Albiol serà jutjat per prevaricació per la instal·lació irregular d’antenes de telefonia

El jutjat d’instrucció 4 de Badalona ha enviat a judici l’ex-batlle i candidat del PP a les municipals, Xavier García Albiol, per haver permès, presumptament, d’instal·lar de manera irregular unes antenes de telefonia a la comissaria de la Guàrdia Urbana.

Segons consta a la interlocutòria, a la qual ha tingut accés Efe, el jutge instructor considera que hi ha indicis suficients que assenyalen que l’ex-batlle va tolerar que les antenes s’instal·lessin i estiguessin en funcionament malgrat la seva instal·lació irregular, entre els anys 2012 i 2018. Això podria ser constitutiu de prevaricació continuada urbanística i ambiental.

Segons els estatuts del PP, Albiol hauria de ser suspès de militància, ja que estableixen la suspensió cautelar dels militants quan es dicti oberta de judicial oral per un delicte relacionat amb la corrupció, com és el cas de la prevaricació.

La fiscalia sol·licita per a Albiol per aquests fets un total de dos anys i deu mesos de presó, així com deu anys més d’inhabilitació. La interlocutòria assenyala que els dispositius van començar a operar “sense comptar amb el títol administratiu habilitant de cap mena per a la instal·lació de l’antena ni per al desenvolupament de l’activitat ni tampoc per a l’ocupació i l’explotació del domini públic”. Les antenes que van estar actives d’ençà del 2012 fins al 2018, quan les empreses de telefonia les van retirar voluntàriament, sense comptar amb els preceptius permisos el temps que van estar funcionant, en un espai que, per la seva naturalesa, “no resultava possible” la instal·lació.

Pel que fa a Albiol, el jutge sosté que encara que l’ex-batlle era coneixedor de la instal·lació irregular d’aquestes antenes davant les queixes d’un sindicat de la Guàrdia Urbana, amb qui fins i tot va mantenir reunions, no va fer cap gestió d’informació i retirada d’aquests dispositius malgrat les reiterades peticions. El jutjat destaca que Albiol, a més de ser batlle en el moment dels fets, ostentava la competència per a l’atorgament de llicències d’obres, ambientals, la incoació i la resolució d’expedients de disciplina urbanística i resolucions dels expedients sancionadors per infracció de la normativa ambiental.

A més d’Albiol, el jutjat d’instrucció ha decretat obertura de judici oral contra cinc persones més, entre les quals destaquen l’ex-regidor de seguretat ciutadana durant el primer mandat d’Albiol i candidat del PP a la batllia de Santa Coloma de Gramenet, Miguel Jurado; i el primer tinent de batllia durant el mandat de Dolors Sabater, Oriol Lladó (ERC), entre d’altres.

La investigació del cas

L’octubre de 2021, el jutjat d’instrucció 4 de Badalona va finalitzar la investigació de la causa sobre la instal·lació de les antenes de telefonia mòbil. En la interlocutòria, el jutge va explicar que arran d’un problema de manca de cobertura en unes quantes zones de la ciutat, Vodafone va demanar al consistori d’instal·lar una base de telefonia mòbil, amb una antena de vint metres d’alçada.

Segons va constatar el jutge, en acabar la investigació, la sol·licitud es va fer “de manera informal, a través d’un correu” del director de tecnologia de la informació de l’ajuntament, que va enviar la petició a llavors delegat de l’empresa municipal Engestur, també investigat en aquesta causa. El magistrat va recordar que aquesta instal·lació necessitava una llicència urbanística i va afirmar que la base es va instal·lar en una finca a la qual, d’acord amb la qualificació que tenia en el Pla General Metropolità de Barcelona, no se li podia donar aquest ús.

Es tractava d’una finca municipal, situada en les dependències de la Guàrdia Urbana de Badalona, per la qual cosa “s’exigia la tramitació del preceptiu expedient patrimonial”, però segons el jutge no es va fer cap dels tràmits.

El cas de la segona antena

“De manera absolutament paral·lela i anàloga”, el setembre del 2012, Telefónica va instal·lar una estació de telefonia mòbil, segons el jutge amb l’autorització verbal de responsables del consistori i presumptament també sense la llicència necessària. Les dues bases es van instal·lar de manera provisional i van funcionar fins al 2018, quan les mateixes empreses les van retirar a petició del consistori.

El jutge instructor va constatar que l’ajuntament no va rebre cap pagament per aquestes instal·lacions i que les telefòniques no van pagar cap cànon per utilitzar l’espai públic, i assenyala que la instal·lació “era contrària a la legalitat urbanística i mediambiental vigent en aquell moment”.

Segons un informe de l’Oficina Antifrau que el jutge mencionava en la interlocutòria, l’ajuntament va deixar de percebre 17.448 d’euros per aquestes instal·lacions, i va remarcar que les dues infraestructures es van connectar directament al subministrament elèctric de la caserna de la Guàrdia Urbana, tot i que no ha esclarit com i qui ho va fer.