L’arrogància de Millo durant l’1-O és avui una arma contra Pérez de los Cobos

El matí del Primer d’Octubre, quan feia poca estona que havien començat a córrer les imatges de la brutalitat de la policia espanyola contra els votants del referèndum, Enric Millo, aleshores delegat del govern espanyol a Catalunya, va comparèixer per dir que allò no era un referèndum, que la policia i la Guàrdia Civil actuaven amb proporcionalitat i que la culpa de tot era del govern de la Generalitat. Però Millo era conscient, malgrat les seves paraules, que el referèndum sí que tirava endavant, que no hi havia manera d’aturar tanta gent mobilitzada a tot el Principat, i va afegir una crítica als Mossos d’Esquadra acusant-los de no haver fet res per a impedir-lo. Ja feia temps que es coïa al ministeri de l’Interior un pla d’actuació policíaca i polític que consistia a fer pagar als Mossos, i més concretament al major Trapero, el paper als atemptats del 17-A, i les paraules de Millo perfilaven la persecució judicial que vindria després.

Però el delegat de la Moncloa va tornar a comparèixer unes quantes hores més tard, cap a migdia, i va fer una cosa sorprenent aleshores, cercant un cop d’efecte enmig de la commoció social per la violència desfermada pels agents espanyols; un gest de Millo que ara, al judici a l’Audiència espanyola contra l’ex-cúpula dels Mossos, posa en dificultat el dissenyador del parany contra Trapero, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos.

Com si es tractés d’un gest de desesperació enmig de les pressions, denúncies i condemnes per l’actuació policíaca, en la compareixença del migdia Millo va brandar un correu electrònic enviat pel comissari Ferran López, la mà dreta de Trapero, i interlocutor principal dels Mossos amb Pérez de los Cobos durant les reunions de coordinació prèvies. Era un correu de les nou del matí de Ferran López a Pérez de los Cobos amb una llista de dos-cents trenta-tres col·legis electorals on els Mossos demanaven ajuda a la policia espanyola i a la Guàrdia Civil per a poder-los tancar. Millo el mostrava amb un cert delit, satisfet de poder dir a tota l’audiència que el veiés que aquells cops, agressions i vexacions els havien demanat fins i tot els Mossos. I com que fer això era incompatible amb l’afirmació que els Mossos romanien de braços plegats arran de la votació, va haver d’afegir: ‘En el decurs de la jornada, els Mossos d’Esquadra, en un exercici de responsabilitat que els honora, han demanat l’ajuda per a garantir el compliment de la resolució judicial.’

I encara més, perquè deia: ‘La petició s’ha formulat al si del comitè de coordinació mitjançant la transmissió d’un correu electrònic signat pel mosso d’esquadra, el comissari responsable designat pel major Trapero que forma part de la comissió de coordinació que treballa durant tota la jornada. I en aquest escrit s’adjunta la llista de punts de votació en què es demana suport per a complir la interlocutòria judicial. És el que diu textualment l’escrit.’ Si a quarts d’una de migdia, l’hora de la compareixença, Millo diu que hi ha una ‘comissió de coordinació’ entre cossos policíacs, per què Pérez de los Cobos en la seva declaració com a testimoni en el judici contra Trapero diu que a les vuit del matí ja van haver de trencar el dispositiu de coordinació perquè els Mossos no feien res?’

Ferran López, l’autor del correu electrònic, va quedar parat aquell dia quan va veure que Millo brandava un correu electrònic seu, d’ús intern, escrit i enviat a les nou del matí. Però encara el va sorprendre més sentir, poca estona després, que el major Trapero li deia que Pérez de los Cobos, en una reunió amb la magistrada del TSJC Mercedes de Armas, li havia comunicat que el dispositiu conjunt havia quedat trencat. Totes dues coses passaven pràcticament alhora, i ambdues són contradictòries. A què jugava Pérez de los Cobos? Durant el seu testimoniatge en el judici contra el procés al Tribunal Suprem ja es va veure que el seu joc consistia a parar un parany a Trapero i als Mossos, que el seu principal propòsit, més que aturar el referèndum, era comprometre Trapero, amb qui va topar de bon començament, d’ençà de les primeres reunions que van tenir amb ell com a coordinador del dispositiu de l’1-O imposat pel govern espanyol.

