22.03.2021 - 21:50
|
Actualització: 23.03.2021 - 09:37
Enèsim judici contra el procés, ara contra el diputat d’ERC al congrés espanyol Joan Josep Nuet. Entre demà i dijous, Nuet compareixerà al Tribunal Suprem espanyol acusat de desobediència per haver format part de la majoria de la mesa que presidia Carme Forcadell i que va facilitar debats i votacions parlamentàries fins l’octubre del 2017, quan el 155 va dissoldre la cambra. Nuet, aleshores, era diputat al Parlament de Catalunya per Catalunya Sí que es Pot, i no ha estat fins ara, més de tres anys més tard, que serà jutjat al Suprem, perquè actualment té l’aforament a les corts espanyoles. El precedent judicial que més l’afecta és ben recent, i fa pensar que també serà condemnat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar l’any passat els seus companys de mesa, Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet a vint mesos d’inhabilitació especial i trenta mil euros de multa.
És la pena que li demanen tant la fiscalia com l’advocacia de l’estat, que no afluixen gens ni mica ni fan cap gest envers les acusacions malgrat l’obertura, ara fa un any i escaig, d’una suposada etapa de diàleg polític per part del govern espanyol. No és així. La fiscalia i l’advocacia de l’estat consideren que Nuet va desobeir resolucions del Tribunal Constitucional que vetaven unes determinades iniciatives parlamentàries sobre l’exercici del dret d’autodeterminació. De manera que, segons l’acusació, no era permès de fer una comissió d’estudi sobre el procés constituent, ni tramitar una partida pressupostària per al referèndum ni tramitar per al debat i la votació a la cambra la llei del referèndum ni la llei de transitorietat, que es van aprovar el 6 i el 7 de setembre del 2017.
En el seu escrit de defensa, Nuet demana l’absolució argumentant que la mesa no pot limitar la iniciativa parlamentària i que calia prioritzar el debat parlamentari, perquè era necessari. Fins aleshores, el parlament havia pogut, com a mínim, debatre i votar resolucions sobre qualsevol qüestió, inclosa l’autodeterminació i la independència de Catalunya. Però d’ençà del 2015, el Tribunal Constitucional va canviar la seva doctrina, que s’havia basat en el fet que la mesa no havia de qüestionar el fons de les resolucions que es proposaven per a admetre-les, i va passar a ser més restrictiva. Carme Forcadell, com a presidenta, i ex-presidenta de l’ANC, era en el punt de mira. A ella, la va jutjar el Suprem i la va condemnar per sedició. En el cas de la resta de la mesa, els membres sobiranistes que van acceptar la tramitació d’iniciatives parlamentàries, la causa va acabar finalment al TSJC per desobediència. Però Nuet, com a diputat al congrés espanyol, ha anat a parar al Suprem.
Hi defensarà que el debat parlamentari, sobre la qüestió de l’autodeterminació, era i és necessari. Però també hi ha una part de la seva defensa que es fonamenta que ell no va prendre exactament les mateixes decisions que els seus companys independentistes ja condemnats. De fet, quan va començar la persecució judicial contra els membres de la mesa, ja el 2016, Nuet en va quedar inicialment al marge. Ell també s’havia oposat al vet de les resolucions que aquell mes d’octubre van aprovar Junts pel Sí i la CUP. Però la fiscalia no el va incloure en la querella perquè no era independentista, perquè, segons deia, tenia “l’errònia creença que el control de la mesa era merament formal”. Finalment, però, durant la fase d’instrucció la jutgessa el va acabar incloent com a investigat.
Les diferències respecte dels membres independentistes
La defensa de Nuet farà valer que la comissió sobre el procés constituent venia avalada pel lletrat major del parlament i que la va portar al ple de la cambra la Junta de Portaveus, no pas la mesa. I que en aquella comissió hi va participar el PP, que el juliol del 2016 també va portar a votació diverses propostes de conclusions. CSQP, amb Nuet com a representant a la comissió, va votar contra les conclusions de la CUP i de JxSí, i les conclusions es van portar finalment al ple per una alteració de l’ordre del dia sol·licitada pels grups independentistes.
Entre els arguments, la defensa també recordarà que CSQP va presentar una esmena al pressupost del 2017 per a adequar una partida per a convocar el referèndum “a la legalitat establerta” per un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que considerava que el referèndum unilateral era inconstitucional. I que CSQP va votar contra aquell pressupost. També dirà que el 6 i el 7 de setembre Nuet va votar a favor d’admetre a tràmit la proposició de llei per a fer un referèndum d’autodeterminació, però que es va abstenir en l’admissió de la llei de transitorietat jurídica. El vot a favor de la llei del referèndum es va prendre dins el grup parlamentari de CSQP per unanimitat en “previsió d’un debat llarg i substanciós en seu parlamentària, necessari i que podia permetre la transacció o la introducció d’esmenes” per portar la llei cap a la reforma constitucional. En canvi, la llei de transitorietat jurídica sí que la van considerar subordinada a una “realitat material i jurídica hipotètica i inexistent” i s’hi van oposar.
