10.02.2023 - 16:03
|
Actualització: 10.02.2023 - 18:56
Gonzalo Boye piulava a dos quarts de set del matí un vídeo del film Good morning Vietnam amb la cançó “Fortunate son” de Creedence Clearwater Revival. Una declaració d’intencions, com ja acostuma a fer a Twitter quan li arriba una cita judicial important. I efectivament, a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) avui hi ha hagut una guerra oberta entre les defenses dels acusats en el judici contra Laura Borràs per la gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. Boye i, especialment, la seva companya Isabel Elbal han esclatat contra Marina Roig, advocada d’Isaías Herrero, i Àlex Solà, d’Andreu Pujol, que són els altres dos acusats d’haver fragmentat de manera irregular contractes per valor de més de tres-cents mil euros durant cinc anys.
En aquesta primera sessió ningú no ha confirmat explícitament que hi hagi un acord entre la fiscalia i Herrero i Pujol per a incriminar Borràs a canvi de rebaixes de penes o altres beneficis, però tothom ha entès que era així. I d’aquí ve la fúria de la defensa de Borràs, que ha demanat al tribunal la suspensió del judici per a refer la seva defensa, per a demanar al Col·legi d’Advocats la dispensa del secret professional per a revelar la informació que havia compartit amb les altres defenses i denunciar la vulneració del dret de defensa.
L’aire que hi havia en la quinzena de metres que separaven Boye i Elbal de Roig i Solà, encarats a la sala, es tallava amb un ganivet quan els advocats de Borràs han tret l’artilleria i han fet la petició de ser l’última part a intervenir en tots els torns perquè, de cop i volta, havien passat a ser els únics acusats. Isabel Elbal ha tractat les defenses d’Herrero i de Pujol de coacusadores, atesa la filtració aquesta setmana de l’existència del pacte amb la fiscalia. De moment, les fiscals no han modificat les peticions de pena per a cap d’ells, malgrat l’existència més que probable d’aquest pacte. Però tenen temps fins al darrer dia del judici, quan hagin d’elevar a definitives les seves conclusions, per a fer modificacions en les peticions de condemna. Per a Borràs i Herrero, la fiscalia demana 6 anys de presó i 21 d’inhabilitació per falsedat documental i prevaricació. I per a Pujol, 3 anys de presó i 10 d’inhabilitació pels mateixos delictes.
L’aïllament total
Borràs, amb Boye i Elbal dins la sala, i amb dirigents de Junts, de l’ANC i alguns centenars de persones més que li donaven suport fora, ha fet una defensa pròpia d’un judici polític: amb pressió mediàtica, pressió als fiscals dins la sala i la carta bomba de demanar la suspensió del judici amb un enfrontament obert i descarnat sobre les altres defenses. I tot plegat perquè la fiscalia ha decidit de jugar brut amb Borràs des d’abans de l’inici del judici. Ha provat d’aïllar-la mirant d’arribar a acords de conformitat amb els advocats d’Herrero i Pujol, que han fet ús del seu dret de defensa per mirar de pactar amb la fiscalia unes possibles rebaixes de pena.
I la fiscalia ho ha aprofitat per filtrar calculadament l’existència d’unes “negociacions” per a arribar a un acord només tres dies abans del judici, per a descol·locar l’estratègia de la defensa de Borràs i jugar, també, la carta mediàtica i política, per a contribuir a engrandir l’ombra de sospita sobre la presidenta suspesa del parlament. Tot plegat, en un context polític remogut per la manca de suport de les altres formacions independentistes, ERC i la CUP, i d’entitats com Òmnium i l’AMI. L’aïllament total, dins i fora de la sala.
I dins la sala, Elbal ha disparat primer: “Ens hem assabentat que dues de les defenses ens acusaran i hem demanat d’intervenir en darrer lloc per no generar una indefensió a la senyora Borràs. Fa setanta-dues hores s’ha publicat, i ningú no ho ha desmentit, que s’ha tancat un acord amb el ministeri fiscal de manera que els altres dos acusats han decidit d’incriminar la meva clienta.”
Marina Roig ha replicat després, visiblement molesta pel comentari d’Elbal i, sobretot, per l’afirmació en l’escrit adreçat ahir al tribunal per a informar-lo de l’existència d’aquestes negociacions que l’acord era “a canvi de bonificacions, compensacions o pagaments”. Deia Roig: “Per cortesia professional, si se m’hagués plantejat com es fa entre col·legues aquesta petició, no hi hauria tingut cap inconvenient, però de la manera que s’ha fet no ho puc acceptar, perquè es qüestiona la nostra defensa i la nostra professionalitat. En l’escrit diu que som coacusadors, i diuen que amb un acord a canvi de pagaments. Jo exerceixo la defensa, i Isaías Herrero l’exercirà en tota la seva amplitud. No col·laborarem en això.”
