Juanjo García: ‘Els infants poden ser la clau dels possibles tractaments per a la Covid-19’

‘Els infants poden tenir la clau de possibles tractaments per a la Covid-19.’ Així de clar ho té Juanjo García, cap de pediatria de l’Hospital Sant Joan de Déu, que ha esdevingut punt de referència per a infants i embarassades amb la Covid-19. Després d’uns mesos d’experiència, García ha tret unes quantes conclusions, com ara que aquest coronavirus afecta menys els nens: no agafen tant la malaltia i si els l’encomanen no la tenen tan greu. Per aquest motiu, han impulsat el projecte Kids Corona, per a investigar per què la Covid-19 es comporta de manera diferent amb els infants. Estan convençuts que entendre’n el perquè pot ajudar a trobar la cura de la Covid-19.

—Els nens s’encomanen molt menys la Covid-19?
—Sí, claríssimament, la malaltia afecta menys els nens i és menys greu que no pas amb els pacients adults. En tenim dades, i la quantitat de nens ingressats respecte de la població general són molt pocs. A més, els diagnosticats també en són molt pocs. Per exemple, a l’Hospital de Sant Joan de Déu han vingut a urgències uns quatre-cents nens amb una simptomatologia compatible amb la Covid-19. D’aquests, només una vintena la tenien. Per tant, podem dir que fins i tot nens que tenen una simptomatologia compatible amb la Covid-19 no la tenen, sinó que han agafat alguna altra malaltia.

—Però precisament la setmana passada molts mitjans van publicar titulars molt alarmants sobre els infants…
—Se n’ha fet un gra massa. Això ha passat perquè hem observat més nens amb la malaltia de Kawasaki que no és habitual. És una malaltia de causa desconeguda, encara que normalment s’atribueix a infeccions víriques i a alguns factors ambientals. S’ha de dir que, normalment, a la primavera n’hi ha més casos i, per tant, fins a cert punt és normal. Els pediatres estem acostumats a veure cada any aquesta malaltia i diagnosticar-la. Enguany, en veiem més casos. Si normalment en veiem quatre o cinc en tres mesos, ara en veiem uns set o vuit. Per tant, és veritat que hi ha més casos, però no són unes xifres alarmants.

—Però té cap relació amb la Covid-19?
—És possible que algun cas tingui relació amb el coronavirus, no ho descartem. Però seria igual que amb els altres virus que s’han associat a aquesta malaltia. No tots els pacients que vénen per la malaltia de Kawasaki tenen la Covid-19.

—I per què hi ha hagut tanta alarma?
—Això ve de la Gran Bretanya, on el sistema de salut va alertar els metges perquè estiguessin molt atents si veien quadres similars en nens. Els deia que si veien un nen amb febre alta, erupcions a la pell, irritabilitat i dolor abdominal, el derivessin a un hospital. Però cal saber que al Regne Unit l’assistència en pediatria no recau en els pediatres, sinó en els metges generals. I és clar, ells no estan acostumats a veure aquesta malaltia. Nosaltres sabem diagnosticar aquest cas clínic amb molta facilitat. Per tant, no ens cal l’alerta. Evidentment, si ens arriba un nen amb aquests símptomes, una de les nostres sospites serà la malaltia de Kawasaki. I sempre el remetrem a un hospital. Allà, li donaran el tractament convencional d’aquesta malaltia. A més, cal dir que la resposta sol ser bona en la gran majoria de casos.

—Llavors els pares no han d’estar atents a res especial?
—No, no.

—Els nens tenen els mateixos símptomes de la Covid-19 que els adults?
—En general, sí. L’única cosa que els diferencia és que els nens tenen un quadre asimptomàtic o molt poc simptomàtic. Tenen febre, mal de cap, miàlgies… Pràcticament, no tenen problemes greus. A Sant Joan de Déu només n’hem tingut un cas a cures intensives, i tenia patologies de base. Però cal dir que aquesta malaltia no sembla que es comporti de manera greu ni tan sols amb els nens que tenen moltes patologies de base. Nosaltres treballem amb molts infants amb patologies cròniques i cada any, amb la grip, es posen malalts i requereixen multituds d’ingressos. Fins i tot, algun nen mor. En canvi, amb la Covid-19 no tenim aquesta situació. No hi ha una gran afectació de nens amb algunes malalties cròniques. Sí que n’hi ha alguns i, per descomptat, amb aquests nens s’ha d’anar una mica més amb compte, perquè són més vulnerables que la resta de pacients. Però, en general, els quadres que tenen infants i adults són pràcticament iguals.

