31.12.2019 - 19:50
|
Actualització: 31.12.2019 - 19:54
Un dels fets més rellevants del 2019 ha estat el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol i les condemnes contra els dotze dirigents independentistes, amb penes de presó que sumen cent anys per haver impulsat el referèndum del Primer d’Octubre. Tanmateix, hi ha diverses causes obertes arran de l’1-O i moltes es resoldran durant el 2020. L’independentisme afrontarà més judicis polítics disfressats de processos penals amb garanties i algunes de les persones processades s’enfronten a peticions de presó, multes i inhabilitacions.
A més dels processos penals oberts des del 2017, enguany s’han obert altres procediments judicials que caldrà veure com acaben. La majoria, a causa de les detencions de la policia espanyola i els Mossos durant les protestes contra la sentència del Suprem, que van acabar amb una trentena d’empresonats preventius i, de moment, dos deportats. El degoteig de protestes d’aquests dos últims anys també s’ha traduït en encausaments contra activistes independentistes i manifestants, molts dels quals estan pendents de veure com acaben les denúncies policíaques.
Trapero i l’ex-cúpula d’Interior, a l’Audiència espanyola
El 20 de gener començarà el primer gran judici del 2020. L’Audiència espanyola jutjarà per rebel·lió el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, l’ex-director dels Mossos Pere Soler i l’ex-secretari general d’Interior César Puig pel seu paper durant el 20-S i l’1-O. En aquest judici també hi haurà, acusada de sedició, la intendenta dels Mossos Teresa Laplana pel dispositiu del cos el 20-S. La fiscalia demana onze anys de presó per a Trapero, Puig i Soler i quatre anys de presó per a Laplana.
Els dies 20, 21, 22 i 23 es faran els interrogatoris a Trapero, Soler, Puig i Laplana. Després, el judici se suspendrà fins al 3 de febrer, quan començarà la fase testifical. Hi haurà sessions dels dies 3 al 6; del 10 al 13; del 17 al 20. Al març, hi haurà judici del 2 al 5 i del 16 al 19. Les últimes sessions es dedicaran a la presentació de les proves documentals i l’exposició dels informes d’acusació i de defensa. Totes les sessions començaran a les deu del matí a la sala de vistes de l’Audiència espanyola. El tribunal que els jutjarà serà presidit per Concepción Espejel Jorquera, que estarà acompanyada per Francisco Javier Vieira Morante i Ramón Sáez Valcárcel, que en serà el ponent.
Els ex-membres de la Sindicatura Electoral
Els cinc ex-membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O seran jutjats els dies 27, 28 i 29 d’abril al jutjat del penal 11 de Barcelona. Estan processats Jordi Matas, Tània Verge, Marc Marsal, Josep Pagès i Marta Alsina, juristes i acadèmics, per desobediència i usurpació de funcions. La fiscalia demana dos anys i nou mesos de presó, a més d’una multa i inhabilitació, per haver acceptat l’encàrrec de vetllar per les garanties democràtiques del referèndum des de la Sindicatura Electoral, tot i que l’organisme va dissoldre’s quan el Tribunal Constitucional espanyol va suspendre’n el decret de creació.
Els ex-membres de la mesa i Boya, al TSJC
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) jutjarà els ex-membres de la mesa del parlament durant el mandat de la presidenta Carme Forcadell. El Suprem va enviar-los al TSJC per tal d’alleugerir el judici contra el procés, però va retenir Forcadell a Madrid. Lluís Coromines, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet estan processats per desobediència, juntament amb l’ex-diputada de la CUP Mireia Boya. També està processat Joan Josep Nuet, però la seva condició de diputat al congrés espanyol farà que se’l jutgi probablement al Suprem, també per desobediència. Aquests judicis s’han ajornat des del novembre i encara no tenen una data fixada.
Una macrocausa al jutjat 13 de Barcelona
El jutjat 13 de Barcelona ha estat l’encarregat d’investigar els alts càrrecs del govern per la seva presumpta participació en l’organització de l’1-O. Encara no hi ha data per al judici, però el jutjat 13 ha processat una trentena de persones per diversos delictes: malversació, desobediència, falsedat documental, revelació de secrets i prevaricació. A més, va obligar-los a pagar una fiança solidària d’uns cinc milions d’euros. La magistrada Alejandra Gil va agafar el relleu del jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer després de la seva mort. Carlos Lesmes, president del Consell General del Poder Judicial i del Suprem, va dir que Ramírez Sunyer havia canviat la història d’Espanya. La instrucció del magistrat ha estat farcida d’irregularitats i s’ha denunciat unes quantes vegades, tant als recursos com al judici al Suprem.
