Santi Vila demana al Suprem que li torni la fiança de 50.000 euros per poder pagar les despeses del judici

La defensa de l’ex-conseller Santi Vila ha presentat un escrit al Tribunal Suprem espanyol demanant que li retornin la fiança de 50.000 euros que va aportar el novembre de 2017 per eludir la presó. Segons exposa, l’assistència al judici està provocant una ‘disminució rellevant’ dels seus ingressos i, per això, demana els diners per poder pagar les despeses que es deriven de l’assistència a les sessions del judici. A l’escrit, presentat pel lletrat Juan Segarra, s’apunta que el judici està provocant una situació econòmica ‘d’extrema necessitat’ a l’exconseller. Vila va pagar aquesta fiança amb recursos propis i no va rebre diners de la caixa de resistència.

A l’escrit, amb data de 3 d’abril, la defensa de Vila recorda que el judici fa ja quasi dos mesos que dura i que la previsió és que s’allargui alguns mesos més i que això està provocant una ‘situació econòmica d’extrema necessitat’. Recorda que l’exconseller viu habitualment a Barcelona i que per assistir al judici s’ha de desplaçar a Madrid i sufragar les ‘abundants despeses’ de desplaçament allotjament i manutenció a la capital espanyola, així com les derivades de la seva defensa. I relata que ho fa ‘sense ajuda ni suport econòmic de cap mena’.

A diferència de la resta de processats, ell no va rebre suport de la caixa de resistència i va aportar de la seva butxaca els 50.000 euros de fiança que li va imposar l’Audiència espanyola el novembre de 2017.

‘Disminució rellevant’ dels ingressos

L’escrit també assenyala que ha de ser presencialment a totes les sessions i això li està suposant una ‘disminució rellevant’ dels ‘únics’ ingressos econòmics que té, ja que apunta que pateix una ‘dràstica limitació de la seva activitat laboral’. A l’escrit adreçat al Suprem – i que ha avançat ‘El independiente‘- subratlla que ha hagut de deixar de fer classes a la Universitat Ramon Llull i que ha vist reduïda ‘considerablement’ la seva activitat a Aigües de Banyoles, on n’és el director.

El seu lletrat, Juan Segarra, entén que estant cada dia al Suprem i a disposició del tribunal ‘ja no subsisteixen’ els motius que en el seu dia van motivar la imposició de la fiança. Per tot plegat, sol·licita al tribunal que li retornin els 50.000 euros per poder destinar els diners per ‘sufragar les elevades despeses de desplaçament, allotjament i manutenció’ del judici.