L’escrit de defensa recorda que Nuet va denunciar les presses de la CUP i JxSí per a fer les votacions. És a dir, recordarà que va votar contra l’alteració de l’ordre del dia, la tramitació per via urgent i el nomenament de la Sindicatura Electoral. Nuet també va reclamar que el ple se suspengués fins que el Consell de Garanties Estatutàries s’hi pronunciés i que s’admetessin les esmenes a la totalitat i es reconsideressin diverses decisions. I recordarà, també, que després del Primer d’Octubre va votar contra la compareixença del president Carles Puigdemont, el 9 d’octubre, i que el 27 d’octubre es va oposar també a la votació de la declaració d’independència.
Tant la defensa com les dues acusacions públiques demanen que declarin com a testimonis els altres dos membres de la mesa, José María Espejo Saavedra (Cs) i David Pérez (PSC), l’ex-lletrat major Antoni Bayona i el secretari general de la cambra, Xavier Muro. Tots quatre declararan dimecres al matí per videoconferència. També declararan per videoconferència Carme Forcadell i Lluís Corominas. Dijous serà el torn de la prova documental, la presentació de les conclusions definitives, l’informe de cada part i el torn pel dret a l’última paraula de l’acusat.
DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC
- Dia 1, 12 de febrer: Les defenses comencen a l’atac i assenyalen el pitjor temor de Marchena
- Dia 2, 13 de febrer: La set de venjança fa caure la fiscalia espanyola en un parany
- Dia 3, 14 de febrer: La passió de Junqueras i la solidesa de Forn es mengen les acusacions
- 17 de febrer: ‘Això és inquietant’: impressions des de dins del Suprem en l’arrencada del judici
- Dia 4, 19 de febrer: L’enfonsament de la causa contra el procés, vist des de dins la sala
- Dia 5, 21 de febrer: Alerta amb la falsa eufòria: la fiscalia sap a què juga
- Dia 6, 22 de febrer: Avui esclata a la sala del Suprem la seva més gran vergonya
- 25 de febrer: Els corbs del Tribunal Suprem: l’arma amagada de Vox
- Dia 7, 26 de febrer: La importància de l’instant de pànic de Marchena amb Cuixart
- Dia 8, 27 de febrer: Radiografia del somriure trencat de Soraya Sáenz de Santamaría
- Dia 9, 28 de febrer: Marchena es treu finalment la màscara i Zoido obre una nova escletxa
- Dia 10, 4 de març: El primer gran trumfo de la fiscalia patina i insinua un pla sinistre
- Dia 11, 5 de març: El perill real de Pérez de los Cobos i el martiri d’Enric Millo
- Dia 12, 6 de març: La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen
- Dia 13, 7 de març: Per què a Marchena no li importa que peguessin a les nostres àvies?
- Dia 14, 11 de març: Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem
- Dia 15, 12 de març: Desesperació al Tribunal Suprem amb ‘un tal Toni’
- Dia 16, 13 de març: La presa de pèl de Marchena amb el patiment d’un testimoni a la sala
- Dia 17, 14 de març: Les revelacions de Trapero commocionen el Suprem i desarmen la rebel·lió
- Dia 18, 19 de març: Els guàrdies civils pateixen al Suprem per les mentides i per l’arbre enverinat
- Dia 19, 20 de març: Com s’escaparan les defenses del parany en què les fa caure Marchena?
- Dia 20, 21 de març: El poder de les mirades d’odi dels catalans
- Dia 21, 25 de març: Marina Roig fa que el fiscal Zaragoza es mossegui l’ungla: un guàrdia civil trontolla
- Dia 22, 26 de març: Baena demostra per què és perillós per a Marchena i per al judici sencer
- Dia 23, 27 de març: El mirall europeu entra al Suprem i Marchena esclata
- Dia 24, 28 de març: L”artefacte incendiari’ d’un guàrdia civil al Tribunal Suprem
- Dia 25, 2 d’abril: Una puntada de peu als testicles que Marchena no pot menystenir
- Dia 26, 3 d’abril: Ferran López sorprèn amb Puigdemont i fa el testimoni més transcendent del judici
- Dia 27, 4 d’abril: Quan Melero diu prou a la fatxenderia de Zaragoza i a la mentida de Vox
- Dia 28, 9 d’abril: Un mal moment d’un policia espanyol revela el gran parany als Mossos l’1-O
- Dia 29, 10 d’abril: Les rialles al Suprem amb els testimonis dels policies amaguen un pla
- Dia 30, 11 d’abril: El gest enutjat de Benet Salellas, la paciència al límit dels advocats amb Marchena
- Dia 31, 15 d’abril: Així ho han anat cuinant al Suprem: cap a una condemna amb mentides impunes
- Dia 32, 16 d’abril: La gravetat de la tenalla entre Marchena i Madrigal contra Marina Roig
