Pressuposts falsos, un testimoni “al·lucinat” i el geni d’Herrero en el judici contra Borràs

“Estic al·lucinat, totalment impressionat per les coses que hi ha aquí.” A l’escriptor Aleix Cort li anaven posant davant expedients dels contractes investigats per les suposades irregularitats comeses per Laura Borràs quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), i es feia creus de veure les seves dades i les de la seva empresa, Elit 3,14, en nombrosos pressuposts presentats a la ILC entre el 2014 i el 2016. Eren per projectes com ara el disseny i l’arquitectura del portal de les Lletres Catalanes i la creació de la web de l’Any Ramon Llull. Ni ell ni ningú que treballés amb ell no els van presentar mai. I, en canvi, els tenia just davant. El seu testimoni i el d’altres responsables de cooperatives i empreses, els noms de les quals constaven en els pressuposts presentats per als projectes investigats i adjudicats finalment a Isaías Herrero, han constatat davant del tribunal que algú els va utilitzar sense el seu consentiment. La defensa de Laura Borràs ha mirat de fer un tallafoc amb Isaías Herrero, de manera que s’entengués que ell fou el responsable d’aquestes argúcies per a presentar els pressuposts comparsa. Però la pugna soterrada avui entre Boye i Elbal i les fiscals ha anat per la qualificació d’Isaías Herrero, perquè pot tenir una influència cabdal.

En el cas d’Aleix Cort, la seva relació fou sobretot amb Laura Borràs, amb qui havia col·laborat en el grup de recerca Hermeneia i en el màster de literatura a la UB, i pràcticament no havia tingut contacte amb Herrero, tot i que sabia qui era. Qui va utilitzar el seu mòbil, el seu DNI, la seva adreça, per a elaborar el pressupost sense el seu consentiment? Segons l’escrit de l’acusació sembla que fou Herrero, i Elbal i Boye han mirat de desactivar la possibilitat que fos amb la connivència de Borràs: li han demanat si era possible que algú les obtingués de la base de dades del grup Hermeneia, al qual va acabar vinculat també Herrero.”Un cop tenen el meu mòbil, el DNI i el mail, el poden anar posant per tot arreu”, s’ha queixat l’escriptor.

El cunyat d’Isaías Herrero, Arturo Rosell, també va veure com el seu nom i les seves dades apareixien en alguns dels pressuposts presentats per a l’adjudicació de contractes menors. En aquest cas, Rosell ha explicat que Herrero li havia demanat el DNI per a poder fer un pressupost, però ell li havia respost que no ho podia fer perquè no era autònom. Tanmateix, Herrero va fer-lo servir per a presentar uns pressuposts comparsa que optessin a contractes com la web dels trenta anys de la publicació de Pedra de tartera, de Maria Barbal, i la web de l’Any Ramon Llull.

Herrero va fer tres quarts del mateix amb el nom de dues cooperatives d’autònoms amb què es va associar, Freelance i Smartcooper. De la primera, n’havia estat soci, i va utilitzar-ne el nom sense comunicar-ho, tal com ha explicat el seu responsable, Javier Moro, que diu que no van donar cap autorització a Isaías Herrero per a fer-ho i que no van rebre cap notificació de factura de la ILC. En el segon cas, la responsable de la cooperativa Smartcooper, María Soledad Molina, ha dit que no havien acceptat Herrero com a soci i que no l’havien autoritzat a presentar el pressupost en nom seu.

Tots aquests testimonis constaten que es van fer servir els seus noms i els de les seves empreses sense el seu consentiment. D’aquesta manera, Herrero presentava els tres pressuposts per a l’adjudicació de cada contracte menor que exigia el protocol de la Generalitat aleshores: en alguns hi era ell de manera explícita, i en uns altres s’amagava darrere d’aquests altres noms. Però finalment sempre n’era l’adjudicatari.

