14.03.2023 - 14:10
|
Actualització: 14.03.2023 - 17:56
Carme Forcadell els ha anat saludant, els ha abraçat i els ha donat suport enmig de la comitiva formada per representants de tots els partits i de les entitats independentistes. La seva mesa, els membres independentistes de la mesa del Primer d’Octubre, són jutjats des d’avui per segona vegada, acusats de desobediència per haver permès la tramitació de les resolucions i les lleis de desconnexió el setembre del 2017. El judici contra Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet es repeteix per ordre del Tribunal Suprem espanyol, que la tardor passada va anul·lar el primer judici perquè va considerar que dos dels tres membres del tribunal que els va condemnar a un any i vuit mesos d’inhabilitació per desobediència no eren imparcials: Jesús María Barrientos, el president, i Carlos Ramos. I avui Judit Gené, que és l’advocada de Coromines, Guinó i Barrufet, ha demanat al nou tribunal que tingui en compte que tots ells ja han complert la condemna que ara se’ls torna a demanar.
Han passat més de dos anys d’ençà de la sentència del primer judici (ara anul·lat), que els condemnava a un any i vuit mesos d’inhabilitació. I aquesta inhabilitació, ha recordat Gené, no ha estat pas innòcua malgrat haver estat dictada en primera instància, perquè la inelegibilitat que preveu la llei electoral espanyola els impedia de presentar-se en cap candidatura. Tots ells s’han apartat de l’activitat política i, tanmateix, i dos anys i mig després d’haver estat jutjats, tornen a seure al banc dels acusats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Els advocats Judit Gené i Raimon Tomàs, en representació d’Anna Simó, han recordat al tribunal que com a membres de la mesa del parlament els protegia la inviolabilitat parlamentària, i que això hauria d’aturar el procediment penal contra ells. Han demanat als jutges Francisco Lacaba (que és el ponent), Francesc Segura (que és un dels magistrats que va absoldre la mesa de Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado) i Maria Jesús Manzano que hi entrin, que és una qüestió que el Tribunal Constitucional espanyol no ha resolt i que no es va tenir en compte en el judici contra la mesa de Torrent. “La inviolabilitat parlamentària és la garantia de poder exercir les funcions representatives dels diputats en nom de tot el cos electoral”, ha dit Anna Simó. “La mesa havia de garantir aquests drets”, ha afegit.
Un dels arguments que tots ells han esgrimit és que com a membres de la mesa tenien aquesta inviolabilitat, és a dir, eren protegits de la ingerència d’altres poders de l’estat per dur a terme la seva activitat. En la legislatura del referèndum, entre final del 2015 i l’octubre del 2017, el Tribunal Constitucional espanyol va fer diversos requeriments als membres de la mesa perquè impedissin la tramitació de resolucions i projectes de llei que tinguessin a veure amb el procés d’independència. Els acusats diuen que això no ho podien fer, que com a membres de la mesa havien d’admetre els texts que es tramitaven si complien els requisits formals, independentment del contingut. Perquè sempre s’havia fet així, segons preveia la jurisprudència mateixa del Tribunal Constitucional.
Però amb el procés d’independència en marxa, el TC va començar a canviar la jurisprudència, i va començar a prohibir (i prohibeix encara) que es tramitessin segons quines resolucions. “El tràmit d’admissió és sobre si es compleixen els requisits formals reglamentaris. Ara hi ha hagut un canvi jurisprudencial del TC, ho hem vist en sentència del 2018, el 2019 i el 2021, però en aquell moment tot just es començava a produir aquest canvi. I s’havien admès a tràmit anteriorment resolucions sobre el dret de decidir sense problema”, ha declarat Coromines. “No ens pertocava a nosaltres de valorar la constitucionalitat de les resolucions.”
Allò que el TC va començar a posar en pràctica contra el Parlament de Catalunya d’ençà del 2016, s’ha consolidat amb el pas dels anys i ha arribat a aturar la tramitació de la reforma d’una llei orgànica com el codi penal el desembre de l’any passat al congrés espanyol. L’aberració ha crescut, però en el moment que la mesa del parlament tramitava les resolucions sobre el procés no existia; es creava en aquell moment. I el TC ho aplicava d’una manera prou genèrica perquè els membres de la mesa al·leguessin inconcreció sobre els requeriments que els demanaven.
Avui ho ha fet valdre sobretot l’advocada Judit Gené, perquè ha tingut en compte un dels arguments principals amb què el TSJC va absoldre l’octubre passat la mesa de Torrent: Segons aquella sentència, els membres de la mesa del parlament no van pas cometre cap delicte de desobediència per manca de mandat clar i específic en les providències del Tribunal Constitucional espanyol que els advertien de no tramitar iniciatives en favor de l’autodeterminació i contra el rei espanyol. La majoria del tribunal va considerar que aquelles providències permetien més d’una interpretació. I els acusats avui s’aferren en bona part a aquest argument.
L’anomalia Forcadell
Corominas, Guinó, Simó i Barrufet tornen a ser jutjats per uns mateixos fets havent complert, a la pràctica, la condemna que se’ls va imposar. Hi ha un fet que avui s’ha esdevingut i que il·lustra bé la incongruència d’aquest procés penal encara en marxa contra ells. Carme Forcadell, que presidia la mesa de la qual formaven part, els ha anat a donar suport avui davant el TSJC. A Forcadell la van empresonar, processar i jutjar a part, i la van condemnar a onze anys i mig de presó i inhabilitació per sedició, en un dels fets més clamorosos de la repressió judicial contra el Primer d’Octubre. Avui té la pena extingida per la derogació de la sedició, i ha fet això que no va poder fer en el primer judici contra la mesa, l’estiu del 2020, perquè aleshores era a la presó: donar suport als seus companys.
Una anomalia encavalcada en una altra, perquè Corominas, Guinó, Simó i Barrufet avui encara no tenen la primera sentència, després de l’anul·lació d’una condemna que ja van sofrir, que ja van complir i que ara es torna a posar a zero a l’espera d’una nova sentència amb un tribunal suposadament imparcial.
