El desembre del 2020 un militant de la PAH de Lleida va anar a un bloc de pisos del barri de Pardinyes per fer de mitjancer entre un noi immigrant que treballava de temporer i que vivia en un domicili del fons voltor Cerberus que havia ocupat i un grup de veïns que el volien fer fora. La situació havia escalat de tensió, tant dins el bloc com al barri en general, on s’hi havia de construir un alberg per a temporers i hi havia hagut mobilitzacions en contra. Gil Ferré, l’activista de la PAH, va mirar de parlar amb els veïns: “D’entrada, em van insultar, i deien que en aquell bloc no hi volien ni moros ni hippies. Va ser impossible el diàleg. Un dels veïns es va encendre i va donar-me un primer cop i els altres s’hi van afegir i em van agredir”, va explicar en una entrevista a VilaWeb. Durant la batussa, un dels veïns va acabar amb l’espatlla dislocada i tot plegat es va saldar amb denúncies encreuades entre totes dues bandes. La de Ferré es va arxivar “per falta de solidesa”, però la dels veïns en contra seu va acabar en un judici el març del 2023, que es va acabar suspenent per donar una oportunitat a la mediació. No obstant això, el mitjancer va concloure que els veïns no volien dialogar i es va reactivar la via judicial, que es concretarà avui en un judici contra Ferré. L’acusen de delictes de lesions i demanen una condemna de dos anys de presó o una indemnització i una pena de multa que, sumades, arriben a 20.000 euros, segons que informa la PAH.

El temporer havia ocupat el pis solament un mes i mig abans dels fets i poc després ja va afrontar l’actitud dels veïns. “L’insultaven per motius racistes, trucaven al timbre a les nits i li van tallar la llum a mitjans de desembre. A més, finalment, van arribar a instal·lar una porta blindada al replà de l’escala perquè quan l’assetjat sortís de casa, no pogués tornar a entrar”, relata Milouda Gasmi, portaveu de la PAH. Arran d’això, l’home va cercar suport a la PAH, que va mirar de parlar amb els veïns. La primera vegada tot va acabar a crits, i la segona, Ferré hi va tornar i és quan hi va haver la batussa.

“Em vaig tirar a terra i em vaig tapar per defensar-me dels cops. Fins que va arribar la policia. M’han denunciat perquè, durant l’agressió, un dels veïns es va dislocar l’espatlla i me’n responsabilitzen. Jo, contra vuit persones; hauria de ser Rambo per a dislocar una espatlla contra vuit persones. I es basen en això”, va explicar Ferré l’any passat a VilaWeb. Una vegada va arribar la policia va identificar els veïns i Ferré, però tot seguit van obrir la porta del pis en què vivia el temporer i el van desnonar. Una actuació que, segons la PAH, es va fer sense ordre judicial i va fer que l’home passés a viure al carrer.

La PAH relaciona els fets amb “el caldo de cultiu racista promogut no tan sols per Vox, sinó també pel PSC”. En aquells moments, el paer en cap de Lleida era Miquel Pueyo, d’ERC, i el cap del PSC, Fèlix Larrosa, es mobilitzava contra l’alberg de temporers. Quan Larrosa va obtenir la vara de paer en cap va descartar el projecte de l’alberg. Divendres, Larrosa es va reunir amb el president Salvador Illa al Palau de la Generalitat i, entre més qüestions, van parlar de fer un acompanyament de persones vulnerables per tota la ciutat en compte de fer un alberg on es concentressin.

Jordi Borràs, Laura Bergés i Anna Gabriel encapçalen un manifest de suport

Personalitats del món cultural, polític, universitari, jurídic i associatiu han demanat l’absolució del militant de la PAH en un manifest de suport, que també demana la fi de la repressió contra el moviment per l’habitatge. A més, refusen les campanyes d’odi cap a la immigració, demanen solucions per a l’habitatge dels temporers i denuncien el model agroindustrial que consideren que condemna els petits pagesos i explota els temporers.

Entre els sotasignats hi destaca la vice-rectora d’estudiants de la UdL, Montse Rué, l’ex-diputat Pau Juvillà, el catedràtic d’ecologia Lluís Coll, la portaveu del Comú de Lleida, Laura Bergés, i la seva companya de partit Elena Ferre. Entre els periodistes, hi destaquen Jordi Borràs i Carme Rocamora. Entre els qui han estat càrrecs institucionals, hi ha noms de pes, com ara Anna Gabriel i Carles Riera. La llista de sotasignats es completa amb l’editora Joana Soto, la jurista Esther Sancho, l’ex-diputat Josep Manel Busqueta i l’ex-portaveu de Stop JJOO, Bernat Lavaquiol.