De la defensa a l’atac: les claus de l’acusació de Jordi Cuixart contra l’estat espanyol

  • Òmnium escenifica el component polític i de denúncia de l'estratègia de defensa del seu president al Tribunal Suprem

VilaWeb

Text

Josep Casulleras Nualart

14.01.2019 - 19:04
Actualització: 14.01.2019 - 21:24

L’escrit de defensa de Jordi Cuixart al Tribunal Suprem espanyol és un escrit d’acusació contra l’estat. Serà fet públic demà, el dia que s’acaba el termini per a presentar-lo al tribunal. Els advocats dels altres presos polítics també els aniran presentant durant la jornada, però Òmnium ha avançat les línies mestres del seu document en un acte públic al Col·legi d’Advocats de Barcelona. Acompanyat de juristes de renom que són membres de l’entitat, com ara August Gil Matamala, Magda Oranich i Gemma Calvet, el vice-president, Marcel Mauri, ha declarat: ‘Us presentem un escrit d’acusació de Jordi Cuixart i d’Òmnium davant l’estat espanyol. Cuixart, en representació dels socis d’Òmnium i de la societat civil, anirà al Suprem a defensar el dret de mobilització pacífica i de l’autodeterminació.’ És a dir, que la voluntat de la defensa de Jordi Cuixart és de passar a l’atac en el judici que començarà probablement a començament de febrer. ‘Exercirem tantes vegades com calgui desobediència civil pacífica’, ha reblat Mauri.

Els advocats de Cuixart –Marina Roig, Benet Salellas i Àlex Solà– eren també en l’acte solemne de presentació de l’escrit. I han cedit la paraula a alguns d’aquests juristes, que han explicat quines serien les denúncies principals de vulneració de drets que es farien aquests mesos vinents a la sala del Tribunal Suprem. ‘És un judici a la llibertat d’expressió. El judici converteix aquest dret en un delicte’, ha denunciat Gemma Calvet. També ha denunciat que es vulgui aplicar l’excepció sobre aquest dret –prevista només en casos d’enaltiment del nazisme o de delictes d’odi– en la defensa de l’autodeterminació. ‘Volen incriminar conductes emparades per la llibertat d’expressió.’

L’advocada Magda Oranich ha exposat la segona gran línia de denúncia: la vulneració del dret de reunió i de manifestació que es comet en aquest procés judicial. ‘Constitueix un precedent terrible per a futures manifestacions o protestes. Aquests drets són fonamentals per a la praxi democràtica. Els convenis internacionals els protegeixen. I el Tribunal Europeu dels Drets Humans l’empara amb la seva jurisprudència fins i tot quan hi ha perill de disturbis. Utilitzen aquesta amenaça com a càstig per haver desafiat l’status quo.’ Oranich ha advertit: ‘El judici pretén dissuadir l’exercici de la dissidència política. Així ho fa amb l’abús de la presó provisional, intentant desincentivar la participació política directa. I això va contra la jurisprudència mateixa del TS i del TC.’

August Gil Matamala ha recordat que el tribunal no és pas competent per a jutjar aquesta causa i que el procés judicial es fa sense garanties. ‘La decisió del Tribunal Suprem de fer-se’n càrrec és una vulneració del dret del tribunal predeterminat per la llei. I la fragmentació irregular de la causa ha fomentat una instrucció sota secret i amb caràcter inquisitorial, sense que les defenses en puguin tenir control. Es vulnera un procés equitatiu.’

Carme Herranz, advocada del Col·lectiu Ronda, ha denunciat la vulneració del principi de legalitat. ‘Aquest judici vulnera múltiples conceptes jurídics que protegeixen de l’arbitrarietat de l’estat. El magistrat construeix un relat d’una violència que no es va produir i ho fa en detriment dels drets dels acusats; els acusa de rebel·lió per manifestacions sense violència. I s’aplica un criteri de laboratori; es fa així perquè no es jutgen uns fets, sinó una ideologia. És una causa general contra el sobiranisme i contra la llibertat.’

Olivier Peter, un dels advocats de Jordi Cuixart, ha exposat una de les línies més contundents de denúncia, la de la vulneració del dret d’autodeterminació. ‘Som a la porta d’un judici en què l’acusació construeix un relat sobre les ruïnes de la violació de drets civils. Es nega el dret fonamental dels pobles a l’autodeterminació, reconegut per la comunitat internacional i amb jurisprudència internacional, com al Canadà, malgrat el fet que la justícia espanyola el malinterpreta. La jurisprudència diu que no es limita a situacions colonials, aquest dret, sinó que també s’aplica en situacions com la catalana.’ Fins i tot ha assenyalat un fet irregular en tota aquesta causa general, el de situar la unitat d’Espanya per damunt de la defensa dels drets fonamentals. ‘Mai no s’ha reconegut als estats d’oposar la unitat del territori als drets fonamentals. Si el dret d’autodeterminació és reconegut pel dret internacional, el dret de la unitat d’Espanya només existeix en els somnis de nacionalistes furibunds.’ I ha reblat: ‘El judici a la democràcia encara ha de començar però ells ja han perdut. ‘

La presentació dels escrits de defensa és el penúltim pas perquè comenci el judici. Abans no acabi aquest mes de gener els presos polítics seran traslladats a Madrid, on seran tancats en una presó encara per determinar durant els mesos que duri el judici. I, d’acord amb l’estratègia de defensa presentada per l’equip d’Òmnium i de Jordi Cuixart, es vol fer un judici clarament polític, passant de la defensa a l’atac, a l’acusació contra l’estat espanyol. I que ho vegi tot el món.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor