El TSJC obre judici oral contra Quim Torra per desobediència

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obert judici oral contra el president de la Generalitat, Quim Torra, per un delicte de desobediència o, subsidiàriament, un delicte de denegació d’auxili a l’autoritat competent. El jutgen per no haver complert, en el termini establert, l’ordre de la Junta Electoral espanyola de retirar el llaç groc de la Generalitat.

La fiscalia espanyola vol que el TSJC l’inhabiliti durant un any i vuit mesos i que l’imposi una multa de 30.000 euros. Al seu escrit, constata que Torra va decidir de desatendre la primera instrucció de la JEC tot i la seva claredat, i que va presentar un escrit de reconsideració ‘aparentment improcedent’ perquè la resolució era ferma. Afegeix que ‘va desatendre obertament’ un segon pronunciament i va ‘fer evident el seu menyspreu a acatar l’ordre’, substituint la pancarta amb el llaç groc per una altra d’igual amb un llaç blanc.

Com en el judici contra el procés, Vox s’ha unit a la fiscalia espanyola com a acusació popular. El partit d’extrema dreta demana dos anys d’inhabilitació i una multa de 72.000€.

En la seva declaració, Torra va dir que havia mantingut la pancarta per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats perquè es devia a l’interès general dels ciutadans. Fou el 15 de maig proppassat, quan va respondre a les preguntes tant del jutge com del fiscal i del seu advocat, Gonzalo Boye, en la causa oberta contra ell per desobediència. Torra va dir al jutge: ‘Per entendre’ns: sí, vaig desobeir. Perquè jo em dec a un mandat superior de la ciutadania de defensa dels drets humans. I per tant aquest canvi en el fons no va tenir cap rellevància. Vam mantenir el mateix missatge.’

A més, Torra va assumir la responsabilitat plena sobre la retirada de la primera pancarta, que duia el llaç groc, i la decisió de substituir-la per una altra amb un llaç blanc amb la franja vermella i el lema per la llibertat dels presos polítics i els exiliats. ‘Totes les decisions que es van prendre en aquell moment van ser meves. L’última responsabilitat de tot allò que va passar va ser meva. El fet de mantenir les pancartes en defensa de la llibertat d’expressió va ser una decisió meva; i també la decisió de canviar la pancarta per continuar posant-hi el mateix.’