Però després de la declaració d’aquesta setmana com a testimoni a l’Audiència espanyola, això s’ha fet encara més palès, mercès a l’interrogatori meticulós, clar i revelador de l’advocada de Trapero, Olga Tubau, a Pérez de los Cobos i a Ferran López. Tubau va saber esprémer les contradiccions entre l’un i l’altre sobre qui va treballar amb responsabilitat aquell dia i qui ho va fer amb una deixadesa i manca de professionalitat volgudes per a deixar en una mala posició el cos dels Mossos i el seu major. La darrera part de l’interrogatori al comissari de López sobre la seqüència dels fets del matí, amb l’estirabot de Millo inclòs, és importantíssim perquè desmunta la versió que durant dos anys Pérez de los Cobos ha maldat per inculcar als jutges sobre el trencament del dispositiu conjunt entre cossos policíacs.

—Olga Tubau: Vós envieu un primer correu a Pérez de los Cobos a les 8.45.
—Ferran López: Sí.
—Què hi deia?
—Hi demanava el suport que havia estat objecte de pacte en les reunions de coordinació del dia abans. La intenció era adjuntar una llista de 233 centres en què demanàvem ajuda, però per error dels agents del programa informàtic, del ‘gestor d’esdeveniments’, em van passar la llista total de 2.300 centres, i és aquesta llista que adjunto al correu de les 8.45 per error. Però al cap de pocs minuts em va trucar Pérez de los Cobos i em va advertir de l’error. Uns minuts després vaig rectificar, i li vaig adjuntar l’arxiu correcte de la petició d’ajuda, tal com havíem quedat.
—Aquest segon correu bo…
—…és de les 9.11.
—En aquesta trucada entre els 8.45 i les 9.11, us va manifestar Cobos que s’havia trencat la coordinació i que cada cos actuaria pel seu compte?
—No. És que aquell dia vaig tenir diversos contactes formals amb Cobos. El primer a les 8.30 aproximadament, en què li vaig demanar explicacions de per què hi havia actuacions de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola prèvies a la petició de suport amb què havíem quedat. Però no en tinc resposta i no em diu res. El segon contacte és aquest correu, en què tampoc no em diu que s’hagi trencat la coordinació. I el següent és a les deu del matí a la delegació del govern espanyol, on m’estic amb ell un quart d’hora o vint minuts i tampoc em diu que hi hagi cap trencament dels pactes establerts. La constància la tinc quan Trapero, després de la reunió amb la magistrada [Mercedes de Armas] i amb ell, cap a les 12.30 o a la una, ens diu això de manera formal. Em sorprèn perquè cap a les 12.30 hi ha una compareixença pública del senyor Millo on, amb el meu correu de les 9.11, justifica l’actuació d’acord amb la petició que faig jo en aquell correu.
—De la intervenció del senyor Millo es podria desprendre que continuem en un operatiu conjunt: els Mossos han demanat suport i la Guàrdia Civil o la policia espanyola l’ha donat.
—Sí, és així, però em sorprèn que això sigui notícia, que Millo ensenyi una cosa que havíem pactat. No ho vaig entendre.

Pérez de los Cobos ha deplorat ara en el judici, com a testimoni, el dispositiu dels Mossos d’enviar dos agents a tots els col·legis, però no el va qüestionar mai en les reunions de coordinació dels dies abans que va tenir amb Ferran López. I ell com a coordinador tenia una responsabilitat de comandament per damunt de tots els cossos –cosa que va venir imposada i que va enervar Trapero– que ara, en la declaració davant el jutge, diu que no tenia. Perquè si efectivament era així, si ell era el coordinador, també ell havia de ser el darrer responsable del funcionament dels dispositius policíacs desplegats aquell dia, inclòs els dels Mossos. Ara pretén que ell, tot i ser-ne el coordinador, tot i ser l’interlocutor amb la magistrada Mercedes de Armas i qui havia de passar-li compte de què s’esdevenia, no sabia res de res, ni el pla dels Mossos, ni tan sols el de la Guàrdia Civil i la policia espanyola, com si només passés per allà. L’advocada Olga Tubau el va posar en evidència, en la sessió de dimarts, en un interrogatori antològic que va relatar Roger Graells en aquesta crònica.

Rere unes ulleres gruixudes de pasta blanca que li ocupen mitja cara i un somriure ample que li omple l’altra mitja, Olga Tubau interroga amb constància, i després de posar-se bé els cabells del serrell amb la mà dreta, desa les mans sota la taula, inclina el cos endavant i pregunta amb un to de mestra d’escola perquè tothom pugui entendre de què va tot això i es pugui saber què s’amaga realment darrere dels circumloquis i els comentaris impertinents amb què vós, senyor Pérez de los Cobos, us parapeteu, primer, i llanceu l’atac del tot gratuït contra Trapero, després. I és així, amb aquesta constància de l’interrogatoi i l’evident domini profund de la causa que té entre les mans, que Tubau va fent sortir el testimoni del seu confort, i es posa nerviós i comet errors. L’advocada va portar el coronel allà on més li interessava, a les seves contradiccions, a demostrar davant del tribunal que el coronel no pot suportar Trapero, que el detesta, que tot plegat és una qüestió personal… i política.

