02.11.2018 - 21:50
|
Actualització: 03.11.2018 - 15:11
Els acusats i les acusacions
En total, hi ha divuit acusats, la majoria dels quals processats al Tribunal Suprem espanyol. El major Trapero i l’ex-cúpula dels Mossos són processats a l’Audiència espanyola. Heus ací els noms de tots ells, amb l’acusació que en fa la fiscalia (entre parèntesis, l’acusació que en fa l’advocacia de l’estat).
Al Tribunal Suprem espanyol:
Oriol Junqueras: Rebel·lió i malversació de diners públics. 25 anys de presó i 25 anys d’inhabilitació absoluta. (Advocacia de l’estat: 12 anys de presó i inhabilitació per sedició i malversació.)
Jordi Sànchez: Rebel·lió. 17 anys de presó i 17 d’inhabilitació absoluta. (Advocacia de l’estat: 8 anys de presó per sedició.)
Jordi Cuixart: Rebel·lió. 17 anys de presó i 17 d’inhabilitació absoluta. (Advocacia de l’estat: 8 anys de presó per sedició.)
Carme Forcadell: Rebel·lió. 17 anys de presó i 17 d’inhabilitació absoluta. (Advocacia de l’estat: 10 anys de presó per sedició.)
Jordi Turull: Rebel·lió i malversació de diners públics. 16 anys de presó i 16 d’inhabilitació absoluta. (Advocacia de l’estat: 11 anys i mig de presó i inhabilitació per sedició i malversació.)
Raül Romeva: Rebel·lió i malversació de diners públics. 16 anys de presó i 16 d’inhabilitació absoluta. (Advocacia de l’estat: 11 anys i mig de presó i inhabilitació per sedició i malversació.)
Joaquim Forn: Rebel·lió i malversació de diners públics. 16 anys de presó i 16 d’inhabilitació absoluta. (Advocacia de l’estat: 11 anys i mig de presó i inhabilitació per sedició i malversació.)
Josep Rull: Rebel·lió i malversació de diners públics. 16 anys de presó i 16 d’inhabilitació absoluta. (Advocacia de l’estat: 11 anys i mig de presó i inhabilitació per sedició i malversació.)
Dolors Bassa: Rebel·lió i malversació de diner públic. 16 anys de presó i 16 d’inhabilitació absoluta (Advocacia de l’estat: 11 anys i mig de presó i inhabilitació per sedició i malversació)
Carles Mundó: Malversació i desobediència greu. 7 anys de presó i 16 d’inhabilitació absoluta. Multa de deu mesos amb una quota diària de 100 euros. (Advocacia de l’estat: 10 anys de presó i inhabilitació per malversació i desobediència greu.)
Meritxell Borràs: Malversació i desobediència greu. 7 anys de presó i 16 d’inhabilitació absoluta. Multa de deu mesos amb una quota diària de 100 euros. (Advocacia de l’estat: 10 anys de presó i inhabilitació per malversació i desobediència greu.)
Santi Vila: Malversació i desobediència greu. 7 anys de presó i 16 d’inhabilitació absoluta. Multa de 10 mesos amb una quota diària de 100 euros. (Advocacia de l’estat: 10 anys de presó i inhabilitació per malversació i desobediència greu.)
Mireia Boya: Desobediència greu. Multa de deu mesos amb una quota diària de 100 euros. (Advocacia de l’estat: multa de vuit mesos i una inhabilitació d’un any i quatre mesos per desobediència greu.)
Lluís Maria Coromines: Desobediència greu. Multa de deu mesos amb una quota diària de 100 euros. (Advocacia de l’estat: multa de deu mesos i una inhabilitació d’un any i vuit mesos per desobediència greu.)
Lluís Guinó: Desobediència greu. Multa de deu mesos amb una quota diària de 100 euros. (Advocacia de l’estat: multa de deu mesos i una inhabilitació d’un any i vuit mesos per desobediència greu.)
