El judici contra el procés: tot allò que cal saber-ne

Un any i tres mesos després dels fets d’octubre del 2017 i de l’empresonament del govern i els principals dirigents de la societat civil, l’independentisme afronta el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. Les sessions començaran amb les qüestions prèvies i després hi declararan els acusats, per aquest ordre: Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Santi Vila, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell. Vilaweb en fa un seguiment en directe.

Quin calendari tindrà?

Les sessions es concentraran entre el dimarts i el dijous, de deu del matí a sis de la tarda, aproximadament, amb una hora i mitja per a dinar. Aquesta decisió respon a dos motius. D’una banda, evitar trasllats de la presó fins al Suprem cinc vegades per setmana. I d’una altra, deixar dos dies setmanals als membres del tribunal per a anar avançant en les deliberacions amb vista a dictar sentència.

No obstant això, pocs dies abans de començar el judici, el Suprem ha filtrat a diversos mitjans la possibilitat de programar també sessions el dilluns, el divendres i el dissabte per a accelerar el judici, tenint en compte la gran quantitat de testimonis i documents que s’hi han acceptat.

El Tribunal Suprem espanyol vol que duri el mínim temps possible perquè no interfereixi en el calendari electoral. Per això s’ha proposat que duri dos mesos o tres, abans de les eleccions europees, municipals i autonòmiques del 26 de maig. Si es complís aquest propòsit, les sentències es farien públiques al juny o al juliol.

Durant el judici, els presos seran reclosos en presons de la comunitat de Madrid. Les dones, a Alcalá Meco; els homes, a Soto del Real. I cada dia durant els mesos que duri seran traslladats de la presó al tribunal i del tribunal a la presó. Durant les sessions no aniran emmanillats. Tant els presos com els membres del tribunal dinaran al Suprem.

Judici televisat

La web del Suprem, el canal 24 Horas de TVE –només en desconnexió a Catalunya– i el 3/24 transmetran les sessions del judici. TV3 també hi connectarà en alguns moments durant la programació informativa. Ara, la realització serà institucional. Hi haurà quatre càmeres dins la sala, però només es veurà allò que el Suprem vulgui. L’expert en l’anàlisi de la imatge i investigador de la Universitat Pompeu Fabra Jordi Balló explicava en una entrevista a VilaWeb totes les claus i implicacions d’aquesta manera de procedir. Segons Balló, aquesta realització no pot ser neutral de cap manera, i l’estat espanyol la fa servir per bastir una imatge favorable a les acusacions.

Observadors i premsa internacional

Amnistia Internacional i la International Trial Watch han demanat al Suprem de ser presents a la sala durant el judici com a observadors internacionals. Volen fer un seguiment exhaustiu del procés judicial i documentar les possibles vulneracions de drets que cometin el tribunal i les acusacions. El Suprem ha dit que no acceptava d’acreditar observadors internacionals al judici i, a més, n’ha fet befa amb l’argument que qualsevol ciutadà pot ser-ne observador perquè el judici serà televisat.

Fonts d’Amnistia Internacional van explicar a VilaWeb que els seus representants farien cua al carrer per entrar com a públic a la sala de plens del Suprem. Pel que fa a International Trial Watch, van demanar de reunir-se amb el president del tribunal, Manuel Marchena, però el Suprem no ho va voler.

El judici ha aixecat una gran expectació i el Suprem ha rebut unes sis-centes peticions de mitjans de tot el món per a acreditar-se. El Consell General del Poder Judicial ha destinat dos jutges perquè controlin els corresponsals de la premsa internacional. Això s’explica en un document, al qual va accedir VilaWeb, que forma part d’un dossier encarregat per Josep Borrell, ministre d’Afers Estrangers espanyol. El dossier s’ha fet arribar als mitjans internacionals per a explicar la seva versió sobre el judici.

Testimonis

El tribunal ha acceptat gairebé tots els testimonis i proves proposats per la fiscalia espanyola, l’advocacia de l’estat i l’acusació popular, exercida per Vox. En canvi, ha desestimat mig centenar de testimonis de les defenses, alguns dels quals fonamentals, i moltes proves pericials i documentals clau per a l’estratègia de la defensa. Declararan com a testimonis l’ex-president espanyol Mariano Rajoy, la seva vice-presidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, l’ex-ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro i l’ex-delegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo.

