Judici a Montpeller: la convicció catalana evidencia la histèria lingüicida de l’estat francès

Perquè el català visqui, s’ha de viure en català. Els batlles d’Elna, Portvendres, Sant Andreu de la Sureda (Rosselló), els Banys i Palaldà (Vallespir) i Tarerac (Conflent) han seguit aquesta premissa i això els ha portat a ser jutjats per la República Francesa. Són acusats d’haver modificat el reglament municipal per tal de permetre l’ús de la llengua catalana als plens.

Al judici, que s’ha fet a la sala Llenguadoc del Tribunal Administratiu de Montpeller, s’hi ha presentat el batlle d’Elna, Nicolas Garcia, i els seus tinents de batllia, Pere Manzanares i Sylvaine Candille. De fet, Elna va ser el primer municipi de permetre l’ús del català. La resta de batlles no hi han estat, però sí que hi han assistit els seus advocats. Tampoc no s’ha presentat el prefecte dels Pirineus Orientals, Rodrigue Furcy, autor de la denúncia que ha obert la causa. Abans d’arribar a la prefectura, Furcy era cap del gabinet adjunt d’Emmanuel Macron.

En la seva intervenció, la ponent pública del tribunal ha donat la raó al prefecte, tot palesant la histèria de l’estat francès contra el català. Tant ella com el representant del prefecte han demanat l’anul·lació dels articles que han permès l’ús del català. Els batlles nord-catalans ja s’ho esperaven, però no ha deixat de sorprendre alguns dels arguments en què s’han basat. Han dit que la decisió dels batlles catalans va en contra de la constitució francesa i en contra del principi que resa que “la llengua de la República és el francès”.

També han argumentat que el fet d’haver traduït al francès les intervencions no era suficient, perquè traduir, a parer seu, situa el francès com a llengua de segon ordre. Les sengles intervencions han demostrat que, més enllà de cert folklorisme, com celebrar el Sant Jordi o tenir senyeres penjades als carrers de Perpinyà, l’estat francès es vol indivisible i no perdona la diversitat lingüística i cultural fora dels marges autoritzats.

Ha quedat palès com un estat bastit per valors republicans com la igualtat i la fraternitat se sent amenaçat quan algú –encara que sigui un ajuntament d’un poble a tocar de la frontera– empra amb normalitat una llengua que no és la francesa.“El francès és la llengua de França, les llengües regionals han de cedir a la prioritat del francès en els serveis públics. L’ús del català als plens contravé la prioritat del francès i la traducció no és suficient”, ha expressat el representant del prefecte.

Per contra, l’advocat de tres dels ajuntaments afectats, Mateu Pons, ha considerat absurd aquest argumentari. Ha dit que en cap cas el català arraconava el francès, sinó al contrari. Ho ha explicat tot servint-se d’una metàfora: “És com si tu estimes més el primer fill perquè és el primer.” Pons també ha dit que tenia la impressió que la voluntat del prefecte era erradicar de tots els plens la llengua catalana. “L’ordre entre el francès i el català a l’hora de ser utilitzat en els plens no és important, perquè hi ha hagut una traducció integral i sistemàtica”, ha remarcat. Pons ha explicat que no tenia sentit fer-ho primer en francès, perquè la gent ja no pararia atenció al català. 

Per part seva, l’advocat de Sant Andreu de la Sureda ha dit que, de la mateixa manera que tothom entén que la processó de Perpinyà és patrimoni de l’estat i forma part de la identitat col·lectiva, caldria entendre que la llengua també és una riquesa, una riquesa immaterial.

La sentència del cas es farà pública el 9 de maig, però el batlle d’Elna, Nicolas Garcia, ja ha avançat que si el tribunal fa cas a la ponent pública i no els dóna la raó, ho portaran davant la justícia europea. “Podem guanyar el cas o perdre’l, però hem obert una porta, ja hem guanyat”, ha dit a la sortida del judici. Com a primer pas, ja es plantegen de presentar un recurs d’apel·lació si la sentència no els és favorable. Garcia s’ha mostrat esperançat i, malgrat la posició de la ponent pública, espera que la sentència admeti que les “llengües tenen un valor afegit”.

Garcia ha considerat que els representants de l’estat francès havien fet unes males intervencions: “Ens han donat arguments per a demostrar que el nostre cas és molt diferent de la resta.” “Potser sí que tindran ganes de fer avançar com nosaltres la República Francesa, admetent la diferència cultural i les llengües com un valor afegit de la república. Vull tenir confiança que amb aquests arguments podem guanyar, i seria just per al català i per a les altres llengües”, ha clos.

Suport d’ERC, Junts i la CUP

Representants d’ERC, Junts i la CUP s’han desplaçat a Montpeller per donar suport als càrrecs electes encausats. La presidenta del parlament suspesa en funcions, Laura Borràs, ha opinat que l’“actitud dels que persegueixen el català a l’estat francès és la mateixa actitud que també tenen els que persegueixen el català a l’estat espanyol”.

El president d’ERC, Oriol Junqueras, acompanyat del diputat Pau Morales, també hi era present: “Sempre que tinguem ocasió expressarem la nostra solidaritat a tots els que parlen en català i posarem les nostres eines al seu servei”.

També hi han estat presents els representants de la CUP Dolors Sabater i Dani Cornellà. “En un moment que la legislació europea va avançant per protegir les llengües minoritzades, denunciem que estats com l’espanyol i el francès continuen amb la persecució ferotge del català”, ha dit Sabater.

Una judicialització que va començar fa un any

Elna es va convertir el mes d’abril passat, fa gairebé un any, en el primer municipi nord-català a adoptar la decisió de permetre de debatre als plens en català. L’ajuntament va aprovar —amb el vot en contra dels cinc regidors de dretes de l’oposició— canviar el punt 19 del reglament intern del consistori per permetre d’intervenir a les sessions en català.

La mesura, avalada per una jurista, havia de permetre que els regidors que es volguessin expressar en aquesta llengua ho poguessin fer, sempre que després es traduís al francès per facilitar la comprensió de tothom i que, en el cas que es fessin actes escrites en català, la traducció al francès “destaqués” per damunt del català. La decisió es va prendre arran d’un episodi al ple en què dos regidors van abandonar la sessió quan el tinent de batlle, Pere Manzanares, va intervenir en català. Després d’Elna, uns quants municipis, com els Banys, Portvendres, Tarerac i Sant Andreu de la Sureda, van fer canvis normatius similars.

Poc després d’haver aprovat el canvi, el prefecte dels Pirineus Orientals es va adreçar per carta al batlle d’Elna i també als altres consistoris demanant-los que fessin marxa enrere i retiressin la modificació. Els ajuntaments es van mantenir ferms i el prefecte va dur el cas davant el Tribunal Administratiu de Montpeller.

Campanya de donatius

Òmnium Cultural ha començat una campanya de donatius per a pagar les despeses del procés judicial dels quatre ajuntaments encausats. L’entitat cultural ha decidit de participar activament en el finançament de la defensa per garantir que els consistoris tenen prou recursos jurídics. En un comunicat de premsa, el president d’Òmnium, Xavier Antich, ha destacat que la defensa de la llengua ha de ser “robusta, constant i transversal”.