24.05.2023 - 21:40
|
Actualització: 24.05.2023 - 22:36
Una veïna de Viladecans (Baix Llobregat) s’asseurà demà, 26 de maig, al banc dels acusats del jutjat d’instrucció 16 de Barcelona per haver fet un piulet amb una fotografia de Montserrat del Toro, la secretària del jutjat d’instrucció 13 que es va encarregar de l’escorcoll del Departament d’Economia el 20 de setembre de 2017. La Ramona –tal com és coneguda en el seu entorn– s’encara a dos anys de presó. La fiscalia espanyola i l’advocacia de l’estat l’acusen dels delictes d’obstrucció a la justícia, coaccions i injúries al personal funcionari. També li demanen una multa diària de quinze euros durant cinquanta mesos.
La Ramona va fer el piulet el dia que del Toro va declarar al Tribunal Suprem espanyol en el judici contra el procés, el 6 de març del 2019. La secretària judicial va demanar de declarar sense que es fes pública la seva imatge i el Suprem hi va accedir tot modificant la retransmissió institucional per evitar que veiés el rostre i es pogués identificar. De resultes d’això, la Ramona va publicar la imatge acompanyada d’un text. No ha estat l’única independentista encausada per haver publicat informació sobre del Toro. Hi ha un cas semblant que va acabar amb sentència absolutòria i, segons l’advocada de l’encausada, Laura Medina, pot ser clau.
Diligències de la fiscalia
Del Toro es va fer famosa perquè el 20 de setembre de 2017 va acabar sortint per l’edifici adjacent de la seu d’Economia i Hisenda, el Teatre Coliseum. Poc després de la declaració al Suprem espanyol, les xarxes es van omplir de la seva imatge i informació personal. Arran d’aquest fet, la fiscalia va respondre amb contundència i va obrir diligències per a investigar la publicació de la fotografia i informació personal a les xarxes socials. Del Toro també va presentar una denúncia al jutjat de guàrdia pels mateixos motius. Segons la justícia, es van publicar missatges amb indicacions que permetien de facilitar la localització de del Toro i texts que incitaven a la violència física contra ella. Arran de les denúncies, els Mossos d’Esquadra van investigar els perfils d’uns quants usuaris.
El ministeri públic espanyol creu que els missatges són incompatibles amb els mínims requisits de convivència exigibles en una societat democràtica i constitueixen una pràctica execrable en relació amb l’actuació de la secretària judicial, que va ser un dels testimonis clau del judici contra el procés.
La causa dels piulets va començar al jutjat d’instrucció 16 de Barcelona i incloïa uns quants casos, però el jutge va decidir de separar-los. Segons que explica Medina, es va presentar un recurs de la interlocutòria a l’Audiència de Barcelona, que va decidir de descartar el delicte d’obstrucció a la justícia. Amb aquesta decisió, la petició de presó de la Ramona queia, però el ministeri públic i l’advocacia de l’estat van presentar un escrit de cassació dient que l’Audiència Barcelona no podia valorar els delictes pels quals la volien jutjar, i els van donar la raó. “És per aquest motiu que el procediment judicial s’ha allargat més que no era previst”, explica Medina.
Un precedent judicial que pot ser clau per a l’absolució
Hi ha un cas semblant al de la Ramona que pot ser clau en aquest judici. La magistrada del jutjat penal 7 de Barcelona va absoldre l’abril del 2021 un usuari de Twitter, Rubén Novoa, que havia publicat el nom, el DNI i la fotografia de Montserrat del Toro. La jutgessa va tombar l’acusació per un delicte de revelació de secrets, atès que Novoa havia obtingut tota la informació d’internet, on es podia consultar lliurement.
La magistrada també considerà que no s’havia acreditat que la publicació de la fotografia de Montoro pretengués identificar-la per fer-ne cap escarn públic. En aquest causa, la fiscalia demanava dos anys de presó i més de sis mil euros de multa per uns delictes de coaccions i un d’obstrucció a la justícia, els mateixos que es demanen per la Ramona –juntament amb el delicte d’injúries.
Novoa el van absoldre per segona vegada un any després, el juliol del 2022. L’advocacia de l’estat espanyol i la fiscalia van presentar un recurs contra la primera sentència absolutòria i la secció 10 de l’Audiència de Barcelona es va trobar obligada a refer la sentència. El jutge, novament, no va veure acreditat que el missatge de Twitter tingués la finalitat d’intimidar la lletrada com a represàlia per la seva declaració al judici contra el procés ni de facilitar-ne la identificació, i tampoc no va veure acreditat cap “element intencional”. De fet, creu que el missatge no deixava de ser una crítica al sistema.
“Aquest és un bon precedent. També és important el que va dir l’Audiència de Barcelona, que descartava el delicte d’obstrucció a la justícia”, explica Medina. I afegeix: “És important emmarcar-ho tot en l’exercici de la llibertat d’expressió i en un context social i polític molt particular.”
La Ramona espera rebre el suport d’uns quants grups independentistes, com ara els de l’acampada a la plaça de Sant Jaume de Barcelona o les Teixidores per la República. “Em pensava tenir el suport dels polítics, sobretot de Junts, Laura Borràs i tota aquesta gent, però estic segura que no vindrà ningú”, diu.
