08.02.2021 - 01:50
|
Actualització: 08.02.2021 - 12:34
La defensa de l’ex-tresorer del PP Luis Bárcenas ha confirmat la petició que l’ex-president del govern espanyol Mariano Rajoy declari com a testimoni en el judici que ha començat avui pel presumpte pagament amb diners negres, provinents de la caixa B del PP, dels 888.000 euros que va costar la reforma de la seu del PP al carrer de Génova. L’advocat de Bárcenas, Gustavo Galán Abad, ha arribat a demanar que Rajoy faci un acarament amb Bárcenas, una prova testifical per a aclarir les contradiccions de dues declaracions, si donen versions oposades. Podeu seguir ací el judici a Bárcenas, que avui ha començat amb les qüestions prèvies:
La causa per la qual avui jutgen Bárcenas va ser propiciada per ell mateix quan féu públiques anotacions d’aquesta comptabilitat opaca. És el segon i últim judici a què s’haurà de sotmetre des que el 2013 es va descobrir que havia arribat a acumular 48,2 milions d’euros a Suïssa de procedència encara no del tot aclarida, tot que la fiscalia creu que gran part d’aquesta fortuna la va sostreure d’aquesta caixa B i la va ampliar amb grans inversions.
El judici, en certa manera, va començar la setmana passada amb una carta que va remetre a la Fiscalia Anticorrupció en la qual manifestava la “voluntat” de col·laborar amb la justícia. Ho fa ara, diu, decebut perquè no s’ha complert la promesa, que assegura li va fer el PP, de deslliurar la seva dona de la presó, on va ingressar fa uns quants mesos després de confirmar-se la seva condemna en la sentència de Gürtel.
El president del PP, Pablo Casado, ha acusat la fiscal general de l’estat espanyol, Dolores Delgado, de “pactar beneficis penitenciaris” amb Bárcenas perquè fes pública la informació de la caixa B “coincidint amb la campanya electoral” del 14-F, però la fiscalia ha negat que hagi arribat a cap pacte o acord amb Bárcenas. “La Fiscalia Anticorrupció no s’ha dirigit en cap moment a Luis Bárcenas en cerca de col·laboració o confessió en cap dels procediments en els quals intervé aquesta fiscalia”, diu el ministeri públic en un comunicat difós avui.
La fiscalia sosté que l’escrit que els va enviar Bárcenas “aporta escasses novetats” i “cap substancial” tant “respecte del que constitueix l’objecte d’acusació de la fiscalia en el judici que avui comença com del que encara s’investiga en altres procediments”. “Sense vinculació a pacte, conformitat o acord, que no s’ha produït, el criteri de la Fiscalia Anticorrupció en aquests casos és el d’analitzar rigorosament les manifestacions fetes, juntament amb les declaracions que pugui prestar en el judici oral, per valorar després la possible aplicació de la circumstància atenuant” per confessió o reparació, diu el comunicat.
Bárcenas comença a parlar
La venjança per no haver complert la promesa d’evitar la presó a la seva dona la servirà –segons que diu– amb unes noves revelacions, tant en aquest judici com en més causes que afecten el presumpte finançament irregular del PP, que diu que va començar el 1982, als orígens del partit. Una estirada més d’aquesta manta que ha anat aixecant des que va optar per defensar-se amb la seva principal arma: els famosos “papers” amb anotacions de donacions d’empresaris al partit i pagaments de sobresous a dirigents del PP que no constaven en la comptabilitat oficial.
L’últim pas que ha fet ha estat afegir noms a la llista, com ara el de Mariano Rajoy, que ha demanat que declari com a testimoni en aquest judici, igual que va fer en el de Gürtel quan encara era president del govern espanyol. Llavors, la condemna al PP li va costar una moció de censura que va perdre, de manera que va haver de plegar de president espanyol i cedir el pas a Pedro Sánchez. La sentència de Gürtel va considerar “plenament acreditada aquesta comptabilitat B”, que Bárcenas va fer pública després d’haver-ne guardat una còpia, cosa que Rajoy desconeixia quan el 2009 li va confessar que havia destruït aquesta documentació en una trituradora de paper, segons que va revelar en la seva carta a la fiscalia.
Aquestes noves confidències, envers les quals Anticorrupció ja ha mostrat escepticisme, perquè considera que tenen una “nul·la” transcendència penal, són un avançament de la seva declaració al nou judici. La fiscalia li demana una condemna de cinc anys de presó per un delicte fiscal, un altre de falsedat documental i un tercer d’apropiació indeguda.
Al costat de Bárcenas –que compleix una pena de vint-i-nou anys de presó pel cas Gürtel– s’asseuran a la banqueta Cristóbal Páez, el seu successor en la gerència del partit quan va ser nomenat tresorer i per al qual la fiscalia demana divuit mesos de presó; i els responsables d’Unifica, empresa que es va encarregar de la reforma de la seu del PP, Gonzalo Urquijo i Belén García, que s’encaren a tres anys.
Com a testimonis, a més de Rajoy, hi ha citats un altre ex-president del govern espanyol, José María Aznar, que serà la primera vegada que haurà de donar explicacions per la caixa B; i l’ex-secretària general María Dolores de Cospedal, a qui la fiscalia ha vinculat amb el cas Kitchen, una peça del cas Villarejo en què s’investiga l’espionatge a la família Bárcenas el 2013.
La fiscalia, a diferència d’acusacions com ara les d’IU o Adade, no va veure delicte tributari del PP en les donacions reflectides als papers de Bárcenas, tot i que va considerar que el partit era responsable civil com a partícip a títol lucratiu per aquests presumptes pagaments en negre i que atribueix a l’ex-tresorer. Per aquest motiu, el PP va haver de presentar una fiança d’1,2 milions d’euros abans de la vista oral, que començarà el 8 de febrer.
Aquella causa ja es va considerar tancada el 2015, però dos anys més tard es va reobrir perquè Francisco Correa va dir al judici de la Gürtel que havia cobrat comissions en canvi d’adjudicacions i que d’aquests diners en donava un 3% a Bárcenas per aconseguir obres en ministeris com ara els de Foment o Medi Ambient.
Quant a això, Bárcenas, que al judici ho va negar rotundament –perquè haver-ho reconegut podia costar-li la imputació d’un delicte de suborn–, assenyalava en la seva carta que la “immensa majoria d’aquests donatius no tenien una naturalesa finalista”, tot i que pogués haver-hi “alguns casos concrets” que sí, sense especificar-los.
