20.07.2020 - 21:50
Al president de la sala segona del Tribunal Suprem espanyol, Manuel Marchena, li va acabar fent nosa de jutjar els ex-membres de la mesa del parlament Lluís Coromines, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Anna Simó i l’ex-diputada de la CUP Mireia Boya. Tant a Marchena com a la fiscalia els interessava sobretot Carme Forcadell, per tot allò que representava simbòlicament com a ex-presidenta de l’ANC i per haver presidit el parlament l’octubre del 2017. Fou per això que en essència Forcadell la van jutjar i condemnar al Suprem per sedició, a onze anys i mig de presó, i en canvi els seus companys de mesa seran jutjats ara a Barcelona, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, acusats de desobediència. Un judici que comença amb les declaracions dels acusats, que continuarà demà amb els testimonis i acabarà divendres amb els informes finals i l’última paraula dels acusats. La fiscalia els demana un any i vuit mesos d’inhabilitació per a càrrec públic i una multa de 30.000 euros per a cadascun. L’advocacia de l’estat, les mateixes penes, tret de Boya, a qui demana 24.000 euros. I la ultradreta també hi serà representada: Vox demana dotze anys de presó per grup criminal, dos anys d’inhabilitació per desobediència i 3,2 milions d’euros de multa a cadascun.
En compte d’un judici, n’han acabat fent tres: el del Suprem contra els presos polítics i els ex-consellers Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila; el del l’Audiència espanyola contra el major Trapero, la intendenta Laplana i l’ex-director dels Mossos Pere Soler i l’ex-secretari general d’Interior César Puig, i ara aquest judici, contra la mesa i per desobediència. Els acusats (i condemnats) dels altres judicis s’exclamaven per les vulneracions de drets de què eren víctima, pel fet de ser jutjats per tribunals que no els corresponien. L’objectiu era portar els consellers del govern Puigdemont, la presidenta Forcadell i els dirigents de les entitats cíviques al Suprem, escarmentar-los i castigar-los al mateix lloc on fou jutjat Lluís Companys i el seu govern. La lògica jurídica diria que per uns mateixos fets se’ls hauria hagut de jutjar a tots conjuntament, però a Marchena i al Suprem se’ls hauria fet etern. Per això ja van separar en la fase d’instrucció la causa contra Trapero i els Mossos, i per la mateixa raó, just abans de començar el judici, Marchena va dir que els altres membres de la mesa ja els jutjaria el TSJC. N’hi ha un, Joan Josep Nuet, que no obstant això serà jutjat al Suprem, pel fet de tenir l’aforament de diputat al congrés espanyol.
Aquest judici arriba més tard que cap altre, ajornat per la urgència dels primers i també pel coronavirus, que va fer endarrerir l’inici que s’havia fixat per a la Diada de Sant Jordi, el 23 d’abril. Els rebrots d’aquests darrers dies el van fer trontollar, però finalment sí que començarà. És un judici que fa més visible encara la voluntat d’acarnissament contra Carme Forcadell, i el càstig d’un estat contra l’activisme i la dissidència política i la voluntat d’escarment contra un moviment polític. Perquè en l’escrit d’acusació de la fiscalia, quan fou presentat al Suprem, les accions i les decisions de Forcadell i de la resta dels membres de la mesa eren fonamentalment les mateixes, i es prenien de manera col·legiada. Per què a uns se’ls acusava de desobediència i a l’altra de rebel·lió? Tot i que al judici totes les declaracions de testimonis giraven entorn del paper de Forcadell com a presidenta de la cambra, permetent la votació de diverses resolucions malgrat els advertiments del Tribunal Constitucional, la van castigar per haver fet declaracions en públic, per haver fet crides a la mobilització pacífica, a votar i a criticar les detencions d’alts càrrecs del govern que es van fer el 20-S.
Per això la van acusar de rebel·lió, i per això Marchena se la va voler quedar al Suprem. La resta de membres de la mesa, els independentistes, acusats de desobediència. Els unionistes, José María Espejo Saavedra (Cs) i David Pérez (PSC), seran cridats com a testimonis de càrrec, per a ajudar a condemnar els seus companys. De la mateixa manera que el seu testimoni va ser utilitzat pel Suprem per a condemnar a Forcadell per sedició. També van aprofitar el de l’ex-lletrat major de la cambra, Antoni Bayona, que també declararà en aquest judici, juntament amb l’ex-secretari general del parlament Pere Sol i els lletrats Joan Ridao, Xavier Muro i Mercè Arderiu. La resta de testimonis són l’ex-president del parlament Ernest Benach, els ex-diputats de la CUP Carles Riera, Eulàlia Reguant, Albert Botran i Gabriela Serra; els ex-diputats de JxSí Ferran Civit, Lluís Llach i Antoni Castellà; l’ex-diputat de Catalunya Sí que es Pot Albano-Dante Fachin. El tribunal serà format pels magistrats Jesús María Barrientos, president del TSJC, que ja va condemnar el president Quim Torra pels llaços grocs; Carlos Ramos, que en serà el ponent, i Jordi Seguí. Simó va recusar els dos primers, però la petició fou denegada.
La fiscalia diu que els acusats haurien hagut d’inadmetre diverses actuacions perquè sabien que eren inconstitucionals, i que permetent el debat i la votació de la llei del referèndum i de la llei de transitorietat, però també resolucions anteriors, fins i tot del 2015 i el 2016, com la de l’inici del procés constituent, es volia donar ‘una aparent cobertura jurídica al procés d’independència’. I amb aquests arguments, tant els fiscals com l’advocacia de l’estat els volen condemnar a inhabilitació i a pagar multes.
