El cas de Pol Vidal arriba a judici: li demanen un any i mig de presó per haver tallat una carretera

L’Audiència de Lleida jutja avui Pol Vidal, un noi de la Seu d’Urgell encausat arran d’un tall de carretera a la N-260 el 21 de febrer de 2019, dia de vaga general contra el judici als presos polítics. Durant el matí es van fer múltiples talls de carretera arreu de Catalunya, i al vespre es van fer manifestacions multitudinàries a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Tortosa. Va ser durant el matí que, amb vora dues-centes persones més, Vidal va tallar el trànsit i va seure al paviment de la N-260. Els antiavalots dels Mossos d’Esquadra van desallotjar-los, però no el van arribar a detenir ni demanar-li la documentació per identificar-lo. Tot i això, avui s’enfronta a una petició de condemna d’un any i mig de presó i una multa de 360 euros acusat d’atemptat contra l’autoritat i de lesions lleus.

Segons la versió policíaca, que la fiscalia fa seva, Vidal va donar un cop de puny al casc d’un agent i va agafar-ne un altre per l’armilla i el va fer caure a terra. Per contra, Vidal explica a VilaWeb què va passar aquell dia: “Un cop s’havia ocupat la via, vam seure a la carretera i els agents van començar a fer l’arrencacebes. Agafaven gent del coll i dels cabells, feien luxacions perquè et deixessis anar del qui tinguessis al costat. Van començar a desallotjar-nos per l’esquena. Darrere meu hi havia un noi i el van agafar del coll. Vaig sentir com cridava, em vaig girar, i com que estava acotat vaig allargar una mica la mà per molestar el policia. A l’atestat diuen que és un suposat cop de puny, però ho expliquen d’una manera bastant estranya. Al judici veurem què diuen.”

Aquest suposat cop al cap no hi ha cap informe mèdic que l’avali, principalment perquè l’agent portava el casc de l’uniforme i no li va causar cap lesió. Sí que aporten un informe mèdic de lesions per a acreditar que va fer caure un altre agent a terra.

Ara, la defensa de Vidal, exercida per l’advocada d’Alerta Solidària Raquel Vilar, hi resta valor perquè es va redactar més d’un mes després del tall de carretera. A més, diu, és d’un cop a la cama, compatible amb qualsevol mena de caiguda que s’hagués fet en aquell lapse de temps. Així mateix, Vidal nega la veracitat de la versió del policia dient que, si l’hagués fet caure a terra, l’haurien detingut allà mateix.

Segons que diu l’advocada Raquel Vilar, l’única prova que aporta la fiscalia per a sostenir l’acusació contra Vidal és el testimoni dels agents dels Mossos d’Esquadra i la minuta policíaca d’aquell dia, però cap enregistrament ni document gràfic que mostri les agressions de què és acusat. En canvi, avança que ells sí que presentaran un vídeo del moment que els agents antiavalots van desallotjar-lo del tall. A les imatges es veu que quan va ser desallotjat no va agredir cap agent.

D’aquell dia, ell i sis activistes més van ser encausats pels delictes de desordres, resistència i desobediència. A ell, a més, li van afegir els d’atemptat contra l’autoritat i de lesions. “Els primers delictes es van arxivar i només ha arribat a judici el meu suposat atemptat contra l’autoritat”, diu Vidal.

“Ens deien pel nom”

Una de les coses que destaca Vidal és que els agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra es dirigien als manifestants pel nom de pila, cosa que li fa suposar que hi ha un arxiu policíac d’activistes. “Si a tu t’identifiquen en un tall de carretera, una manifestació, un desnonament o el que sigui, si les dades que agafen en aquell moment no les fan servir per denunciar-te, no les haurien de tenir. Tota aquesta informació l’apleguen i tenen identificada la gent per la seva adscripció política o la participació en moviments socials”, denuncia.

Això, que ha estat denunciat unes quantes vegades pels moviments socials de tot del país, diu que a la Seu d’Urgell és especialment recurrent: “Estem acostumats que a algunes persones que participem en els moviments populars els Mossos se’ns adrecin pel nom per mirar d’intimidar-nos.”