Anna Simó: Desobediència greu. Multa de deu mesos amb una quota diària de 100 euros. (Advocacia de l’estat: multa de deu mesos i una inhabilitació d’un any i vuit mesos per desobediència greu.)
Ramona Barrufet: Desobediència greu. Multa de deu mesos amb una quota diària de 100 euros. (Advocacia de l’estat: multa de deu mesos i una inhabilitació d’un any i vuit mesos per desobediència greu.)
Joan Josep Nuet: Desobediència greu. Multa de deu mesos amb una quota diària de 100 euros. (Advocacia de l’estat: multa de vuit mesos i una inhabilitació d’un any i quatre mesos per desobediència greu.)
A l’Audiència Nacional espanyola:
Josep Lluís Trapero: Rebel·lió. 11 anys de presó i 11 anys d’inhabilitació absoluta.
Pere Soler: Rebel·lió. 11 anys de presó i 11 anys d’inhabilitació absoluta.
César Puig: Rebel·lió. 11 anys de presó i 11 anys d’inhabilitació absoluta.
Teresa Laplana: Sedició. 4 anys de presó.
Anàlisi: La invenció de la violència: 5 punts per a entendre el despropòsit de la fiscalia
El tribunal
Set magistrats formaran part de la sala que jutjarà els presos polítics i la resta d’acusats. El president i ponent de la sentència serà Manuel Marchena, un home de confiança de José María Aznar quan era president espanyol. Marchena i quatre magistrats més van ser recusats per les defenses dels presos, però el Tribunal Suprem va desestimar les recusacions.
Manuel Marchena, un home del PP al capdavant del jurat contra l’1-O
Manuel Marchena: és el jutge ponent de la sentència. Fiscal durant els anys més durs de la presidència de José María Aznar, entre el 2003 i el 2004 va ser la mà dreta del fiscal general de l’estat, l’ultraconservador Jesús Cardenal. Més tard, va ser designat magistrat del Suprem i del 2014 ençà presideix la sala segona gràcies a la majoria conservadora del Consell General del Poder Judicial. Marchena també va ser el ponent de la condemna contra l’ex-president del parlament basc Juan María Atutxa –inhabilitat perquè no va voler dissoldre el grup Sozialista Abertzaleak després de la il·legalització de Batasuna. L’any passat, el Tribunal d’Estrasburg va condemnar Espanya per aquesta inhabilitació. També sota la seva presidència de sala, el Suprem va arxivar les denúncies de CDC contra l’ex-ministre d’Interior espanyol Jorge Fernández Díaz i l’ex-director de l’Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso per revelació de secrets, prevaricació i malversació en el marc de l’operació Catalunya contra l’independentisme.
Andrés Martínez Arrieta: del desembre ençà, és el segon magistrat del Suprem que té competència per a controlar les activitats del CNI. Va ser un dels jutges que el 2011 van formar part de la sala del Suprem que va absoldre els quatre agents de la Guàrdia Civil que havien torturat Igor Portu i Mattin Sarasola, condemnats per l’atemptat de Barajas. Els agents havien estat prèviament condemnats per tortures greus i lesions per l’Audiència de Guipúscoa a presó i inhabilitació, però el Suprem els va absoldre. Enguany, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l’estat espanyol a indemnitzar Portu i Sarasola per danys morals i per no haver investigat les tortures.
Juan Ramon Berdugo: és membre del sector més conservador de l’Associació Professional de la Magistratura. És un altre dels jutges que van formar part d’aquella sala que va exculpar els guàrdies civils torturadors.
Luciano Varela: és fundador de l’associació Jueces para la Democracia i va participar en la causa contra l’ex-jutge Baltasar Garzón per haver investigat els crims del franquisme. Varela va arribar a indicar quines correccions havien de fer els advocats de La Falange i de Manos Limpias per a poder dur Garzón a judici.
