24.03.2021 - 17:43
Joan Josep Nuet mai no va voler desobeir el Tribunal Constitucional, i el 2017 hi va haver un moment que ni ell, que era membre de la mesa per Catalunya Sí que es Pot, ni els lletrats del parlament no sabien ben bé si la vulneraven. Aquesta és la base de la defensa de l’actual diputat d’ERC al congrés espanyol en el judici que es fa contra ell al Tribunal Suprem acusat de desobediència. De desobediència per haver votat a favor de la tramitació d’iniciatives parlamentàries sobre el referèndum o sobre el procés constituent. Per això la fiscalia vol que el condemnin a vint mesos d’inhabilitació especial i a trenta mil euros de multa.
Durant tot el seu interrogatori, Nuet ha repetit diverses vegades no només que no va desobeir el TC sinó que tenia “res a objectar” al fet que el tribunal apliqués una doctrina repressiva. És un judici polític, però la seva defensa es pot cenyir als fets per a mirar d’absoldre’l sense fer trontollar l’estructura constitucional, perquè es pot acomodar allò que va fer Nuet a allò que permeten el TC i els aparells de l’estat. Sobretot perquè Nuet no era ni és independentista, i la seva defensa s’hi aferra com a esperança perquè no sigui condemnat. “Jo, el que sóc i era el 2017 no ho puc canviar; allò que vaig votar el 2017 no ho puc canviar. Ni puc canviar que vaig votar a favor de la llei del referèndum ni que vaig votar contra el tràmit de la DUI. Totes dues coses són certes. Ells s’hauran de quedar amb una versió de mi, la d’heroi o la de malvat”, deia en aquesta entrevista a VilaWeb.
Nuet ha reiterat que ell sempre va intentar que totes les iniciatives parlamentàries independentistes fossin constitucionals, votant-hi en contra o presentant-hi esmenes. En tot cas, ha dit que la mesa només tenia la funció reglamentària d’analitzar els temps i les formes de les iniciatives, però no pas el seu fons, i els lletrats inicialment tenien la mateixa posició. Per això, ha recordat que tradicionalment el Tribunal Constitucional no impedia pas els debats parlamentaris, però sí que intervenia un cop la iniciativa s’havia aprovat, i que el TC havia admès que totes les iniciatives eren possibles sempre que es reformés la constitució. Durant aquella legislatura, ha explicat tant els lletrats com ell mateix van arribar a la conclusió que el TC havia variat la seva posició, havia canviat la doctrina i va passar a prohibir l’admissió a tràmit d’unes determinades iniciatives. Que eren les independentistes.
De fet, Nuet ha volgut diferenciar en tot moment la seva feina com a membre de la ,esa respecte la seva posició política com a diputat de CSQP. Ha dit que com a membre de la mesa tenia la intenció inicial de permetre tots els debats parlamentaris, com diu que havia passat sempre, encara que no estigués d’acord amb el contingut de fons de la iniciativa. En algunes d’aquelles iniciatives es van demanar informes jurídics als lletrats del Parlament, i inicialment, segons ell, també tenien dubtes que la mesa pogués vetar alguns debats.
Com a exemple, en el debat de política general de l’octubre del 2016 es va presentar una resolució sobre un referèndum unilateral. Nuet va votar a favor de l’admissió a tràmit però el seu grup va presentar una resolució alternativa a favor d’un referèndum pactat, que va obtenir més suport que la primera. En tot cas, ha dit que en menys d’una hora lamMesa va admetre a tràmit més de 100 pàgines de resolucions de tots els grups. “No hi va haver temps material per fer l’anàlisi rigorós de la constitucionalitat de cap resolució” i la reunió va ser “un caos”, ha dit, perquè “tothom tenia dubtes”, ja que les resolucions parlaven de referèndums, però no pas d’independència, cosa que ha dit que va ser mèrit del seu grup.
Així, ha afirmat que en aquell moment ni ell ni els lletrats eren conscients que amb aquella admissió a tràmit s’estiguessin vulnerant la constitució o els advertiments del TC: “Tres anys després és evident, però en aquell moment no era tant clar”, ha declarat.
Respecte el ple del 6 i 7 de setembre del 2017, ha dit que va votar a favor d’admetre a tràmit la llei del referèndum, però no pas votar-la pel procediment d’urgència, i també va demanar que es demanés un informe previ al Consell de Garanties Estatutàries. També ha recordat que va votar contra la creació de la sindicatura electoral i es va abstenir en la llei de transitorietat jurídica. Ha explicat que va intervenir “enutjat” durant aquell ple i que la seva posició no és “menys constitucionalista” que la de Ciutadans o PP, que van abandonar l’hemicicle.
Finalment, durant l’octubre del 2017, després del referèndum, ha explicat que ell va felicitar el president de la Generalitat Carles Puigdemont per haver suspès la DUI el dia 10, i que li va donar suport al fet de convocar eleccions al Parlament.
Sobre l’evolució de les iniciatives independentistes, ha explicat que tant ell mateix com els lletrats de la cambra van acabar “llançant la tovallola” en l’intent que es convertissin en constitucionals.
Espejo-Saavedra mentint
També ha declarat en la primera sessió del judici el vicepresident segon de la mesa en aquella legislatura, José María Espejo-Saavedra, de Ciutadans, que ha dit que estaven obligats a inadmetre les iniciatives “palmàriament inconstitucionals”. Sobre Nuet, ha dit que al principi de la legislatura tenia més dubtes sobre l’admissió a tràmit de certes iniciatives independentistes, però que més tard es va alinear amb JxSí i la CUP clarament, cosa que la defensa de Nuet li ha rebatut amb les actes de votacions a la mesa. Espejo-Saavedra ha dit que era la seva “impressió”.
Al principi de la vista, la fiscalia ha renunciat als testimonis de Carme Forcadell i Lluís Corominas, en considerar que com a condemnats pels mateixos fets, però encara pendents de recursos, no testificarien “amb plena llibertat ni veracitat”.
Aquest dijous serà el torn de l’altre membre de la Mesa no independentista, David Pérez (PSC), l’exlletrat major Antoni Bayona i el secretari general de la cambra, Xavier Muro. Després serà el torn de la prova documental, la presentació de les conclusions definitives, l’informe de cada part i el torn pel dret a l’última paraula de l’acusat.