—Us consta cap denúncia dels 17.000 agents o dels sindicats [dels Mossos] perquè s’hagués donat cap ordre il·legal, il·lícita o irregular l’1-O?
—No.
—Ara sí, l’última. Guarda rancor o animadversió respecte del senyor Trapero pel rebuig a la seva coordinació i allò que va passar a les reunions amb la fiscalia?
—Gens ni mica.

I així va acabar aquell interrogatori. Havent escoltat Pérez de los Cobos i Ferran López aquesta segona setmana del judici, es confirma quin és el relat amb què Trapero i els Mossos que el volen ajudar volen fer entendre al tribunal que l’1-O era imparable des d’una perspectiva policíaca (‘no podíem aturar 2,3 milions de persones que volien votar’, va dir Trapero el primer dia), i que si algú tenia a les mans poder-ho fer era el govern de la Generalitat. I una segona idea: la Guàrdia Civil i la policia espanyola i els seus caps polítics sabien molt bé què volien quan van desembarcar a Catalunya el setembre del 2017, que van ser ells que van menystenir els Mossos, que van prendre les decisions operatives que els van rotar seguint el propòsit de rebentar el referèndum i generar una situació de caos i violència que seria imputable finalment no pas als qui van exercir la violència sinó als que la van patir. I entre aquests, els Mossos. La defensa de Trapero —amb l’ajuda inestimable i inconscient de Millo aquell migdia de l’1-O— ha desbrossat el camí que porta a aquesta conclusió, però caldrà veure si el tribunal presidit per la senyora Espejel, simpatitzant del PP, amiga íntima de María Dolores de Cospedal i condecorada per la Guàrdia Civil, hi vol transitar.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

