Torra al banc dels acusats: les claus d’un judici polític

Demà a les 9.00 al TSJC es presenciarà una escena que defineix la situació política i social que actualment viu a Catalunya. El seu president, Quim Torra, s’asseurà a la banqueta dels acusats per una presumpta desobediència durant la campanya electoral de les eleccions espanyoles del 28-A. Serà la primera vegada en vuitanta-quatre anys que un president català en actiu és jutjat. El darrer fou Lluís Companys, el 1935, pels fets d’octubre del 34.

Torra s’encara a la petició per part de la fiscalia d’un any i vuit mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per desobediència. El motiu, haver-se negat a obeir la Junta Electoral espanyola i retirar el llaç groc i la pancarta en suport dels presoners polítics de la façana del Palau de la Generalitat. Vox es va afegir al procediment com a acusació popular i també fa la seva petició: dos anys d’inhabilitació i 72.000 euros de multa.

El matí començarà a les 8.00 amb la concentració convocada per l’ANC i Òmnium davant del Tribunal. Batlles i batllesses també faran presència al TSJC per acompanyar el president i mostrar-li el seu suport. Serà el primer a declarar en qualitat d’investigat, a les 9.00. Després serà el torn dels disset testimonis, entre els quals onze agents de la policia espanyola, el comissari dels Mossos d’Esquadra Miquel Esquius; el portaveu de Ciutadans al parlament, Carlos Carrizosa; la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera; qui llavors era portaveu del govern, Elsa Artadi; el Síndic de Greuges, Rafael Ribó i el conseller d’Interior, Miquel Buch.

Tots els testimonis els aporten Vox i la fiscalia. Els policies que declararan són els qui van aixecar actes de vigilància al Palau de la Generalitat i més departaments per a demostrar que la pancarta i el llaç en suport als presos i exiliats no s’havia retirat. Quant als testimonis polítics com ara Buch, Artadi, Cunillera, Ribó o Carrizosa, són petició de Vox, fet que la defensa de Torra llegeix com una prova evident de polititzar ‘encara més’ el judici.

La defensa de Torra, exercida pels advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, va demanar que se citessin com a testimonis membres de la junta electoral, que va ser l’òrgan que va emetre l’ordre perquè Torra retirés la pancarta. Tanmateix, el tribunal, per sorpresa d’ells dos, ho va refusar.

Començarem amb dos gols en contra

Fonts de la mateixa defensa de Torra expliquen a VilaWeb que començaran el judici ‘amb dos gols en contra’. Aquesta metàfora futbolística fa referència al fet que el TSJC també va refusar la recusació de Jesús María Barrientos i Mercedes Armas, dos dels tres magistrats que jutjaran Torra, conjuntament amb Joaquín Elías Gadea. En l’escrit de recusació Torra va intentar de posar de manifest la posició ideològica de Barrientos i la seva ‘absoluta falta d’imparcialitat’: ‘S’ha pronunciat públicament sobre aspectes que són essencials dins de què serà el debat fàctic i jurídic del procediment present.’ I citava algunes de les seves manifestacions públiques, com haver mostrat ‘preocupació’ per la situació de la política catalana i el procés sobiranista, haver-se mostrat contrari als llaços grocs o haver defensat i haver avalat l’ordre de retirar-los d’edificis públics.

Torra considerava en l’escrit que és absolutament legítim que Barrientos tingui la seva opinió política i ideologia, però demanava que ‘en una societat democràtica allò que s’exigeix d’un jutge és que no es faci pública’, car ‘això afecta la imatge d’imparcialitat que ha de tenir tota persona cridada a enjudiciar’.

Un altre argument de Torra és que Barrientos va participar en admissió a tràmit de la querella, que ja denotava, segons la seva defensa, una posició prèvia sobre els fets. Aquest argument és el que utilitzava també per demanar la recusació de Mercedes Armas, ponent al judici, i que va ser la magistrada que va ordenar a les forces de seguretat d’impedir el referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre de 2017 ‘sense alterar la normal convivència ciutadana’.

La defensa de Torra critica la ‘inusual celeritat’ per a fer-lo seure al banc dels acusats. La veritat és que, en només set mesos, el procediment judicial ha cremat totes les etapes a un ritme poc habitual. ‘Qualsevol recurs o escrit que hem presentat era contestat el mateix dia o l’endemà. Ja està bé, però no és gens habitual’, assenyala la defensa. Sobre el desenllaç, es limita a assenyalar que la causa és un ‘despropòsit’ i que un enfrontament polític com aquest no hauria d’haver acabat mai en la via penal.

‘Sí, vaig desobeir’

Cal recordar que Torra ja va fer una primera declaració el 15 de maig, quan va respondre a les preguntes tant del jutge com del fiscal i el seu advocat, Gonzalo Boye. Va declarar davant Carlos Ramos, magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que havia mantingut la pancarta per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats perquè es devia a l’interès general dels ciutadans. ‘Per entendre’ns: sí, vaig desobeir. Perquè jo em dec a un mandat superior de la ciutadania de defensa dels drets humans. I, per tant, aquest canvi en el fons no va tenir gens de rellevància. Vam mantenir el mateix missatge.’

I també va assumir la responsabilitat plena sobre la retirada de la primera pancarta, que duia el llaç groc, i la decisió de substituir-la per una altra amb un de blanc amb la franja vermella i el lema per la llibertat dels presos polítics i els exiliats. ‘Totes les decisions que es van prendre en aquell moment van ser meves. L’última responsabilitat de tot allò que va passar va ser meva. El fet de mantenir les pancartes en defensa de la llibertat d’expressió va ser una decisió meva; i també la decisió de canviar la pancarta per continuar posant-hi el mateix.’

Ací podeu escoltar-ho: