13.02.2023 - 21:40
A les acaballes de la primera sessió del judici contra Laura Borràs al TSJC per les suposades irregularitats en la contractació quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes, els advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal es van exclamar quan van mirar la documentació nova que aportaven les fiscals. No pas pel contingut dels documents, sinó per la referència amb què anaven encapçalats: “Diligències indeterminades 42/21”. Unes diligències, és a dir, una feina d’investigació de la fiscalia sobre Laura Borràs, amb una numeració corresponent al 2021 i de les quals cap dels dos advocats no sabia res. Per això, Boye va demanar explicacions al president del tribunal, Jesús María Barrientos: “És molt greu, això. On som? Quina por! Quina por! I la pregunta que ens fem és quines altres diligències indeterminades hi ha contra la meva defensada.” Avui hi insistirà, en una sessió del judici per a acabar de resoldre les qüestions prèvies que van quedar pendents, després de l’inici encès de divendres passat.
La defensa de Borràs demana explicacions a la fiscalia sobre aquestes diligències 42/21, perquè, segons l’article 773 de la llei d’enjudiciament criminal, els fiscals han d’aturar les diligències que tinguin obertes contra una persona quan s’assabentin de l’existència d’un procediment judicial sobre aquests fets. I els fets pels quals es jutja Borràs, conjuntament amb Isaías Herrero i Andreu Pujol, es van judicialitzar el 2017. De manera que la fiscalia no hauria de dur a terme investigacions pel seu compte, al marge d’aquesta autoritat judicial, sobre cap de les persones afectades. En canvi, sembla que ha passat això amb Borràs, ja siguin aquestes “diligències indeterminades” del 2021 o del 2022.
Quan Boye es va exclamar d’aquella manera, fins i tot Barrientos va dir que calia esclarir aquests fets, per la “gravetat que tenien”. La fiscal Teresa Duerto quequejava, i es va empescar una resposta poc convincent: que hi havia un error de picatge en les referències a les diligències, que no eren pas del 2021 sinó del 2022, i que no eren pas d’investigació, sinó que només servien “per a recollir informació”; que s’havien obert per procediments interns del ministeri fiscal, i que no hi havia pas més documentació que aquella que van lliurar divendres mateix.
La referència a aquestes diligències que van advertir Boye i Elbal era en uns correus electrònics que la fiscalia havia enviat directament al Departament de Cultura de la Generalitat en què demanava informació sobre la tramitació de contractes menors, que és la qüestió central en la causa contra Borràs. Però què més hi ha en aquestes diligències? Quanta informació més ha anat recollint la fiscalia al marge de la legalitat sobre Laura Borràs? Les fiscals diuen que no hi ha res més, però Boye i Elbal demanaran més proves i més informació sobre aquesta qüestió.
Encara més. El tribunal també s’ha de pronunciar sobre la petició de suspensió del judici que va fer la defensa de Borràs després d’haver sabut, pocs dies abans no comencés, que les defenses dels altres dos acusats negociaven un acord de conformitat amb la fiscalia. En la primera sessió del judici hi va haver una guerra oberta entre les defenses: Isabel Elbal va anunciar que demanarien una dispensa del secret professional al Col·legi d’Advocats de Barcelona per poder utilitzar la informació compartida durant tres anys amb els advocats d’Herrero (Marina Roig) i de Pujol (Àlex Solà) per a coordinar les defenses i que, de cop i volta, i mercès al pacte amb les fiscals, podia esdevenir munició contra la presidenta suspesa del parlament. Aquesta dispensa fou presentada ahir, i la junta del Col·legi l’haurà de resoldre aviat.
Però més enllà d’aquesta disputa, el tribunal haurà de prendre una altra decisió que serà cabdal per al judici: l’admissió de les principals proves incriminatòries contra Laura Borràs, que són uns correus electrònics intercanviats amb Isaías Herrero en què li explicava la manera de fragmentar els contractes i de presentar els pressupostos necessaris segons el protocol de contractació però que sempre els acabés guanyant ell. La defensa de Borràs ha presentat una pericial –que ha estat molt polèmica perquè l’ha elaborada un individu d’ultradreta condemnat per l’assassinat de Yolanda González– que podria desmuntar la principal prova de càrrec, perquè qüestiona que mantingués la cadena de custòdia necessària perquè sigui admesa. Si la cadena de custòdia s’hagués trencat en algun moment en què la informació recollida en l’escorcoll al domicili d’Herrero era traslladada per la policia, la prova deixaria de tenir validesa.
I si aquesta prova fallés, a la fiscalia li quedaria l’opció de fer valer el testimoni dels altres dos acusats contra Borràs. Un extrem que encara no ha confirmat ningú però que tampoc no han desmentit.
