L’última carta de Laura Borràs: així ataca la pericial informàtica la principal prova contra ella

La defensa de Laura Borràs, amb Gonzalo Boye i Isabel Elbal, defensa avui al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) un informe pericial informàtic que afirma que les proves contra ella obtingudes durant l’escorcoll del domicili d’Isaías Herrero, el novembre del 2018 –principalment els correus que van bescanviar sobre com presentar els contractes menors–, no poden ser vàlides perquè es va trencar la cadena de custòdia quan eren en mans dels Mossos d’Esquadra, primer, i de la Guàrdia Civil, després. I això va passar perquè, segons els experts, els agents “no van dotar les evidències d’un hash o signatura electrònica que en garantís la cadena de custòdia i la inalterabilitat”. I perquè no fou fins l’octubre del 2020, ja al Tribunal Suprem, “quan es va calcular per primera vegada l’empremta digital” dels tres discs durs decomissats a Herrero, és a dir, dos anys després. Aquest informe pericial afegeix que els Mossos van intervenir el seu correu electrònic de manera irregular, perquè l’ordre judicial d’entrada i escorcoll al seu domicili no els autoritzava a fer-ho.

L’informe, al qual ha tingut accés VilaWeb, el signen l’enginyer informàtic Javier Rubio i Luis Enrique Hellín, que és com es fa dir actualment Enrique Hellín Moro, un ultradretà ex-membre de Fuerza Nueva que va assassinar a trets Yolanda González el 1980 i que avui compareix al tribunal com a autor d’aquest document. El passat d’Hellín va aixecar polseguera quan es va filtrar que ell era l’autor d’aquesta pericial, però, malgrat l’intent de la fiscalia d’anul·lar-la, el tribunal la va admetre perquè ni la ideologia ni els antecedents d’un pèrit no poden ser causa d’inadmissió del seu informe.

Aquest informe és segurament la principal arma de què disposa la defensa de Borràs, perquè detalla tots els arguments tècnics per a anul·lar la validesa de les principals proves que va obtenir la policia i amb què va treballar per a incriminar-la. Sobretot el material intervingut en l’escorcoll del final de novembre del 2018 a casa d’Isaías Herrero, quan els Mossos se’n van endur tres discs durs que contenien, entre més informació, els correus electrònics enviats entre Herrero i Borràs.

Aquests pèrits han trobat diversos accessos i moviments entre el material informàtic d’Herrero durant l’escorcoll al seu domicili. Després d’haver examinat els discs durs decomissats, els arxius copiats pels Mossos i tots els suports informàtics aportats durant la investigació, a més dels informes tècnics policíacs, troben que aquell matí van accedir a trenta fitxers en el segon disc dur d’Herrero; hi van connectar onze dispositius USB; van executar-hi un programa d’enregistrament de CD i DVD i hi van executar un total de 206 programes. A més, van accedir al compte Gmail de correu electrònic de l’investigat sense l’autorització judicial corresponent i “van alterar l’evidència tot creant una carpeta en l’escriptori del sistema operatiu Windows de l’ordinador d’Herrero amb el nom de ‘mossos’”.

Segons l’informe, en aquesta carpeta “mossos” els agents van copiar-hi un arxiu de text amb el nom de “CAPTURAS.odt” gairebé dues hores després de l’entrada al domicili d’Herrero, a les 10.51, amb una darrera modificació a les 14.36, i “van copiar, emmagatzemar i descarregar els arxius d’una aplicació que van utilitzar que té el nom de Takeout”. És amb aquesta aplicació que van descarregar els correus electrònics del compte d’Herrero isaiasherrero@gmail.com, i en van obtenir dos arxius: un amb tot el correu, inclòs el correu brossa, i un altre amb el contingut de l’aplicació Hangout del seu compte de correu. Tot aquest material nou fou segellat amb un codi hash abans de ser modificat per a ser inclòs en aquella carpeta “mossos” que els agents van obrir a l’escriptori de l’ordinador intervingut. Segons els agents que van declarar la setmana passada, van segellar el material tot just després. Però, segons aquesta pericial, no hi va haver cap segellament sobre els documents en el servidor original que en garantís la inalterabilitat.

La fruita de l’arbre enverinat

I això és important perquè tot aquest gran volum d’informació fou traslladat molt poc després a la Guàrdia Civil, que va passar a ocupar-se de la investigació per ordres de la jutgessa d’instrucció quan va saber que hi havia hagut filtracions sobre la causa. El cas és que la Guàrdia Civil no va treballar mai sobre els arxius originals, segons que van reconèixer alguns testimonis d’agents que també van declarar la setmana passada al TSJC. Els agents van treballar sobre una còpia en CD/DVD del material que havien intervingut els Mossos. És a dir, una còpia d’uns arxius que ja no duien el preceptiu sistema de segellament, o hash. I fou sobre aquest material que la Guàrdia Civil va elaborar les seves conclusions per a investigar i incriminar Laura Borràs.

“Els quaranta-quatre correus electrònics que examina la Guàrdia Civil, dels quals obté les conclusions que reflecteix en el seu informe i que remet al jutjat d’instrucció en un CD/DVD denominat “Correus electrònics Isaías”, manquen de sistema de segellat, de signatura electrònica o hash que en garanteixi la cadena de custòdia i la inalterabilitat d’ençà que foren decomissats fins que s’aporten a l’autoritat judicial!”, diu l’informe.

Vet aquí per què la defensa de Borràs dóna tanta importància a aquesta pericial. Si això que diu és assumit pel tribunal, pot fer caure no solament la prova principal de la causa, sinó tota la causa. Perquè, segons la metàfora de la fruita de l’arbre enverinat, molt invocada en l’àmbit judicial, si les proves d’un suposat delicte s’han obtingut d’una manera il·lícita, contaminen tot el procediment d’investigació i d’acusació que en pengen. És a dir, que qualsevol prova que se’n derivi, directament o indirecta, pot ser considerada nul·la.

Per aquesta raó Gonzalo Boye demanava als guàrdies civils que van participar en la investigació de la causa si els correus electrònics d’Isaías Herrero eren “el fil conductor” de tota la investigació.