Isaías Herrero fa visible el pacte amb la fiscalia i incrimina Laura Borràs

“Els dos pressupostos comparsa ja se sabia que no s’acceptarien”. Amb aquestes paraules Isaías Herrero ha començat la seva declaració al TSJC en què incrimina Laura Borràs en una suposada contractació irregular de serveis durant el temps en què va ser presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes. Herrero ha estat el primer acusat a declarar (Borràs ho farà al final del judici), i ho ha fet palesant que la seva defensa ha pactat amb la fiscalia la manera de carregar la responsabilitat d’aquestes adjudicacions a Borràs, tot dient que s’havien fet de manera encoberta. L’informàtic ha recitat fil per randa el relat acusatori mentre anava responent les preguntes de la fiscalia sobre com Borràs i ell acordaven la manera d’adjudicar-li el desenvolupament de diverses webs sobre literatura. 

De fet, Herrero i la fiscal s’han passat de frenada, a l’inici de l’interrogatori, perquè la pregunta ja incloïa la resposta: “Era un contracte de feina encobert?”, li ha demanat la fiscal. “Sí”, ha respost Herrero. Però el president del tribunal, Jesús María Barrientos, li ha hagut de cridar l’atenció perquè no es poden formular les preguntes d’aquesta manera, que no pot anticipar la resposta.

I l’interrogatori ha anat així:

—Ens pot dir com van acordar que farien aquesta feina? —li ha demanat la fiscal Assumpta Pujol.
—Sí, amb contractes d’obra i servei que no podien sobrepassar els 18.000 euros.
—I aquesta feina informàtica els superava?
—Sí.
—I com feien?
—S’havia de dividir en diversos contractes.
—Per a cada contracte s’havien d’aportar diversos pressupostos?
—Sí, tres pressupostos
—Com es van elaborar?
—Dos pressupostos havien d’acompanyar un pressupost que deien que s’acceptaria. Els dos pressupostos comparsa, si se’ls pot dir així, ja se sabia que no s’acceptarien.
—En els pressupostos bons hi era vostè?
—Sí.
—Tots els pressupostos presentats en els divuit expedients, alguns a nom seu i altres a nom de cooperatives i altres empreses els va elaborar vostè?
—Sí
—Borràs sabia que es feien aquests pressupostos?
—Sí.

Herrero ha assumit que ell era darrere dels altres dos pressupostos que acompanyaven cada adjudicació per contracte menor que anava a nom d’altres empreses i cooperatives (el protocol d’adjudicació de contractes menors de la Generalitat ho exigia). I ha comentat uns correus electrònics en què expressava a Borràs la inquietud per la manera com feien aquelles contractacions, i uns altres en què, segons ha dit tot comentant-los a la sala, consten unes “instruccions” de Laura Borràs sobre la presentació de tres pressupostos.

Segons l’acusació, Borràs i Herrero van fraccionar els contractes que s’adjudicaven amb l’ajut d’un tercer acusat, Andreu Pujol, en contractes menors per no haver de fer concurs públic, i darrere de totes les ofertes hi havia, directament o indirecta, Herrero. Isaías Herrero ha explicat en l’interrogatori de quina manera hi participava Andreu Pujol, de qui diu que coneix d’ençà que eren adolescents. “No vaig fer tots els pressupostos a nom d’ell. Ell va estar d’acord a participar en alguns presupostos. I en alguns altres vaig posar el seu nom sense el seu consentiment.

Al final de l’interrogatori amb la fiscalia, Herrero ha dit que, quan parlava amb una amic dels trapis amb Laura Borràs, segons una conversa intervinguda el 6 de novembre del 2017, es referia a tots aquests contractes i factures. “En la conversa d’aquell dia parlava de la por que tenia pels molts trapis i marrons que tenia amb la jefa Borràs. A quins trapis i marrons es referia?”, li ha demanat la fiscal. “Em referia a la manera que es facturava tot això que hem parlat avui”, li ha respost.

Un pacte d’última hora

Aquesta declaració d’Isaías Herrero era esperada perquè només tres dies abans de l’inici del judici es va filtrar que tant la seva defensa, com la de l’altre co-acusat, Andreu Pujol, havien arribat a un pacte de conformitat amb la fiscalia per a incriminar Borràs a canvi d’una rebaixa de pena que pogués privar-los d’entrar a la presó o d’alguna altra contrapartida. Això va fer que l’inici del judici fos molt encès entre la defensa de Borràs, exercida per Gonzalo Boye i Isabel Elbal, i la d’Herrero, exercida per Marina Roig i la d’Andreu Pujol, per Àlex Solà. Boye i Elbal van denunciar que el canvi sobtat d’estratègia per part de Roig i Solà, que durant els darrers tres anys havien treballat cojuntament per a preparar la defensa del judici, els deixava en una situació d’indefensió. Per això van demanar la suspensió del judici, que avui Barrientos ha deixat clar que no acceptava.

Just abans de la declaració d’Herrero, el jutge Barrientos ha fet seure un moment Borràs al banc dels acusats per llegir-li els drets i fer-li dir si reconeix els fets de què se l’acusa. Ella ha repost, simplement: “De cap manera, no he comès cap delicte”.

La fiscalia acusa Laura Borràs de prevaricació i de falsedat documental per la seva gestió al capdavant de la ILC. Vol que sigui condemnada a sis anys de presó i a vint-i-un d’inhabilitació, a més d’una multa de 144.000 euros, per haver adjudicat suposadament de manera irregular divuit contractes a Herrero, per a un seguit de projectes entre el 2013 i el 2018 per un valor de 355.000 euros.