• Dia 1, 12 de febrer: Les defenses comencen a l’atac i assenyalen el pitjor temor de Marchena
• Dia 2, 13 de febrer: La set de venjança fa caure la fiscalia espanyola en un parany
• Dia 3, 14 de febrer: La passió de Junqueras i la solidesa de Forn es mengen les acusacions
• 17 de febrer: ‘Això és inquietant’: impressions des de dins del Suprem en l’arrencada del judici
• Dia 4, 19 de febrer: L’enfonsament de la causa contra el procés, vist des de dins la sala
• Dia 5, 21 de febrer: Alerta amb la falsa eufòria: la fiscalia sap a què juga
• Dia 6, 22 de febrer: Avui esclata a la sala del Suprem la seva més gran vergonya
• 25 de febrer: Els corbs del Tribunal Suprem: l’arma amagada de Vox
• Dia 7, 26 de febrer: La importància de l’instant de pànic de Marchena amb Cuixart
• Dia 8, 27 de febrer: Radiografia del somriure trencat de Soraya Sáenz de Santamaría
• Dia 9, 28 de febrer: Marchena es treu finalment la màscara i Zoido obre una nova escletxa
• Dia 10, 4 de març: El primer gran trumfo de la fiscalia patina i insinua un pla sinistre
• Dia 11, 5 de març: El perill real de Pérez de los Cobos i el martiri d’Enric Millo
• Dia 12, 6 de març: La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen
• Dia 13, 7 de març: Per què a Marchena no li importa que peguessin a les nostres àvies?
• Dia 14, 11 de març: Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem
• Dia 15, 12 de març: Desesperació al Tribunal Suprem amb ‘un tal Toni’
• Dia 16, 13 de març: La presa de pèl de Marchena amb el patiment d’un testimoni a la sala
• Dia 17, 14 de març: Les revelacions de Trapero commocionen el Suprem i desarmen la rebel·lió
• Dia 18, 19 de març: Els guàrdies civils pateixen al Suprem per les mentides i per l’arbre enverinat
• Dia 19, 20 de març: Com s’escaparan les defenses del parany en què les fa caure Marchena?
• Dia 20, 21 de març: El poder de les mirades d’odi dels catalans
• Dia 21, 25 de març: Marina Roig fa que el fiscal Zaragoza es mossegui l’ungla: un guàrdia civil trontolla
• Dia 22, 26 de març: Baena demostra per què és perillós per a Marchena i per al judici sencer
• Dia 23, 27 de març: El mirall europeu entra al Suprem i Marchena esclata
• Dia 24, 28 de març: L”artefacte incendiari’ d’un guàrdia civil al Tribunal Suprem
• Dia 25, 2 d’abril: Una puntada de peu als testicles que Marchena no pot menystenir
• Dia 26, 3 d’abril: Ferran López sorprèn amb Puigdemont i fa el testimoni més transcendent del judici
• Dia 27, 4 d’abril: Quan Melero diu prou a la fatxenderia de Zaragoza i a la mentida de Vox
• Dia 28, 9 d’abril: Un mal moment d’un policia espanyol revela el gran parany als Mossos l’1-O
• Dia 29, 10 d’abril: Les rialles al Suprem amb els testimonis dels policies amaguen un pla
• Dia 30, 11 d’abril: El gest enutjat de Benet Salellas, la paciència al límit dels advocats amb Marchena
• Dia 31, 15 d’abril: Així ho han anat cuinant al Suprem: cap a una condemna amb mentides impunes
• Dia 32, 16 d’abril: La gravetat de la tenalla entre Marchena i Madrigal contra Marina Roig
• Dia 33, 17 d’abril: L’ombra de la tortura empaita els caps policíacs de l’1-O
• Dia 34, 23 d’abril: Vox i el bluf de les ‘armes de guerra’: vergonya a la sala, triomf al bar
• Dia 35, 24 d’abril: Un mosso per la República ajuda a revelar l’autèntica cara de Manuel Marchena
• Dia 36, 25 d’abril: La tarda en què David Fernàndez va revolucionar el judici al Tribunal Suprem
• Dia 37, 29 d’abril: Lluís Llach cohibeix el mal geni de Marchena i remou els fantasmes del Suprem
• Dia 38, 30 d’abril: La força de les llàgrimes ofegades al Suprem i el presagi d’un jutge que remuga
• 5 de maig: La premsa espanyola ja escriu la sentència, i així tracta les víctimes de l’1-O
• Dia 39, 6 de maig: El testimoni enverinat d’un mosso fa perillar la defensa de Jordi Sànchez
• Dia 40, 7 de maig: La revelació de Joan Bonanit al Suprem, o com els votants guanyen els fiscals
• Dia 41, 8 de maig: Un Marchena com més va més irritable comença a caure en errors importants
• Dia 42, 9 de maig: Mala maror al Suprem amb el policia espanyol independentista i el futur incert del judici
• Dia 43, 13 de maig: El dia que Àlex Solà no es va deixar humiliar per Manuel Marchena
• Dia 44, 14 de maig: El dia més vergonyós del judici, la gran patinada de Marchena
• Dia 45, 22 de maig: Dos professors desmunten en mitja tarda l’estratègia dels dos-cents policies al Suprem
• Dia 46, 23 de maig: La tarda que els advocats van fer marxar un guàrdia civil del Suprem
• Dia 47, 27 de maig: L’eurodiputat Junqueras, el gran maldecap de Marchena en l’acabament del judici?
• Dia 48, 28 de maig: Desconcert total al Suprem: la fiscalia s’embolica amb vídeos exculpatoris
• Dia 49, 29 de maig: Un silenci estremidor a la sala i uns ulls com taronges dels magistrats
• Primer de juny: Els fiscals menystenen quatre mesos de judici i s’emboliquen amb una reunió decisiva a Palau
• 2 de juny: La maniobra dels fiscals perquè els presos triguin anys a sortir de la presó
• Dia 50, 4 de juny: Sense escapatòria: així és el camí del càstig que els fiscals dibuixen a Marchena
• 5 de juny: Impacte a Madrid pel tomb sorprenent de Seoane i la desautorització als fiscals
• 10 de juny: L’interruptor de Marchena: una estratègia minuciosa de quatre mesos al Suprem
• Dia 51, 11 de juny: Les defenses retraten la barroeria dels fiscals i la por de l’estat per l’1-O
• Dia 52, 12 de juny: Final del judici: els presos desafien la mirada glacial de Marchena
• 19 de juny: Els draps bruts de Javier Zaragoza, l’ideòleg de la causa general
• 21 de juny: El primer capítol de la condemna, amb insult a l’ONU inclòs
• 6 d’octubre: Tres fets greus que deixen via lliure a Marchena
• 8 d’octubre: Què pot passar dilluns a Luxemburg amb Oriol Junqueras?
• 13 d’octubre: Guia per a llegir la sentència: set claus i un símptoma de crisi d’estat
• 16 d’octubre: El greu atac de Marchena contra ‘la ciutadania rebel’ de Catalunya
• 3 de novembre: Comencen els paranys en el llarg camí de la sentència contra el procés cap a Estrasburg
• 20 de gener del 2020: El moment que Trapero va restar atònit amb els votants de l’1-O
• 25 de gener del 2020: Els despropòsits més vergonyosos dels fiscals al judici contra Trapero