21.01.2020 - 15:02
|
Actualització: 21.01.2020 - 16:56
El fiscal de l’Audiència espanyola Miguel Ángel Carballo ha provat d’embolicar la troca en la part final de l’interrogatori al major Josep Lluís Trapero, quan li ha demanat pel pla per a detenir el president Puigdemont i els consellers en cas que els Mossos rebessin l’ordre de fer-ho després de la declaració d’independència. Carballo ha mentit quan ha dit que Trapero va parlar-ne per primera vegada en la declaració que va fer l’any passat al Tribunal Suprem, quan va testificar en el judici contra el procés. Trapero ja n’havia parlat en la fase d’instrucció, a l’Audiència espanyola mateixa, i així li ho ha fet notar l’advocada del major, Olga Tubau, qui ha recordat al fiscal i al tribunal que el 2018 Trapero ja va declarar que s’havia posat a disposició del fiscal superior de Catalunya i al president del TSJC el dia 27, després de la declaració d’independència.
No tan sols això, sinó que també en la fase d’instrucció la defensa de Trapero va aportar el correu que havia enviat el dia 25 al comissari Ferran López demanant-li que detallés com s’hauria d’organitzar el dispositiu per a detenir el president i els consellers. Aquesta és una de les grans cartes de la defensa en aquest judici, a la qual han afegit un informe que detalla com es farien les detencions, quins serien els comissaris que se n’encarregarien, com es traslladarien els detinguts i a quines dependències els retindrien… Aquests detalls no van quedar per escrit, més enllà del correu de Trapero a López demanant-li que redactés l’informe.
El fiscal Carballo hi ha burxat, mirant de treure credibilitat al pla, de fer veure que era una ocurrència sobrevinguda en aquesta fase del judici per a exculpar Trapero com fos. Ha anat així:
—Carballo: No dubto que es posés a disposició del TSJC. Però això tan concret d’un pla elaborat, per què no ho va explicar en la fase d’instrucció de l’Audiència espanyola i no ho va dir al president del TSJC?
—Trapero: Perquè esperàvem, com molta gent, que això no anés endavant. Vaig pensar que això no passaria. Però sí que el dia 24 d’octubre vam parlar amb els comandaments López i Molinero per saber què passaria, si hi hauria eleccions o farien una barbaritat. I vaig dir que potser que des de l’àmbit judicial ens arribés alguna indicació, i que no ens agafés d’imprevist. I jo vaig encarregar per escrit un pla a Ferran López i s’ha aportat el que hi ha.
Trapero: ‘Em sentia injustament tractat’
Durant l’interrogatori, Trapero ha assegurat que ell personalment i tot el cos dels Mossos d’Esquadra es sentien injustament tractats. ‘És l’expressió d’un comandament de policia que està dolgut’, ha reblat, tot afegint que creia que els seus companys tenien el mateix sentiment.
El fiscal ha preguntat a Trapero si, en una intervenció que no ha precisat quan va fer, va dir coses com ara que ‘amb una desena de vídeos poc rigorosos, des de la Guàrdia Civil o la fiscalia construeixen un delicte de sedició’. Carballo ha tingut especial interès a saber si aquestes afirmacions tenien alguna mena de relació amb la compareixença que ell havia de fer a l’Audiència espanyola l’octubre del 2017, acusat de sedició. Trapero ha respost que sí. ‘És com jo em sento després d’haver estat citat, imputat per un delicte de sedició per fer la meva feina el millor que vaig poder amb els meus companys”, ha revelat, “em va provocar una tristesa enorme’.
Soler li feia propostes ‘extravagants’
El fiscal ha llegit un correu electrònic rebut per Trapero de l’ex-director general dels Mossos, Pere Soler, que deia: ‘no poden permetre que s’obligui a impedir al cos res que en si mateix no és delicte, mani qui ho mani’, i li recordava el mandat parlamentari d’exercir el dret a l’autodeterminació. I també li plantejava una campanya en què els ciutadans presentessin denúncies als jutjats reclamant el seu dret de vot’.
Trapero ha respost que Soler li plantejava ‘coses extravagants’ a les quals no feia cas, com ara també quan li va proposar una querella conjuntament amb el conseller Carles Mundó contra la fiscalia. ‘En aquest cas sí que li vaig dir que ni se li acudís, que no podia parlar en nom del cos ni querellar-se en el seu nom’. El major també ha apuntat que li va arribar una proposta ‘d’objecció de consciència’ o una altra perquè prevalguessin ‘les ordres governatives’ per sobre de les judicials. ‘Però nosaltres tenim clar com funciona’, ha afegit, ‘el conseller, el secretari i el director poden ordenar en l’àmbit governatiu i en l’àmbit judicial no tenen res a fer’.
