26.09.2024 - 21:40
|
Actualització: 27.09.2024 - 08:12
La saviesa popular atribueix al poble gitano aquesta reflexió tan encertada: Judicis? Ni per a guanyar-los! Una frase que remarca que involucrar-se en litigis legals, encara que hom tinga raó, pot dur més problemes que no pas solucions.
Tanmateix, la cosa és que, de vegades, no tens més remei que anar a judici i jugar-te-la en un tribunal que, fins i tot tenint tu tota la raó, pot eixir-te amb un ciri trencat en qualsevol moment.
És això que ha passat, que va passar ahir, amb el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que va donar la raó a Antonio Tajani en la disputa que havien presentat contra ell el president Puigdemont i Toni Comín.
La decisió és obertament contradictòria amb la sentència Junqueras i amb les conclusions de l’advocat general del cas. Però, per damunt de tot, és molt perillosa en termes lògics. Com es demostrarà quan alguns altres governs comencen a imitar l’espanyol i posen condicions ridícules per a accedir al càrrec de diputat.
Amb aquesta decisió a la mà, per posar un exemple concret, res no hauria impedit al govern polonès anterior d’eliminar un diputat –un diputat que la gent havia votat– perquè no era catòlic; ni al govern búlgar d’eliminar un diputat perquè parla turc; o al govern hongarès d’eliminar un diputat perquè és homosexual. Amb la decisió del TJUE a la mà tan sols caldria introduir en la legislació estatal una clàusula abusiva per a deixar els vots orfes. Com han quedat orfes ara els 442.297 ciutadans europeus que van votar Junts.
No tinc cap dubte que tard o d’hora aquesta barbaritat serà corregida pel tribunal mateix –de fet, la sentència insinua com fer-ho. Perquè tot indica que els jutges han pres una decisió purament tècnica que es limita a explicar quines són les competències del parlament, però han esquivat, volgudament, la interpretació política dels tractats, que és on hi ha el moll de l’os.
El problema? Que això vol dir que caldrà pledejar molts més anys, novament. Però en aquest cas no es pot parlar d’interferències polítiques en la decisió. En això hauríem de ser tots molt rigorosos. L’exili sempre ha defensat que acudia a la justícia europea perquè era lliure i no era víctima d’interferències, a diferència de l’espanyola. I això no es pot modificar ara –no tindria trellat– perquè una sentència no haja eixit com tots volíem.
Tot plegat, per tant, ens retorna a la saviesa gitana. Les coses va més guanyar-les fora de l’àmbit judicial. En la política, en aquest cas, guanyant la independència i deixant de dependre de les excentricitats espanyoles. Perquè la justícia europea és bona, com s’ha demostrat de sobres tots aquests anys, però un dia pot equivocar-se o ser tan primmirada que acabe semblant que s’equivoca. Judicis? Ni per a guanyar-los!
PS1. Les conseqüències d’aquesta decisió han centrat bona part de l’activitat de la redacció de VilaWeb aquestes darreres hores. Ahir Josep Casulleras ja va escriure aquesta anàlisi: “El gran perill de la sorprenent sentència europea sobre l’escó de Puigdemont i Comín”. I també ell i Oriol Bäbler ens van explicar què passa ara amb Toni Comín. Així mateix, a La tertúlia proscrita d’ahir en parlàrem a bastament, amb intervencions molt documentades i interessants, sobretot de Josep Costa i Josep Casulleras.
PS2. El congrés d’Esquerra Republicana continua acaparant l’interès informatiu. Avui us presentem aquesta entrevista d’Ot Bou al candidat a president del partit per Nova Esquerra Nacional, Xavier Godàs. Hi diu coses noticiables: “El PSC és un adversari, el nostre objectiu és batre’l”.
PS3. El gener del 2020 el dirigent dels Verds europeus, el belga Philippe Lamberts, va tenir una enganxada amb el periodista de VilaWeb Andreu Barnils als passadissos del Parlament Europeu. Lamberts era molt contrari a la possibilitat que Puigdemont i Comín entrassen als grups dels Verds – Aliança Lliure Europea. Això, òbviament, no era cap problema, però sí que ho va ser la reacció violenta a les preguntes incisives de Barnils, que va restar guardada en aquest vídeo. Ahir –oh, sorpresa!– es va saber que Lamberts havia passat dels Verds als conservadors, que l’han fitxat com a “assessor especial” de la presidenta Von der Leyen.
