03.02.2024 - 21:40
Demà a l’Audiència de Barcelona comença la primera sessió de les tres del judici al futbolista Dani Alves per agressió sexual. La fiscalia demana una pena de nou anys de presó, una indemnització de 150.000 euros i deu anys de llibertat vigilada i l’acusació particular demana dotze anys de presó i una indemnització de 150.000 euros. Alves és acusat d’haver agredit sexualment una noia de vint-i-tres anys al lavabo del reservat de la discoteca Sutton de Barcelona el 30 de desembre de 2022.
És previst que el judici duri tres dies i finalment s’ha decidit que no sigui a porta tancada, tal com havia demanat la fiscalia. Sí que ho serà la declaració de la víctima, però no es permetrà de difondre ni les imatges ni el so de cap de les sessions. El fet de no poder difondre ni les imatges ni el so de cap moment del judici ha estat considerat com una vulneració del dret de la informació per part del Col·legi de Periodistes.
El judici té una gran importància mediàtica no solament per la popularitat del futbolista, també per un element que s’ha destacat repetidament: sembla que la impunitat social i fins i tot judicial de què històricament havien gaudit les grans estrelles de l’esport s’ha començat a esquerdar.
Les cinc versions de Dani Alves
El futbolista és en presó provisional a Brians 2 d’ençà del gener de l’any passat i el seu cas ha estat marcat pels nombrosos canvis de versió en el relat dels fets, mentre que la versió de la noia no ha variat i ha estat corroborada per unes quantes càmeres de seguretat, per testimonis, per empremtes dactilars i per les lesions que tenia.
Alves al principi va negar de conèixer la noia, després va dir que s’havien creuat un moment al lavabo i, més tard, que havia estat ella que l’havia instigat a tenir-hi relacions sexuals. Però quan les proves d’ADN van demostrar que hi havia hagut penetració perquè les restes biològiques que es van trobar intravaginalment pertanyien al jugador, va dir que havia mentit perquè no volia reconèixer una infidelitat davant la seva dona, però que en realitat havien tingut relacions sexuals consentides.
Finalment, ha transcendit la darrera versió, la que sembla que defensarà al judici per mirar de justificar un atenuant i tenir una pena rebaixada si és considerat culpable: defensa que aquella nit anava begut i això va afectar les seves capacitats. Tanmateix, de moment cap testimoni i tampoc l’enregistrament de la càmera de seguretat no corroboren aquesta versió. Per això, la defensa té previst de cridar a declarar Joana Sanz, la dona del futbolista, perquè digui que aquella nit anava begut. Ella serà un dels vint-i-vuit testimonis que tindrà el judici, en total.
Ara com ara cap versió no ha servit a Alves per a sortir de la presó, ni tampoc els seus esforços per a demostrar l’arrelament a Catalunya, que minimitzaria el risc de fugida. És previst que sigui jutjat demà malgrat els intents de la seva defensa d’arribar a un pacte de conformitat per evitar el judici. Al novembre la víctima va refusar cap acord, i de moment no ha transcendit que vulgui acceptar-ne cap més.
Un cas marcat per la revictimització
Un dels elements clau per a entendre el cas ha estat la revictimització patida per la jove, no solament perquè part de l’opinió pública ha posat en qüestió la seva versió, també per la difusió deliberada de les seves imatges per part de la mare de Dani Alves. En contra del que recull l’estatut de la víctima, va publicar-les a les xarxes socials per assenyalar-la i alguns mitjans, com ara La Razón, van publicar-les, cosa que vulnera la intimitat de la víctima. És per això que al cap d’unes quantes hores es va fer públic que denunciaria tant a La Razón com a la mare d’Alves per un delicte de revelació de secrets, contra la integritat moral i obstrucció a la justícia.
La mare d’Alves provava de fer veure que la jove no era realment una víctima emparant-se en imatges en què apareixia de festa o somrient. La primera defensa del jugador també va aconseguir que un pèrit designat per ells fos present en una prova psicològica que li van fer. Volien intentar de provar que el seu estat psicològic no era compatible amb el fet d’haver patit una agressió sexual. Una tesi que, tal com sostenen els experts en violència sexual, no se sosté: una víctima pot tenir reaccions diverses després d’una agressió, i cap no qüestiona que hagi estat agredida.
