11.03.2019 - 10:28
|
Actualització: 11.03.2019 - 14:16
El comissari dels Mossos d’Esquadra Manuel Castellví ha assegurat al Tribunal Suprem espanyol que cap dels tres cossos policíacs no va preveure ‘actes de violència’ durant l’1-O en una reunió d’informació que van fer el 28 de setembre, tres dies abans del referèndum. D’aquesta manera ha matisat les declaracions que va fer de la setmana passada responent fiscal, quan va explicar que en una reunió dels Mossos amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn al Palau de la Generalitat, els van avisar que aquell dia es preveien diverses possibilitats, entre les quals ‘moments de tensió que podien acabar amb una escalada de violència’. Castellví ha precisat avui que les previsions que grupuscles violents actuessin el dia del referèndum van fallar. El comissari també ha destacat el caràcter ‘no violent’ d’ANC i Òmnium, que consideren ‘interlocutors’ quan convoquen manifestacions.
Responent a Xavier Melero –lletrat de Joaquim Forn–, Castellví ha explicat el contingut d’una reunió d’una subcomissió d’informació amb presència de representants d’intel·ligència dels tres cossos policíacs. En aquesta reunió, a la qual ell mateix va assistir, la previsió era que l’1-O hi hauria ‘col·legis amb activitats’ i que ‘a primera hora del matí hi hauria gent fent resistència passiva amb actuació de la policia’. ‘En aquell moment no es preveien actes de violència’, ha explicat, tal com ‘consta a l’acta’.
En canvi, la setmana passada, Castellví, responent a la fiscalia, va declarar que el dia 28 els comandaments dels Mossos van tenir una reunió al Palau de la Generalitat amb Puigdemont, Junqueras i Forn, on sí que van avisar que una de les possibilitats era que hi hagués una ‘escalada de violència’.
En la seva segona compareixença, ha explicat que en aquella reunió no hi va haver ‘cap’ retret per part dels membres del govern a la posició dels Mossos de complir la interlocutòria del TSJC que els demanava d’aturar el referèndum, i que tampoc no els van persuadir a fer cap canvi.
Castellví també ha explicat que les previsions que es van fer que alguns ‘grups violents’ podien actuar l’1-O van fallar, i que durant la jornada del referèndum ‘no es van constituir com un bloc d’unitat d’acció d’atac’, tal com tenien previst. Són grups, ha afegit, que tenen ‘capacitat d’alterar l’ordre’, però ha remarcat que aquell dia no van actuar.
Els CDR no estaven organitzats abans de l’1-O
Sobre els CDR, Castellví els ha desvinculats del govern i ha assegurat que, abans de l’1-O, els 42 que tenien detectats no tenien connexió ni coordinació entre ells. Va ser després del referèndum, després de fer tres assemblees, que es va crear ‘una entitat que coordinaria els grups’ a través d’un perfil de Twitter general. ‘A partir d’allí sí que hi va haver una coordinació’, que el 8 de novembre de 2017 aconseguí ‘col·lapsar totes les carreteres de Catalunya’.
Pel que fa al dispositiu, ha explicat que en les reunions prèvies a l’1-O es va explicar tant a la fiscalia com a la resta de cossos policíacs la presència d’una parella d’agents dels Mossos d’Esquadra als col·legis. Segons Castellví, la puntualització que fa la fiscalia, que considera que el dispositiu ‘no era suficient’, és des del punt de vista ‘quantitatiu’, no pas qualitatiu.
Castellví també ha dit que la interlocutòria de la magistrada del TSJC no preveia de precintar cent metres dels col·legis i ha assegurat que les activitats que es van fer als col·legis no tenien relació amb el govern.
A preguntes de la lletrada de Cuixart, Marina Roig, ha destacat el caràcter ‘no violent’ tant d’Òmnium Cultural com d’ANC, i que mai no van fer crides a ‘enfrontar-se violentament’ a la policia l’1-O. ‘Sempre han convocat moltes manifestacions i sempre amb la consigna de la no-violència i els considerem interlocutors per l’actitud i el resultat de la seva gestió’, ha remarcat.
Castellví ha declarat que l’arribada del conseller a Interior no va implicar canvis de directrius, ni de la cadena de comandament, ni cap ingerència en la seva feina, ni van influir-lo les declaracions públiques que va fer el conseller.