Una duresa insòlita entre lletrats
Però després Elbal s’hi ha tornat, en una intervenció encesa, on ha explicat que la indefensió a Borràs ve del fet d’haver negociat ara amb la fiscalia després de tres anys de coordinació entre les defenses. “Ens ha obligat, en setanta-dues hores, a buscar unes proves que encara no coneguin. Aquesta és la vulneració de defensa.” Per això han demanat la suspensió del judici —el tribunal decidirà dimarts si la concedeix— per a tenir temps de disposar d’aquestes proves; i simultàniament demanaran al Col·legi d’Advocats de Barcelona una dispensa del secret professional per a poder revelar el contingut de les converses i l’intercanvi d’informació que durant tres anys havien mantingut d’una manera intensa amb Marina Roig i Àlex Solà.
Tota aquesta informació ara mateix pot ser utilitzada contra Borràs, si efectivament les defenses d’Herrero i de Pujol acaben pactant amb la fiscalia. Vet aquí la dura intervenció d’Elbal: “No es tracta de si és legítim el canvi d’una línia de defensa, i no podem parlar més perquè el nostre estatut ens ho impedeix. Però sí que podríem demanar la dispensa per a poder parlar de totes aquestes proves. Anàvem en la mateixa línia de defensa. Tres anys coordinats perquè setanta-dues hores abans se’ns indiqui que s’ha arribat a un acord, i no només pels mitjans de comunicació. No puc revelar el que s’ha pogut comunicar entre les defenses ara acusadores i aquesta defensa. No podem, però ho posem de manifest perquè ho podríem provar. I no afirmarem aquí res que no sigui cert quan una dispensa del Col·legi d’Advocats podria portar aquí tots aquests extrems.”
Més encara: “Aquí s’articularà un pacte, i aquí hi ha hagut negociacions que la fiscalia no ho ha negat. Aquí no parlarem de deontologia, si hi ha hagut una irregularitat deontològica: el que volem dir és que aquesta vulneració del dret de defensa que ens ha permès tenir-nos coordinats en tres anys ens ha obligat en setanta-dues a trobar proves que no coneguin. Demanarem la dispensa i la suspensió del procediment per a poder aportar aquestes proves que fonamentin aquesta qüestió que plantegem. Si tinguéssim la dispensa ho podríem demostrar. La indefensió material s’ha creat des del moment en què s’ha negociat amb independència de l’acord a què s’hagi arribat o no amb la fiscalia.”
Vegeu-ne ací el vídeo:
Cap al final de la sessió, Marina Roig ha acabat reconeixent implícitament que hi havia aquest pacte, o que es negociava, però qüestionava que això hagués de vulnerar de cap manera el dret de la defensa de Borràs: “De vegades el temps passa, algunes defenses poden parlar amb fiscalia i comunicar a altres defenses que existeixen converses per si ho volen fer. Dins la sala de vistes el TSJC ha establert que el dret de defensa s’exerceix individualment i que si a una defensa no li agrada no hi té res a dir, però no cal que en fem un show.”
Però això que Roig qualifica de show és la necessitat de la defensa de Borràs d’exposar, no tan sols davant del tribunal sinó mediàticament, que hi ha hagut una estratègia d’aïllament contra ella i que els han deixat desarmats a la porta del judici: si Roig i Solà poden utilitzar la informació obtinguda durant tres anys no només per a defensar els seus clients sinó per a debilitar Borràs, Boye i Elbal han de tenir el dret d’exposar aquesta informació que fins ara està protegida pel secret professional de les comunicacions entre advocats.
La Junta del Col·legi d’Advocats haurà de decidir si els concedeix aquesta dispensa. Però jurídicament el fet que un dels acusats n’incrimini un altre acaba tenint un valor relatiu, perquè allò que pugui dir no té el mateix valor probatori que un testimoni. A Laura Borràs se li presenta ara un judici nou, diferent del que havien planificat, una guerra oberta contra totes les parts per a demostrar que és innocent. Si la polèmica pericial informàtica que ha presentat la seva defensa no reïx, si les proves aportades per la fiscalia dels correus electrònics i converses amb Isaías Herrero sobre la manera de fragmentar contractes menors no són desacreditades, ho tindrà difícil. I amb una perspectiva de penes molt elevades, per a ella, i només per a ella.
