Onze mossos exerciran l’acusació contra els activistes del 30-G després de la retirada caòtica de la Generalitat

La Generalitat s’ha retirat precipitadament com a acusació contra set activistes encausats per la mobilització a la rodalia del Parlament de Catalunya el 30 de gener 2018. Aquesta retirada ha propiciat una nova acusació particular sobrevinguda d’onze d’agents dels Mossos d’Esquadra en el començament del judici avui a l’Audiència de Barcelona. El tribunal ha permès que els agents es presentessin com a acusació després de la retirada de la causa sol·licitada pel lletrat de la Generalitat, Josep Lluís Florensa, i els dóna quinze dies naturals perquè designin procurador i advocat. Tot plegat, enmig de les protestes dels advocats dels acusats, que han al·legat que en cap moment aquests agents no havien demanat d’exercir l’acusació particular durant els tres anys i mig llargs que fa que dura aquest procediment. Així mateix, cap no ha pogut acreditar en cap moment durant aquest temps qui els va causar les lesions. A més, la suspensió del judici vulnera el dret que tenen d’un procediment sense dilacions indegudes.  

El moment més sorprenent del judici ha estat quan el president del tribunal ha cridat, un per un, els onze mossos d’esquadra que hi havia entre els seients del públic i que es consideren perjudicats pels fets del 30 de gener del 2018. Els han demanat que s’identifiquessin i si, després de la retirada de l’acusació de la Generalitat, volien mantenir l’acusació contra els set activistes. Tots els agents, tret d’un, han dit que sí. Per tant, són deu agents que s’afegeixen a un altre mosso que aquests darrers dies ja va decidir de presentar-se com a acusació particular amb l’ajut d’un advocat del sindicat policíac USPAC, en veient la pretensió de la Generalitat de no continuar l’acusació. 

Aquesta retirada precipitada de la Generalitat, tres anys i mig després d’haver-se personat com a perjudicada pels fets, ha motivat una situació d’indefensió envers els acusats que el tribunal ha avalat. Tot fa pensar que els mossos s’adheriran a l’escrit d’acusació que fins ara havia mantingut la Generalitat, que demanava dos anys per atemptat contra l’autoritat i desordres públics. La fiscalia demana entre dos i tres anys de presó als acusats pels delictes de lesions lleus, desordres públics i atemptat contra l’autoritat.

La perplexitat de les defenses

Aquest cas havia de ser el primer en què es materialitzés el canvi de criteri en relació amb la representació de la Generalitat en les causes contra manifestants, un canvi anunciat de primer per l’ex-conseller d’Interior Miquel Sàmper, i materialitzat finalment l’estiu passat, amb Joan Ignasi Elena com a conseller, en forma d’un decret de reestructuració del serveis jurídics d’Interior. I amb l’anunci recent de la retirada de diverses causes en què la Generalitat havia mantingut acusacions que anaven més enllà de les lesions als agents que es poguessin acreditar adequadament.

Però la retirada d’aquest cas ha estat caòtica, amb la presentació per part de la Generalitat de diversos escrits a l’Audiència de Barcelona –alguns d’ells esmenant errors d’escrits anteriors– de renuncia a l’acció penal com a acusació particular en representació dels dotze agents dels Mossos d’Esquadra considerats perjudicats pels quals havia comparegut. Inicialment la resposta que van obtenir era que havien de continuar exercint la defensa dels agents amb l’única excepció del que ja havia aconseguit la defensa jurídica d’un advocat d’un sindicat Uspac. 

Els serveis jurídics de la Generalitat van insistir a retirar l’acusació —que avui el lletrat Josep Lluís Florensa ha dit que era per ordre del departament d’Interior— perquè hi havia alguns agents que no havien tingut lesions i, en el cas dels cinc que sí que n’havien tingut, no es podia indicar de manera concreta qui les havia causades. En aquestes circumstàncies, deia que no podien demanar cap responsabilitat civil als encausats. Amb coherència, afegia, “tampoc no és viable de continuar exercint la defensa d’interessos particulars dels Mossos d’Esquadra”. I oferia l’oportunitat d’ajornar el judici, per a evitar situacions d’indefensió judicial, per si volien continuar amb el cas amb un advocat particular que els representés.

I és la decisió que el tribunal ha pres avui. Els advocats dels acusats s’han queixat “No és acceptable que es pretengui de suspendre el judici per una maniobra estranya del lletrat, i més quan ja hi va haver l’oferiment d’accions als agents. Han tingut des del maig del 2018 l’oportunitat de comparèixer en aquest procediment.”, exclamava l’advocat Xavier Monge. “Aquests agents no es podien presentar com a perjudicats per atemptat a l’autoritat si no es pot determinar qui els va fer les lesions. Per això la Generalitat es va presentar com a tal, i no en representació dels agents. Els agents no tenen la legitimació per a personar-se com a acusació particular”, ha afegit el també advocat dels acusats David Aranda. 

Ara el judici queda suspès durant aquestes dues setmanes en què els agents han de designar advocats, que seran del mateix sindicat policíac. No podran modificar l’acusació de la qual ha desistit la Generalitat, és a dir, atemptat a l’autoritat i desordres públics. I mentrestant el suplici dels set acusats s’allarga encara més, amb l’amenaça al damunt de greus acusacions per uns fets amb lesions lleus que ja fa pràcticament quatre anys que s’allarga.