’ACN en què ha revelat que aquest treball va ‘de l’emoció més íntima a la reflexió més ample del món’. Així, l’artista també fa una dura crítica de la gestió que ha fet Occident de la crisi dels refugiats i de la duresa dels atacs terroristes contra població innocent. Tot plegat ho fa sota la producció de Pau Figueres, a qui ha tornat a confiar tot el seu art per lligar un treball rodó i que va veure la llum el passat 9 de març.

Després de ‘Tot el que he vist’ (Temps Record, 2014) i ‘Un segon’ (Satélite K, 2016), Neddermann torna a la seva cita bianual amb ‘Nua’ (Satélite K), on, sense enganyar ningú amb títol i caràtula, es mostra tal com és. ‘A nivell emocional he fet un buidat molt important de coses que he viscut i que tenia ganes de dir, a nivell íntim, polític i social, temes on m’he volgut posicionar i que es resumeixen amb el terme de ‘Nua’, perquè em mostro tal i com sóc’, explica Neddermann, que, per primer cop, ha posat nua davant d’una càmera: ‘N’he sortit reforçada, em sento molt segura’, confessa.

La cantautora defineix el seu disc com el més ‘reivindicatiu’, després d’uns antecedents on havia musicat poemes o on parlava de persones molt properes a ella, de la família. En aquest es llança de ple a denunciar les desigualtats, la hipocresia social o la impunitat dels cossos policíacs, de les guerres o el terrorisme, aspectes que l’han tocat de prop i molt profundament. Així, el tema ‘Ubi Sunt’ neix després dels atemptats de París i agafa força amb els fets del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils, on indica que quan la tocava en concerts despertava ‘moltes sensacions i records entre el públic’.

A ‘No volem més cops’ Nedderann denuncia la ‘impunitat policíaca’ en manifestacions com les del 15-M o l’1-O. ‘La vaig començar arrel del cas de l’Ester Quintana i el desallotjament del 15-M’, explica, una cançó que es va enriquir després del referèndum i l’actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. ‘Uns mesos després vam viure el procés català i l’1-O, i em va servir desgraciadament per omplir estrofes que tenia buides, ho vaig viure en pròpia carn, vaig estar dormint en un col·legi electoral, vaig estar tot el dia passant por, vaig seguir els vídeos d’altres col·legis, i vaig tenir material per acabar la cançó, que s’ha convertit en una mena d’himne, molta gent s’emociona i plora perquè afloren les emocions d’aquell dia’, explica. Neddermann afegeix que la societat catalana molts cops té problemes per compartir aquestes sensacions: ‘Sovint ens quedem les coses només per a nosaltres’, lamenta.

Amb tot, denuncia la doble moral que existeix a l’hora de criticar una o altra actuació policial, i posa com exemple no només el desallotjament del 15-M o l’1-O, també el moment en què Ester Quintana va perdre un ull per una escopetada, les càrregues contra veïns de Múrcia que s’oposen a les obres del l’ata velocitat i el desallotjament del Banc Expropiat, al barri de Gràcia de Barcelona. ‘Hi ha qui volia una cosa tan digna i justa com era poder votar o la independència, i hi ha qui creia que per això havien de ser pegats, però quan un antisistema diu que el sistema és injust i el peguen, se’l pot pegar, i aquí tothom hauria de fer autocrítica’, denuncia.

Nedderman va estrenar el disc divendres i el cap de setmana ja el va interpretar a Madrid on hi va arribar amb moltes ganes d’apropar al públic d’aquesta ciutat el seu punt de vista sobre el procés català i l’1-O. ‘En els concerts acostumo a parlar, perquè arribi bé el contingut emocional i objectiu de cada tema, mes enllà de l’objectiu bàsic que es fer musica’, comenta l’artista que es mostra convençuda que ‘la música és un altaveu perquè les persones s’escoltin i s’entenguin’.

Plantejant-se el futur, Nedderman expressa la seva voluntat de seguir sent feliç amb allò que fa, creant melodies que emocionen: ‘Cada cop em passen coses més bèsties, la única cosa que faig és intentar cantar bé i traslladar el que faig amb la màxima honestedat, i penso que he de seguir fent això, i que vingui el que hagi de venir’, conclou.