26.03.2023 - 21:40
|
Actualització: 26.03.2023 - 23:02
El 28 i 29 de març quatre manifestants seran jutjats arran de les mobilitzacions al tall del TGV de Girona durant el primer aniversari de l’1-O, amb peticions de quatre anys de presó. Aquell matí, uns quants manifestants van baixar a les vies i van aturar la circulació. Després es van dirigir a la seu de la Generalitat per despenjar la bandera espanyola. Tot plegat va acabar esdevenint una causa encara oberta.
“El gener del 2019 es va engegar la maquinària repressiva i hi va haver un reguitzell de detencions per aquesta protesta de l’octubre del 2018, una macrocausa contra independentistes”, explica Òscar Campos, un dels encausats i membre del grup 21 Raons. “Finalment, dels vint-i-un investigats, quatre anirem a judici, però no serem jutjats solament nosaltres, sinó tots els qui van participar en la mobilització o tots aquells que lluiten pel dret de la llibertat d’expressió, de manifestació o d’autodeterminació.” A més dels quatre anys de presó, la fiscalia i l’advocacia de l’estat –en representació d’Adif– demanen també 62.000 euros de responsabilitat civil pels delictes de desordres públics, lesions, danys i atemptat contra l’autoritat.
Dues causes paral·leles
“Primer, la policia nacional va detenir setze persones sense ordre judicial, de manera autònoma i il·legal, mitjançant els seus arxius”, continua Campos. “Vam obrir-hi un procés en contra, però el poder judicial ho va desestimar. A més, quan els advocats van poder accedir a la causa, van veure que, de manera paral·lela, hi havia una investigació anterior dels Mossos d’Esquadra per aquests mateixos fets cap a dues persones més, entre les quals, jo. És paradoxal, però en la causa investigada pels Mossos, d’entrada demanaven més delictes que no pas la policia nacional: desobediència i ultratge a la bandera espanyola.”
21 Raons explica que cap dels encausats no va ser identificat ni detingut al lloc dels fets, i denuncien que els mètodes amb què els han relacionats amb la causa no són legítims ni legals. “Denunciem que som ubicats al lloc dels fets per la policia nacional per l’ús il·legal que fan d’arxius policials. No és casualitat que, del centenar de manifestants, hàgim estat nosaltres, els identificats. En el meu cas, que la investigació ve de Mossos, és evident que hi ha una persecució directa contra la militància de la meva vida, vinculada als moviments socials, a l’independentisme popular, a la lluita per l’habitatge, a la lluita contra el racisme… En aquell moment ens trobàvem en un context de mobilitzacions significatives contra l’estat espanyol.”
Els encausats denuncien el paper dels Mossos i també el fet que, malgrat que el govern primerament els donés suport, la seva policia hagi contribuït en la causa de manera tan activa. “Tot i que la Generalitat no s’hagi personat, són responsables dels Mossos. Com pot ser que tinguem una policia amb la bandera catalana que fa aquesta feina tan subtil per tancar a la presó independentistes? En el meu cas, han fet un atestat policial de més de cent pàgines, digne de CSI. Hi ha una feina i intencionalitat molt ambiciosa contra la meva persona per part dels Mossos. Agafen les fotografies i vídeos que tenen de mobilitzacions anteriors i posen la diana a les persones que coneixen de fa anys. Diuen que unes gravacions m’ubiquen en el lloc dels fets. Jo no tinc xarxes socials ni res públic, per tant, l’única comparativa que han pogut fer per pensar que aquella persona, que diuen que sóc jo, és al lloc dels fets, és amb els seus arxius.”
“Una muntanya russa”
Així com en més causes contra activistes independentistes, la del cas 21 Raons s’ha allargat més de quatre anys i s’ha arribat a suspendre el judici el març proppassat. Aquesta dilatació dels temps, com també les mateixes acusacions, han representat alts i baixos per als encausats. “Aquests anys de persecució política han estat una muntanya russa en tots els aspectes: moments d’eufòria, de silenci, moments d’engegar la maquinària per fer la nostra campanya política… Però sobretot he experimentat amor i estima per tota la solidaritat rebuda, ràbia cap als Mossos d’Esquadra i molta fortalesa. Entrarem al judici amb el cap ben alt i lluitant per l’absolució, perquè cap jutge ni institució espanyola no ens traurà la raó de voler lluitar per un país digne i per una terra lliure.”
El grup de suport als encausats fa a una crida a participar en la concentració abans del judici, en què es faran ponències antirepressives i concerts. La convocatòria és el 28 i el 29 de març a les 09.00 davant els jutjats de Girona.
El 28 de marc us esperem a les 9h als jutjats d #Girona al judici de 21 Raons, amb intervencions polítiques, esmorzar, vermut i un concertàs amb @EbriKnight @Milenramasarri @punkustik en Soto d @PiratsSSistema i Rise Up.
La seva repressió, la nostra solidaritat!#TotesSom21Raons pic.twitter.com/4kGa2rZXk4— 21 Raons (@21raons) March 13, 2023