- Dia 33, 17 d’abril: L’ombra de la tortura empaita els caps policíacs de l’1-O
- Dia 34, 23 d’abril: Vox i el bluf de les ‘armes de guerra’: vergonya a la sala, triomf al bar
- Dia 35, 24 d’abril: Un mosso per la República ajuda a revelar l’autèntica cara de Manuel Marchena
- Dia 36, 25 d’abril: La tarda en què David Fernàndez va revolucionar el judici al Tribunal Suprem
- Dia 37, 29 d’abril: Lluís Llach cohibeix el mal geni de Marchena i remou els fantasmes del Suprem
- Dia 38, 30 d’abril: La força de les llàgrimes ofegades al Suprem i el presagi d’un jutge que remuga
- 5 de maig: La premsa espanyola ja escriu la sentència, i així tracta les víctimes de l’1-O
- Dia 39, 6 de maig: El testimoni enverinat d’un mosso fa perillar la defensa de Jordi Sànchez
- Dia 40, 7 de maig: La revelació de Joan Bonanit al Suprem, o com els votants guanyen els fiscals
- Dia 41, 8 de maig: Un Marchena com més va més irritable comença a caure en errors importants
- Dia 42, 9 de maig: Mala maror al Suprem amb el policia espanyol independentista i el futur incert del judici
- Dia 43, 13 de maig: El dia que Àlex Solà no es va deixar humiliar per Manuel Marchena
- Dia 44, 14 de maig: El dia més vergonyós del judici, la gran patinada de Marchena
- Dia 45, 22 de maig: Dos professors desmunten en mitja tarda l’estratègia dels dos-cents policies al Suprem
- Dia 46, 23 de maig: La tarda que els advocats van fer marxar un guàrdia civil del Suprem
- Dia 47, 27 de maig: L’eurodiputat Junqueras, el gran maldecap de Marchena en l’acabament del judici?
- Dia 48, 28 de maig: Desconcert total al Suprem: la fiscalia s’embolica amb vídeos exculpatoris
- Dia 49, 29 de maig: Un silenci estremidor a la sala i uns ulls com taronges dels magistrats
- Primer de juny: Els fiscals menystenen quatre mesos de judici i s’emboliquen amb una reunió decisiva a Palau
- 2 de juny: La maniobra dels fiscals perquè els presos triguin anys a sortir de la presó
- Dia 50, 4 de juny: Sense escapatòria: així és el camí del càstig que els fiscals dibuixen a Marchena
- 5 de juny: Impacte a Madrid pel tomb sorprenent de Seoane i la desautorització als fiscals
- 10 de juny: L’interruptor de Marchena: una estratègia minuciosa de quatre mesos al Suprem
- Dia 51, 11 de juny: Les defenses retraten la barroeria dels fiscals i la por de l’estat per l’1-O
- Dia 52, 12 de juny: Final del judici: els presos desafien la mirada glacial de Marchena
- 19 de juny: Els draps bruts de Javier Zaragoza, l’ideòleg de la causa general
- 21 de juny: El primer capítol de la condemna, amb insult a l’ONU inclòs
- 6 d’octubre: Tres fets greus que deixen via lliure a Marchena
- 8 d’octubre: Què pot passar dilluns a Luxemburg amb Oriol Junqueras?
- 13 d’octubre: Guia per a llegir la sentència: set claus i un símptoma de crisi d’estat
- 16 d’octubre: El greu atac de Marchena contra ‘la ciutadania rebel’ de Catalunya
- 3 de novembre: Comencen els paranys en el llarg camí de la sentència contra el procés cap a Estrasburg
- 20 de gener del 2020: El moment que Trapero va restar atònit amb els votants de l’1-O
- 25 de gener del 2020: Els despropòsits més vergonyosos dels fiscals al judici contra Trapero
- 1 de febrer del 2020: L’arrogància de Millo durant l’1-O és avui una arma contra Pérez de los Cobos
- 8 de febrer del 2020: Guàrdies civils venjatius passant males estones amb l’advocada Tubau
- 15 de febrer del 2020: Tres patriotes espanyols en una reunió conspirativa uns quants dies abans del 20-S
- 7 de març del 2020: L’home que va sentir què es deien Trapero i Cobos quan van quedar sols en aquell despatx
- 13 de juny del 2020: La por dels fiscals del cas Trapero: a punt de perdre quan guanyaven sense haver de jugar
- 20 de juny del 2020: El rerefons de les llàgrimes d’Olga Tubau
- 22 de juliol del 2020: ‘Per què sóc aquí?’ Una conversa del gènere fantàstic entre Mireia Boya i un fiscal empipat
- 14 d’octubre del 2020: Exploreu el camí que va obrir Marchena sense saber-ho
- 22 d’octubre del 2020: Per què la sentència sobre Trapero és una bomba dins l’estat profund
- 4 de desembre del 2020: Un 36.2 encobert: així és l’estratègia del Suprem per a humiliar els presos polítics
- 26 de gener del 2021: Una conspiració de togues contra l’independentisme al TC que ara culmina
