27.03.2023 - 21:40
Havien quedat per dinar a casa de Lluís Puig. Però aquell dijous, 11 de març de 2021, a taula només hi havia Clara Ponsatí i Toni Comín, perquè Meritxell Serret no s’hi va presentar. S’havien vist el dia abans, en una concentració de l’ANC de suport als eurodiputats exiliats davant el Parlament Europeu, que acabava d’aprovar, amb una divisió de vot important, el suplicatori per a retirar-los la immunitat. “Fins demà”, va dir Serret a Puig, Comín i Ponsatí. Però l’endemà al matí va aparèixer per sorpresa de tothom a Madrid, al Tribunal Suprem, al costat del seu nou advocat, Íñigo Iruin, per declarar davant del jutge Pablo Llarena. A migdia ja era en llibertat provisional, i al cotxe, anant cap a Catalunya, a Vallfogona de Balaguer, va explicar-se breument amb els qui haurien hagut de ser els seus comensals; només havia parlat del seu retorn amb un cercle molt reduït de persones d’ERC. I amb Pablo Llarena, mitjançant Iruin: no hi havia risc de ser acusada de malversació i esquivaria la presó. Per això feia el pas, per ser jutjada per desobediència, en un judici que es farà demà al TSJC, dos anys després del retorn de l’exili, en què la fiscalia li demana un any d’inhabilitació i dotze mil euros de multa.
Què en treia, Llarena, d’aplanar-li el camí, d’esvair-li el neguit de si podria ser acusada per malversació, que implica penes altes de presó? Serret va ser processada per Llarena mateix per desobediència i també malversació el 21 de març de 2018. Però la sentència del judici contra el procés del 14 d’octubre de 2019 la deixava pràcticament fora dels fets provats amb què Manuel Marchena fonamentava la condemna. I Llarena, a instància de la fiscalia, no va emetre cap euroordre contra ella, de manera que quedava en uns certs llimbs, amb ordre estatal de detenció vigent, això sí. Havia de fer el pas i provar de tornar? I si, malgrat l’absència d’euroordre, l’acabaven jutjant per malversació? D’això, de les garanties, se’n va ocupar Iruin, que va substituir Gonzalo Boye com a advocat de Serret un parell de mesos abans del retorn.
I això, a Llarena, li ha servit per a disparar contra l’argument principal dels exiliats per a fer entendre als tribunals europeus que no se’ls pot extradir: el de la manca d’imparcialitat (i de competència) de Llarena com a jutge emissor de les euroordres. Fou un argument fonamental perquè la justícia belga denegués l’extradició de Lluís Puig el gener del 2021, només dos mesos abans del retorn de Serret de l’exili. I el jutge del Suprem no ha perdut l’oportunitat de dir i repetir a Puigdemont, Comín i Ponsatí que el retorn de Serret demostra que ell és imparcial, que d’això no se’l pot acusar. Els ho va dir en resposta a un recurs del gener del 2022 que recuperava la setmana passada en la interlocutòria en què confirmava el nou processament dels exiliats, perquè Llarena sap que aquest és el punt més feble a ulls de la justícia internacional, la manca d’imparcialitat, per les afirmacions que ha fet i les decisions que ha pres i en el moment que les ha pres durant tota la fase d’instrucció; i per haver fet coses com acceptar el premi d’una organització ultraespanyolista en un acte amb dirigents de Vox –que és part en la causa– a primera fila.
I malgrat tot, Llarena deia: “Cap observador imparcial no podria malpensar d’una manca d’imparcialitat per la reclamació [que fan] els fugats quan Meritxell Serret Aleu, una de les processades que compartia la seva situació de rebel·lia, va comparèixer voluntàriament davant d’aquest instructor, i se’n va acordar immediatament la llibertat, bo i quedant subjecta a allò que decideixi la sala d’enjudiciament del Tribunal Suprem.”