També declararan l’ex-president de la Generalitat Artur Mas; el president basc, Iñigo Urkullu; el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent; el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero; diputats com Gabriel Rufián i Joan Tardà; l’ex-coordinadora general del PDECat Marta Pascal; i la batllessa de Barcelona, Ada Colau. També hi compareixeran ciutadans ferits durant l’1-O i agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil.

També hauran de declarar com a testimonis els ex-diputats de la CUP David Fernàndez, Eulàlia Reguant, Mireia Boya i Antonio Baños; l’ex-diputat de Catalunya Sí que es Pot Albano Dante-Fachín i membres del col·lectiu En Peu de Pau com ara Marina Garcés, Jordi Armadans i Ruben Wagensberg.

En canvi, s’ha refusat que hi declarin Carles Puigdemont, Marta Rovira, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, el relator especial de les Nacions Unides per a la llibertat d’expressió, David Kaye, i l’expert independent per a la promoció d’un ordre internacional democràtic just, de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans, Alfred de Zayas. Tampoc Michel Forst, relator especial de l’ONU sobre la situació dels defensors dels drets humans; el comissari de Drets Humans del Consell d’Europa, Nils Muizenieks; ni tan sols Kartik Raj, autor de l’informe de Human Rights Watch sobre la violència de la policia espanyola l’1-O. No han volgut acceptar de testimoni tampoc dos premis Nobel que van participar en la campanya ‘Let Catalans Vote’, Jody Williams i Ahmed Galai; ni el lingüista Noam Chomsky, ni el sociòleg Richad Sennett ni l’historiador Paul Preston.

Vuit exemples del joc brut del Suprem al començament
del judici contra el procés

Dos testimonis més refusats: el rei espanyol, Felipe VI, i el portaveu del PP al senat, Ignacio Cosidó, que va desfermar una polèmica a començament de desembre després d’haver-se filtrat uns missatges de WhatsApp sobre la renovació de la cúpula judicial espanyola en què sortia esquitxat el president del tribunal de l’1-O, Manuel Marchena, de qui deia que podria controlar el procés judicial ‘per darrere’.

Una de les proves que el tribunal no ha admès és una prova pericial que va demanar la defensa de Jordi Cuixart que pretenia demostrar tècnicament que ni ell ni Jordi Sànchez ni els manifestants del 20-S no havien actuat de manera violenta, ni tampoc els dirigents polítics i la ciutadania l’1-O. Era un estudi d’un expert de Scotland Yard, Hugh Orde, i de Duncan McCausland, membre vitalici de l’Associació de Caps de la Policia del Regne Unit.

Qui són els set jutges del tribunal?

Set magistrats formen part de la sala que jutjarà els presos polítics i la resta d’acusats. El president i ponent de la sentència serà Manuel Marchena, un home de confiança de José María Aznar quan era president espanyol. Marchena i quatre magistrats més van ser recusats per les defenses dels presos, però el Tribunal Suprem va desestimar les recusacions. Aquests són els set jutges:

Manuel Marchena: és el jutge ponent de la sentència. Fiscal durant els anys més durs de la presidència de José María Aznar, entre el 2003 i el 2004 va ser la mà dreta del fiscal general de l’estat, l’ultraconservador Jesús Cardenal. Més tard, va ser designat magistrat del Suprem i del 2014 ençà presideix la sala segona gràcies a la majoria conservadora del Consell General del Poder Judicial. Marchena també va ser el ponent de la condemna contra l’ex-president del parlament basc Juan María Atutxa –inhabilitat perquè no va voler dissoldre el grup Sozialista Abertzaleak després de la il·legalització de Batasuna. L’any passat, el Tribunal d’Estrasburg va condemnar Espanya per aquesta inhabilitació. També sota la seva presidència de sala, el Suprem va arxivar les denúncies de CDC contra l’ex-ministre d’Interior espanyol Jorge Fernández Díaz i l’ex-director de l’Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso per revelació de secrets, prevaricació i malversació en el marc de l’operació Catalunya contra l’independentisme.

Andrés Martínez Arrieta: del desembre ençà, és el segon magistrat del Suprem que té competència per a controlar les activitats del CNI. Va ser un dels jutges que el 2011 van formar part de la sala del Suprem que va absoldre els quatre agents de la Guàrdia Civil que havien torturat Igor Portu i Mattin Sarasola, condemnats per l’atemptat de Barajas. Els agents havien estat condemnats prèviament per tortures greus i lesions per l’Audiència de Guipúscoa a presó i inhabilitació, però el Suprem els va absoldre. Enguany, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l’estat espanyol a indemnitzar Portu i Sarasola per danys morals i per no haver investigat les tortures.

