La mort política de Laura Borràs, en joc al TSJC

Laura Borràs és a punt de seure al banc dels acusats, en un judici al TSJC en què la fiscalia l’acusa de prevaricació i de falsedat documental per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Vol que sigui condemnada a sis anys de presó i a vint-i-un d’inhabilitació, a més d’una multa de 144.000 euros, per haver adjudicat suposadament de manera irregular divuit contractes a un altre dels acusats, l’informàtic Isaías Herrero, per a un seguit de projectes entre el 2013 i el 2018 per un valor de 355.000 euros.

Segons l’acusació, Borràs i Herrero els van fraccionar amb l’ajut d’un tercer acusat, Andreu Pujol, en contractes menors per no haver de fer concurs públic, i darrere de totes les ofertes hi havia, directament o indirecta, Herrero. L’objecte d’aquest judici no és, doncs, polític, però té una dimensió política innegable perquè tot el procediment contra Borràs ha anat avançant paral·lelament a la seva carrera política, del Departament de Cultura a la presidència del parlament, passant pel congrés espanyol; del TSJC al Suprem i una altra vegada al TSJC, amb Jesús María Barrientos presidint el tribunal. La dirigent de Junts arriba a judici sense el suport de la resta de forces independentistes –que van afavorir que fos suspesa com a presidenta de la cambra– i amb la fiscalia fent un joc de filtracions de darrera hora per mirar de rebentar la seva defensa.

El judici començarà amb les qüestions prèvies, sobre l’admissió de proves, les al·legacions de vulneracions de drets, o la conveniència que un tribunal presidit per Barrientos sigui imparcial a l’hora de jutjar Borràs. Perquè ja havia estat apartat anteriorment del judici contra els membres de la mesa del parlament de Roger Torrent per manca d’imparcialitat i el Suprem fins i tot va anul·lar la condemna contra els membres de l’anterior mesa, la que presidia Carme Forcadell, pel mateix motiu. La presidenta suspesa de l’actual parlament va demanar també que fos apartat, però el tribunal, en aquest cas, ho va refusar.

El moviment de la fiscalia

Serà jutjada, doncs, per un tribunal presidit per un magistrat manifestament hostil a l’independentisme, i enmig d’un clima mediàtic i polític agitat i clarament desfavorable per la filtració calculada que ha fet la fiscalia tan sols tres dies abans del judici. Els fiscals van fer córrer per diversos mitjans que negociaven un pacte amb Isaías Herrero, de manera que aquest confessi en el judici que va cometre aquests delictes i que ho va fer en connivència amb Borràs. Això el podria beneficiar, perquè la fiscalia, mercès a la confessió, podria rebaixar considerablement la petició inicial de pena contra ell, que és la mateixa que contra Borràs, en canvi d’incriminar-la.

I aquest moviment ha tingut l’efecte de fer més gran l’ombra de la sospita damunt de Borràs just abans del judici i té el propòsit de desactivar l’estratègia de la defensa que han dissenyat Gonzalo Boye i Isabel Elbal. Una de les línies principals de la defensa consisteix a desactivar els principals elements de prova que addueix l’acusació, que són uns correus electrònics suposadament incriminatoris entre Borràs i Herrero que els Mossos d’Esquadra van trobar en uns discs durs de l’informàtic acusat en un escorcoll a casa seva a final de novembre del 2018. En els correus, amb data del 2013 i del 2014, quan Borràs presidia la ILC, parlaven sobre com presentar els pressuposts per als contractes menors: que Herrero els presentés tots, un de manera explícita i els altres camuflats rere el nom d’unes altres empreses, de manera que sempre n’acabés essent beneficiat ell. Així es pot llegir en els correus filtrats a diversos mitjans.

La pericial polèmica

La prova pericial informàtica que Boye i Elbal aporten en representació de Borràs en aquesta causa va adreçada a desactivar aquests correus com a prova, i també unes trucades telefòniques intervingudes a Herrero en què parla d’uns suposats tripijocs amb Borràs i que, aparentment, són en l’origen de la investigació que van començar els Mossos d’Esquadra el novembre del 2017, just quan acabaven de ser intervinguts pel 155. Aquesta pericial fou molt polèmica ara fa uns mesos: la fiscalia va demanar al tribunal que no l’acceptés perquè qui la signava era Emilio Hellín, que ara es fa dir Luis Enrique, un ultradretà ex-membre de Fuerza Nueva i que va ser condemnat a quaranta-tres anys de presó per haver mort a trets l’estudiant basca Yolanda González el 1980.

El tribunal va acabar acceptant aquesta pericial informàtica, perquè, segons la llei, l’adscripció ideològica i els antecedents de l’individu que la signi no poden ser-ne causa d’inadmissió. Sigui com vulgui, entre els arguments de la defensa de Borràs, aquesta pericial és cabdal, perquè pot desactivar les principals proves de càrrec, bo i demostrant que no van ser obtingudes d’una manera adequada, sinó que van trencar la preceptiva cadena de custòdia de la prova que pugui garantir que de cap manera no ha estat manipulada. Si això es demostrés, la prova s’invalidaria.

Però si, de cop i volta, en ple judici l’altre acusat confessa i incrimina directament Borràs, tota aquesta estratègia de defensa prèvia es trobarà compromesa i obligarà els advocats de la presidenta suspesa del parlament a canviar-la i a fer un judici diferent del que tenien pensat.

Tot plegat després de quatre anys llargs d’anades i vingudes de la causa entre el TSJC i el Suprem, amb una investigació que van començar els Mossos i que va continuar la Guàrdia Civil, que va començar amb un processament molt dur per malversació, frau, prevaricació i falsedat documental i que, amb l’obertura de judici oral, ha acabat essent per prevaricació i falsedat, tot i que encara pot significar una condemna de fins a sis anys de presó i dues dècades d’inhabilitació. Tenint en compte els precedents d’inelegibilitat sobrevinguda de diputats prèviament condemnats a inhabilitació pel TSJC, com el president Quim Torra i Pau Juvillà, hi ha en joc de manera força imminent l’escó de Borràs. I la seva mort política, que, d’ençà de la suspensió com a presidenta per acord dels membres de la mesa d’ERC, el PSC i la CUP, ja s’ha començat a escriure.