Ara la decisió la prendrà, en primera instància, la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Concretament, un tribunal presidit per Francisco Lacaba, que serà el ponent de la sentència, Francisco Segura i Marta Pesqueira. Inicialment, n’havien de formar part el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i el magistrat Carlos Ramos, però tots dos se’n van abstenir. Una decisió presa en la línia de la recusació de què van ser objecte, per manca d’imparcialitat, precisament, en el judici contra els membres independentistes de la mesa de Roger Torrent. No es va apartar Barrientos del judici de Borràs, per més que ho demanés Boye com a advocat de la presidenta suspesa del parlament; sí que ho ha demanat Barrientos mateix en el cas del judici de Serret.
En aquest judici Meritxell Serret pot ser condemnada per desobediència i inhabilitada, tal com ella mateixa assumeix i dóna per descomptat, segons que deia en una entrevista ahir amb Gemma Nierga a RTVE. “Ara per ara no ho descarto i m’hi mentalitzo”, deia l’actual consellera d’Afers Estrangers. La seva situació en relació amb les responsabilitats penals envers el Primer d’Octubre seria, doncs, la mateixa que la dels ex-consellers Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs. Però si bé en aquests tres casos el Tribunal Suprem els va condemnar a un any i vuit mesos d’inhabilitació, en el cas de Serret la fiscalia demana una condemna d’un any d’inhabilitació.
Aquesta inhabilitació no tindria efecte en una primera instància, perquè mantindria el càrrec de consellera si més no fins que la condemna no fos ferma, una vegada hi hagués recorregut en contra al Tribunal Suprem.
En l’entrevista a RTVE, Nierga li demanava si no pensava que el seu retorn podia perjudicar les causes judicials dels seus ex-companys d’exili. Li responia que no, i que tenia la consciència molt tranquil·la. “Ho tinc molt clar i així ho vaig analitzar amb l’advocat i ho vaig compartir amb els companys a posteriori. El meu retorn no perjudica les seves causes. El meu cas era molt concret i molt específic en la mesura que no se’m van enviar més euroordres després de la sentència perquè no hi havia base per a la meva acusació de malversació.”
☕ @MeritxellSerret assegura que el seu retorn a Catalunya "no perjudica" les causes dels polítics del 'Procés' a l'estranger.
🗣️ "Llarena reconeixia implícitament que no em podia acusar de malversació"
📲 https://t.co/MrTxQlnBeM
@exteriorscat @GemmaNierga @RTVECatalunya pic.twitter.com/bK78C2cKMR— Cafè d'idees (@cafedidees_rtve) March 27, 2023
Serret deia que havia compartit “amb els companys a posteriori” aquesta consideració. Però segons les fonts de l’exili consultades per VilaWeb, no en va parlar, ni abans ni tampoc després, de la possibilitat que la seva decisió pogués tenir cap efecte negatiu en les causes dels altres exiliats; ni aquell mateix dia per telèfon amb els qui havien de ser els seus companys de dinar, quan tornava amb cotxe a casa després d’haver declarat al Suprem, ni tampoc més endavant.
El cas de Serret es va repetir, un any després, amb Anna Gabriel, amb el mateix advocat, Íñigo Iruin. I és possible que tard o d’hora passi amb Marta Rovira, també amb Iruin com a advocat. Un mateix esquema: llibertat a canvi de passar pel Suprem i un judici pendent per desobediència, sense presó i amb inhabilitacions més o menys assumibles. I una escletxa que Pablo Llarena espera que s’obri en el relat jurídic dels exiliats que fins ara la justícia espanyola ha estat incapaç de tombar; que li permeti dir a les instàncies judicials internacionals on continua obert el litigi que si Puigdemont, Comín i Ponsatí no tornen és perquè no volen, que la justícia espanyola és garantista, que hi ha vies de recurs, que no hi ha grup objectivament identificable de persones que pugui al·legar vulneracions de drets fonamentals…