Juan Ramon Berdugo: és membre del sector més conservador de l’Associació Professional de la Magistratura. És un altre dels jutges que van formar part d’aquella sala que va exculpar els guàrdies civils torturadors.

Luciano Varela: és fundador de l’associació Jueces para la Democracia i va participar en la causa contra l’ex-jutge Baltasar Garzón per haver investigat els crims del franquisme. Varela va arribar a indicar quines correccions havien de fer els advocats de la Falange i de Manos Limpias per a poder dur Garzón a judici.

Antonio del Moral: és magistrat del Suprem del 2012 ençà, i és conegut per la seva forta vinculació a l’Opus Dei. Va participar en diversos actes de l’organització, com ara la clausura d’unes jornades el 2002 sobre el centenari del fundador de l’Opus Dei. Antonio del Moral ha estat el jutge ponent de la sentència que va condemnar Iñaki Urdangarin a cinc anys i deu mesos de presó; va rebaixar la sentència que havia dictat l’Audiència de Palma anteriorment, de sis anys i tres mesos de presó.

Ana María García Ferrer: és magistrada de la sala segona del Suprem des del 2014. Abans, havia estat instructora del cas Roldán i havia presidit l’Audiència de Madrid.

Andrés Palomo: va entrar a formar part de la sala segona del Suprem el 2014. Del currículum de Palomo, se’n destaca un fet que l’hauria d’invalidar per al judici de l’1-O: va ser el jutge instructor de la causa contra l’ex-conseller de Presidència Francesc Homs per la consulta del 9-N.

Qui són els advocats?

Andreu Van den Eynde, advocat d’Oriol Junqueras i de Raül Romeva.

Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull.

Marina Roig, advocada de Jordi Cuixart.

Olga Arderiu, advocada de Carme Forcadell i d’Anna Simó.

Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, Meritxell Borràs, Lluís Guinó i Lluís Coromines.

Judith Gené, advocada de Ramona Barrufet.

Mariano Bergés, advocat de Dolors Bassa.

Pau Molins, advocat de Santi Vila.

Josep Riba, advocat de Carles Mundó.

Carles López Miquel, advocat de Mireia Boya.

Enrique Leiva, advocat de Joan Josep Nuet.

On es fa?

El Tribunal Suprem espanyol no és pas un tribunal preparat per a judicis, i encara menys per a macrojudicis com aquest. És un edifici antic, petit i amb moltes limitacions tècniques, començant per la impossibilitat de projectar-hi vídeos. Per això s’havia proposat que es fes a l’edifici de l’Audiència espanyola o bé en alguna altra sala de la comunitat de Madrid preparada per a judicis grans. Tanmateix, el judici es fa al saló de plens del Suprem, on ja es va fer la vista amb els advocats sobre qüestions prèvies.

Els acusats i les acusacions

En total, hi ha vint-i-dos acusats, dotze dels quals processats al Tribunal Suprem espanyol. N’hi ha sis més –els acusats solament de desobediència– que finalment seran jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I el major Trapero i l’ex-cúpula dels Mossos seran jutjats a l’Audiència espanyola. Heus-ne ací tots els noms, amb l’acusació de la fiscalia (entre parèntesis, l’acusació de l’advocacia de l’estat).

AL TRIBUNAL SUPREM ESPANYOL:
—Oriol Junqueras. Rebel·lió i malversació de diners públics. 25 anys de presó i 25 d’inhabilitació absoluta. (Advocacia de l’estat: 12 anys de presó i inhabilitació per sedició i malversació.)

—Jordi Sànchez. Rebel·lió. 17 anys de presó i 17 d’inhabilitació absoluta. (Advocacia de l’estat: 8 anys de presó per sedició.)

—Jordi Cuixart. Rebel·lió. 17 anys de presó i 17 d’inhabilitació absoluta. (Advocacia de l’estat: 8 anys de presó per sedició.)

—Carme Forcadell. Rebel·lió. 17 anys de presó i 17 d’inhabilitació absoluta. (Advocacia de l’estat: 10 anys de presó per sedició.)

—Jordi Turull. Rebel·lió i malversació de diners públics. 16 anys de presó i 16 d’inhabilitació absoluta. (Advocacia de l’estat: 11 anys i mig de presó i inhabilitació per sedició i malversació.)

—Raül Romeva. Rebel·lió i malversació de diners públics. 16 anys de presó i 16 d’inhabilitació absoluta. (Advocacia de l’estat: 11 anys i mig de presó i inhabilitació per sedició i malversació.)

—Joaquim Forn. Rebel·lió i malversació de diners públics. 16 anys de presó i 16 d’inhabilitació absoluta. (Advocacia de l’estat: 11 anys i mig de presó i inhabilitació per sedició i malversació.)

—Josep Rull. Rebel·lió i malversació de diners públics. 16 anys de presó i 16 d’inhabilitació absoluta. (Advocacia de l’estat: 11 anys i mig de presó i inhabilitació per sedició i malversació.)

—Dolors Bassa. Rebel·lió i malversació de diners públics. 16 anys de presó i 16 d’inhabilitació absoluta. (Advocacia de l’estat: 11 anys i mig de presó i inhabilitació per sedició i malversació.)

—Carles Mundó. Malversació i desobediència greu. 7 anys de presó i 16 d’inhabilitació absoluta. Multa de deu mesos amb una quota diària de 100 euros. (Advocacia de l’estat: 10 anys de presó i inhabilitació per malversació i desobediència greu.)

—Meritxell Borràs. Malversació i desobediència greu. 7 anys de presó i 16 d’inhabilitació absoluta. Multa de deu mesos amb una quota diària de 100 euros. (Advocacia de l’estat: 10 anys de presó i inhabilitació per malversació i desobediència greu.)

—Santi Vila. Malversació i desobediència greu. 7 anys de presó i 16 d’inhabilitació absoluta. Multa de 10 mesos amb una quota diària de 100 euros. (Advocacia de l’estat: 10 anys de presó i inhabilitació per malversació i desobediència greu.)

AL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
—Mireia Boya. Desobediència greu. Multa de deu mesos amb una quota diària de 100 euros. (Advocacia de l’estat: multa de vuit mesos i inhabilitació d’un any i quatre mesos per desobediència greu.)

—Lluís Maria Coromines. Desobediència greu. Multa de deu mesos amb una quota diària de 100 euros. (Advocacia de l’estat: multa de deu mesos i inhabilitació d’un any i vuit mesos per desobediència greu.)

—Lluís Guinó. Desobediència greu. Multa de deu mesos amb una quota diària de 100 euros. (Advocacia de l’estat: multa de deu mesos i inhabilitació d’un any i vuit mesos per desobediència greu.)

—Anna Simó. Desobediència greu. Multa de deu mesos amb una quota diària de 100 euros. (Advocacia de l’estat: multa de deu mesos i inhabilitació d’un any i vuit mesos per desobediència greu.)

—Ramona Barrufet. Desobediència greu. Multa de deu mesos amb una quota diària de 100 euros. (Advocacia de l’estat: multa de deu mesos i inhabilitació d’un any i vuit mesos per desobediència greu.)

—Joan Josep Nuet. Desobediència greu. Multa de deu mesos amb una quota diària de 100 euros. (Advocacia de l’estat: multa de vuit mesos i inhabilitació d’un any i quatre mesos per desobediència greu.)

A L’AUDIÈNCIA ESPANYOLA:
—Josep Lluís Trapero. Rebel·lió. 11 anys de presó i 11 anys d’inhabilitació absoluta.

—Pere Soler. Rebel·lió. 11 anys de presó i 11 anys d’inhabilitació absoluta.

—Cèsar Puig. Rebel·lió. 11 anys de presó i 11 anys d’inhabilitació absoluta.

—Teresa Laplana. Sedició. 4 anys de presó.

Els documents

Llegiu ací l’escrit d’acusació de la fiscalia al Tribunal Suprem espanyol:

També l’escrit d’acusació de la fiscalia a l’Audiència espanyola:

I la interlocutòria d’obertura del judici oral per part del Tribunal Suprem:

L’escrit de defensa de Carme Forcadell.

L’escrit de defensa d’Oriol Junqueras i de Raül Romeva.

L’escrit de defensa de Josep Rull.

L’escrit de defensa de Jordi Turull.

L’escrit de defensa de Joaquim Forn.

L’escrit de defensa de Jordi Sànchez.

L’escrit de defensa de Jordi Cuixart.

L’escrit de defensa de Meritxell Borràs.