El “geni” creatiu d’Isaías Herrero

Les fiscals han aconseguit d’exhibir davant del tribunal aquesta pràctica, de la qual la defensa de Borràs ha mirat d’apartar-la: els mètodes de suplantació eren coses d’Herrero. Boye i Elbal han maldat per fer aixecar la mirada del tribunal, perquè veiés que la decisió d’adjudicar tots aquests contractes a Isaías Herrero no responia a cap criteri arbitrari, sinó a una decisió fonamentada des d’un punt de vista professional, per la seva qualitat demostrada en l’àmbit de la literatura digital. Però que no es tractava pas d’un sol contracte encobert en divuit contractes menors com a informàtic de la ILC, sinó que li van ser encarregats diferents projectes cadascun dels quals tenia una entitat pròpia, i que ho van fer perquè era el millor per a fer-ho.

Això ha portat Isabel Elbal a topar amb el president del tribunal, Jesús María Barrientos, a qui ha acusat de manca d’imparcialitat per a jutjar el cas perquè no li ha permès d’insistir en aquesta línia de defensa durant els interrogatoris d’avui. Ha estat durant la declaració de Marina Arjona, una amiga d’Isaías Herrero que va ajudar-lo durant una mala època que havia tingut per la seva addicció a les drogues. Arjona es va oferir a la ILC per a resoldre incidències que hi pogués haver en relació amb els projectes que tenia engegats Herrero, i Elbal li ha demanat per la qualitat de la feina que feia el seu amic. “Recordo que ell ens ho ensenyava, que entràvem a la web i vèiem que era una feina monumental, que s’hi passava hores. Ens deia amb entusiasme la feina que feia”, relatava Arjona. “Era com una enciclopèdia?”, li demanava Elbal. “Sí, allò era com un superportal de la literatura catalana.” L’advocada hi ha insistia: “Però què qualificava la seva feina?” I responia: “No ho sé, sé que era complex…”.

I ací l’ha interromput Barrientos. Boye s’ha queixat, i ha dit ben clar per què era important per a ells de destacar la qualitat que tenia Herrero en la seva feina: “Tenim que l’acusació de prevaricació és que la contractació és arbitrària, i volem demostrar que es va fer la contractació d’acord amb uns criteris d’excel·lència.” Qui ha destacat el resultat de la feina d’Herrero ha estat Aleix Cort, l’escriptor esglaiat perquè les seves dades constaven en pressuposts que desconeixia. “La web es va renovar, es va fer molt més atractiva la Institució de les Lletres Catalanes, més interactiva, perquè allò, fins aleshores, era mort.”

Però qui ha cantat més les excel·lències d’Herrero ha estat el poeta Joan-Elies Adell, successor de Borràs al capdavant de la ILC, tan bon punt va decaure la intervenció de la Generalitat pel 155. Adell va conèixer Herrero als premis Ciutat de Vinaròs de poesia, que va guanyar unes quantes vegades en la categoria de poesia digital. “Era un referent de la literatura digital, un creatiu, tenia un geni dins”, ha dit. “Era únic?”, li ha demanat Boye. “En el panorama català i espanyol era absolutament únic.” I una altra pregunta: “Herrero era l’informàtic de la ILC?” “No.” “Nno ho va ser mai?” “No.”

La testimoni següent, la darrera de la sessió, era Iolanda Pelegrí, responsable de projectes i activitats de la ILC fins al 2016. La fiscal li ha arrencat que Herrero era l’informàtic de la ILC, que no hi havia ningú més amb coneixements informàtics a la casa i que, quan hi havia cap problema, recorrien a ell. L’acusació vol insistir que a Herrero li van fer un contracte de treball encobert com a informàtic de la ILC, i que ho van fer mitjançant tot de contractes menors manipulant el procediment amb premeditació: per això demanen la condemna per prevaricació amb falsedat de document públic. Les defenses d’Herrero i Andreu Pujol s’han deixat endur pel corrent acusatori de les fiscals, i tan sols han intervingut perquè Herrero no quedés gaire mal parat. I la defensa de Borràs vol que s’entengui que a Herrero li van encarregar els projectes perquè era el millor, “únic”, i que ho van fer per diferents projectes autònoms. Vet aquí la batalla que s’obre ara i que continuarà aquesta setmana amb les declaracions de més testimonis.