Antonio del Moral: és magistrat del Suprem del 2012 ençà, i és conegut per la seva forta vinculació a l’Opus Dei. Va participar en diversos actes de l’organització, com ara la clausura d’unes jornades el 2002 sobre el centenari del fundador de l’Opus Dei. Antonio del Moral ha estat el jutge ponent de la sentència que va condemnar Iñaki Urdangarin a cinc anys i deu mesos de presó; va rebaixar la sentència que havia dictat l’Audiència de Palma anteriorment de sis anys i tres mesos de presó.
Ana María García Ferrer: és magistrada de la sala segona del Suprem des del 2014. Abans, havia estat instructora del cas Roldán i havia presidit l’Audiència de Madrid.
Andrés Palomo: va entrar a formar part de la sala segona del Suprem el 2014. Del currículum de Palomo destaca un fet que l’hauria d’invalidar per al judici de l’1-O: va ser el jutge instructor de la causa contra l’ex-conseller de Presidència Francesc Homs per la consulta del 9-N.
Judici televisat?
La defensa confia que el judici pugui ser televisat. La decisió dependrà en última instància del Suprem, tot i que no té cap argument objectiu per a justificar no se n’emeti senyal de televisió. ‘És imprescindible que sigui televisat perquè pugui fiscalitzar-se públicament i tothom pugui veure què passa’, deia fa uns dies un dels lletrats a VilaWeb. Això pot tenir dos efectes. D’una banda, la fiscalització pública de la manera com es desenvolupa. D’una altra, que tothom pugui accedir directament als arguments de la fiscalia, de l’acusació popular, dels advocats defensors i de les al·legacions dels encausats.
El judici del Suprem contra l’1-O pot ser televisat?
El lloc del judici
El Tribunal Suprem espanyol no és un tribunal preparat per a judicis, i molt menys per a macrojudicis com aquest. És un edifici antic, petit i amb moltes limitacions tècniques, començant per la impossibilitat de projectar-hi vídeos. Per això s’ha proposat que el judici es faci a l’edifici de l’Audiència espanyola o bé en alguna altra sala preparada per a macrojudicis que hi ha a la comunitat de Madrid. La decisió encara no s’ha pres.
El calendari i les condicions
El Tribunal Suprem vol que el judici duri el mínim temps possible perquè no interfereixi en el calendari de les eleccions municipals del mes de maig. Per això proposa que duri dos mesos o tres, és a dir, que comenci al gener i acabi al març o a l’abril. Si aquest calendari es complís, les sentències es farien públiques al juny o al juliol.
Però perquè duri aquest temps un judici tan gran i complex com aquest caldria que el calendari fos molt intens, excepcional, gairebé inhumà i vulnerant les garanties dels acusats de disposar d’una defensa en condicions. De moment, no hi ha cap confirmació oficial, però ja fa temps que corre el rumor que voldran fer sessions del judici de dilluns a divendres, matí i tarda. Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, va comentar a RAC1: ‘Nosaltres haurem d’anar a fer un menú al bar del davant i ells menjaran en un calabós de quatre metres quadrats un entrepà de xoriço i una aigua. Això durant dos mesos seguits, cada dia. I quan pugin a dalt hauran d’estar serens, amb els cinc sentits posats. No poden estar esgotats, però els judicis esgoten. Estar-te de les deu del matí a les sis de la tarda en un judici en el qual et demanen deu, quinze o trenta anys de presó no és cap ximpleria. No pots desconnectar-ne ni mitja hora. Ells han de tenir les capacitats plenes i prendre notes. Tot plegat, dificulta l’atenció que cal que tinguin els presos. I per això nosaltres vam dir que els nostres clients estarien en condicions d’igualtat si estaven en llibertat.’
Això faria encara més deplorables les condicions en què els presos haurien de declarar. Durant el judici, seran reclosos en una presó de Madrid. I cada dia de judici durant els mesos que duri seran traslladats de la presó al tribunal i del tribunal a la presó, en trajectes llargs, emmanillats.
Els documents
L’escrit d’acusació de la fiscalia al Tribunal Suprem espanyol:
L’escrit d’acusació de la fiscalia a l’Audiència espanyola:
Interlocutòria d’obertura del judici oral per part del Tribunal Suprem:
