25.04.2021 - 21:50
Avui comença a Ankara el judici de Kobane, un procés penal ple d’ombres contra cent vuit investigats, la majoria vinculats al pro-kurd Partit Democràtic del Poble (HDP). Entre els acusats hi ha la plana major del partit, com ara els ex-caps de la formació, Selahattin Demirtas i Figen Yüksekdag, l’actual co-presidenta Pervin Buldan, nou diputats del parlament turc i uns quants batlles.
L’origen de la causa són les protestes a Kobane del 2014, que van deixar una quarantena de morts i que denunciaven la inacció del govern turc davant la massacre dels gihadistes a la frontera entre Síria i Turquia. La fiscalia demana cadena perpètua per a una gran part dels dirigents, acusats de “pertorbar la unitat i la integritat territorial de l’estat”, cremar la bandera turca i ser responsables de la mort de trenta-set persones.
Alhora hi ha un altre cas obert contra el partit al Tribunal Constitucional turc, amb intenció de dissoldre’l i d’inhabilitar-ne prop de set-cents dirigents, una decisió que seria irreversible, emparant-se en el fet que el partit vol trencar la “unitat indivisible de l’estat turc” i que té vincles amb la guerrilla kurda Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), un dels arguments més utilitzats per a reprimir qualsevol iniciativa kurda.
Les protestes de Kobane: la resistència contra Estat Islàmic
Els fets de la causa van començar el 2014, arran de l’ofensiva que va llançar Estat Islàmic contra Kobane, ciutat kurda de Rojava, al nord de Síria. L’HDP va demanar de crear un corredor segur per fer-hi arribar ajuda. No obstant això, Turquia va reforçar la frontera per impedir, amb gas pebre i pilotes de goma, que els voluntaris kurds que volien ajudar la resistència poguessin travessar-la.
El partit pro-kurd va fer una crida a sortir al carrer a protestar contra la inacció turca i contra una possible massacre. Desenes de milers de persones es van mobilitzar a les províncies de majoria kurda; a Ankara i a Istanbul els enfrontaments amb la policia van causar una quarantena de morts entre el 6 i el 12 d’octubre de 2014. La fiscalia turca acusa els caps de l’HDP d’incitar la violència i de ser responsables de la mort de trenta-set persones, malgrat que la majoria eren membres o partidaris del partit. L’HDP acusa la policia d’haver iniciat la violència.
Sobre això cal remarcar que el partit pro-kurd ha presentat moltes propostes per crear una comissió parlamentària que investigui les protestes, però totes aquestes iniciatives han estat refusades pel govern turc. A Europa, els presidents del Partit de l’Esquerra Europea, el Partit Verd Europeu, l’Aliança Lliure Europea i el Partit Socialista Europeu han fet una declaració de solidaritat en què denuncien que la causa és una violació de l’estat de dret i afirmen que “és inacceptable la responsabilització dels càrrecs electes dels fets que van passar en un esdeveniment la investigació del qual s’obstaculitza de manera activa”.
Cal remarcar que tot plegat encara genera més ombres si tenim en compte que uns mesos més tard el periodista Can Dündar, actualment exiliat, va publicar un vídeo, autèntic i comprovat, que demostrava que els serveis secrets turcs havien passat en aquell període armes de guerra a Estat Islàmic.
Can Dündar: ‘Ma casa es crema i voleu que em limite a fer unes fotos i escriure una columna?’