Un judici contra els CDR detinguts el 23-S?
Els nou independentistes detinguts el 23-S i vinculats als CDR estan pendents de veure com avança la seva causa a l’Audiència espanyola. Se’ls acusa de terrorisme, tinença d’explosius i temptativa d’estralls, però la investigació no aconsegueix de provar res. David Budria i Clara Borrero van quedar en llibertat després d’haver declarat, mentre que Alexis Codina, Ferran Jolis, Xavi Duch, Eduard Garzón i Txevi Buigas han quedat en llibertat aquest desembre després de tres mesos d’empresonament. Jordi Ros i Germinal Tomàs romanen tancats a Soto del Real. En funció de com avanci la causa, es podria arxivar o podrien ser processats durant el 2020.
L’ombra allargada del Tribunal de Comptes
Després de la persecució contra els impulsors del 9-N, el Tribunal de Comptes espanyol ha fet els primers passos per a continuar represaliant el govern de Puigdemont per les presumptes despeses de l’1-O. Tot i la condemna per malversació contra els presos polítics jutjats al Suprem, el Tribunal de Comptes ha obert una via paral·lela per a continuar castigant-los, amb l’amenaça pròxima d’embargaments i fiances milionàries. Hi ha una trentena d’encausats. A més dels ex-membres del govern, hi ha alts càrrecs de la Generalitat que també estan processats al jutjat 13 de Barcelona. Estan citats a declarar el 28 de gener.
Els presos polítics, pendents del Suprem i del TC
Enguany, el Suprem resoldrà els recursos de nul·litat presentats pels presos polítics contra la sentència. És previst que els desestimi. En aquest cas, el següent pas serà la presentació dels recursos d’empara al Tribunal Constitucional espanyol (TC), l’última instància abans d’acudir al Tribunal Europeu dels Drets Humans. Fins ara, el TC ha acceptat a tràmit tots els recursos que han anat presentant els presos polítics contra les decisions del Suprem, però molts han quedat desats en un calaix en una estratègia dilatòria denunciada pels advocats de la defensa. En aquest començament d’any també resta pendent de resoldre’s la situació d’Oriol Junqueras després de la sentència favorable del Tribunal de Luxemburg. El Suprem ha de pronunciar-se després d’haver rebut les al·legacions de totes les parts i decidir sobre la manera com procedeix contra el president d’ERC, que també podria ser inhabilitat per la Junta Electoral espanyola (JEC) aquest divendres.
La inhabilitació de Torra
La JEC també té damunt la taula la petició del PP, Ciutadans i Vox perquè apliqui immediatament la condemna per desobediència del TSJC contra el president de la Generalitat, Quim Torra, i la consegüent inhabilitació. Independentment de la decisió de la JEC, el cas de Torra encara pot tenir recorregut. La defensa preveu de presentar un recurs contra la sentència del TSJC al Suprem, que hauria de tenir l’última paraula sobre la inhabilitació. Torra, però, té previst d’arribar fins al final, inclòs el Tribunal d’Estrasburg, per combatre la justícia espanyola.
La resolució de les euroordres
Enguany, es resoldran també les euroordres contra els exiliats. La immunitat de Carles Puigdemont i Toni Comín dificulta la persecució del Suprem a Bèlgica, en una causa en què també hi ha inclòs Lluís Puig. El jutge belga va fixar una nova vista el 3 de febrer, però la defensa ja ha demanat al Suprem que retiri les euroordres i ha argumentat que, per tornar-ne a emetre una, abans hauria d’aixecar-los la immunitat com a eurodiputats mitjançant un suplicatori al Parlament Europeu. El Tribunal de Luxemburg també ha de resoldre el cas pendent de Puigdemont i Comín, i la sentència sobre Junqueras fa pensar que també pot ser favorable. A Escòcia hi ha també pendent l’euroordre contra Clara Ponsatí. Tanmateix, serà proclamada eurodiputada quan es faci efectiu el Brexit el 31 de gener i, per tant, gaudirà d’immunitat, fet que la deixarà en la mateixa situació que Puigdemont i Comín.
Paral·lelament, a Bèlgica, enguany s’ha de resoldre la demanda dels exiliats contra el jutge instructor de la causa contra el procés, Pablo Llarena. El judici podria fer-se abans de l’estiu i una resolució favorable a l’independentisme tindria unes conseqüències polítiques i judicials de grans dimensions i, novament, posaria la justícia espanyola en qüestió a Europa.