—Què han de fer els pares?
—Només cal estar atents un cop hagi passat el quadre febril, i assegurar-se que l’evolució sigui la correcta i que no presenti cap altra simptomatologia que els cridi l’atenció. Si veuen alguna cosa que no els fa bona espina i el nen torna a tenir febre o es queixa de mal de panxa, llavors és important que consultin el metge de referència. Perquè a part de la Covid-19, poden ser unes altres coses. Per exemple, si es queixa de mal de panxa, podria ser una apendicitis. És important que consultin el seu pediatre i, per descomptat, si el veuen molt malament, que el portin a urgències. Allà l’explorarem i veurem quin tractament li hem de fer.

—Últimament ve menys gent a l’hospital? Els pares eviten de venir-hi?
—S’ha notat moltíssim la baixada. Les urgències pràcticament s’han reduït a un terç. La gent té por de venir als hospitals, tenen por d’agafar el coronavirus. S’ha notat moltíssim. Aquests últims dies sembla que torna a pujar una mica, però fins ara, s’ha notat moltíssim.

—Teniu por que això faci que després hi hagi un gran volum de feina amb afectats que no han vingut abans?
—Això podria passar més amb els adults, però amb la població pediàtrica crec que no. La majoria de nens són sans i, per tant, no hauria de passar. A més, els nens amb patologies cròniques han estat en contacte amb el seu pediatre per consultar-li tots els dubtes. Fins i tot, quan ha calgut, els han visitat, encara que hagi estat en consultes externes.

—Malgrat que doneu un missatge de tranquil·litat a les famílies, suposo que és important d’explicar que no es pot abaixar la guàrdia…
—Sí, evidentment. A més, no se sap encara quin és el paper dels nens en la transmissió del virus. Els nens tenen un paper clau en la transmissió de la majoria de virus respiratoris. Normalment, són els nens els qui es contagien i transmeten la malaltia a la resta de la família. Amb el coronavirus sembla que no és així. Tot apunta que els nens s’infecten igual que la resta de la població. Per tant, no són uns agents transmissors de la malaltia tan importants. Però com que encara no se sap prou sobre la malaltia, val més ser prudents. Esperem que l’estudi Kids Corona que fem a Sant Joan de Déu ens en pugui donar més informació.

—L’estudi vol ajudar a entendre per què el coronavirus afecta menys els nens. Teniu cap hipòtesi?
—Si, tenim diverses hipòtesis sobre què passa. Aquest estudi pot ser clau, precisament, per a saber si els nens poden tenir una protecció natural. A això, hi poden contribuir diversos factors. Per una banda, podria ser la colonització que tenen a la nasofaringe, que s’anomena microbiota: tota aquella flora que de manera natural és a la nasofaringe de totes les persones. Els nounats no la tenen, però de mica en mica aquesta flora va augmentant en diversitat i quantitat. No para d’augmentar fins que el nen té cinc anys o sis, que és quan comença a perdre aquesta diversitat a causa d’una sèrie de factors, com la nutrició i la contaminació. La pèrdua d’aquesta riquesa fa que ens predisposem a tenir una sèrie de malalties, com ara les infeccions. Això ho han demostrat molts grups de recerca. I podria ser una explicació. Però no és l’única.

—Tot plegat ens podria donar claus per a entendre millor com funciona la malaltia?
—Efectivament. Nosaltres pensem que els infants poden ser la clau de possibles tractaments per a la Covid-19. Si arribem a saber una mica més com funciona aquesta malaltia amb els nens, potser podrem trobar medicaments i tractaments preventius per als adults. I aquest és el gran interès de la recerca que fem.

—Entenc que malgrat que fa un temps que heu començat aquest estudi, encara no n’heu obtingut resultats…
—Efectivament. De moment, no en podem avançar res. Hem començat l’estudi amb tres grans nuclis de població. Ara som en el procés de recollida, i pot ser que d’ací a un mes o un mes i mig en tinguem els primers resultats.

—Quins són aquests tres grans nuclis de població que han entrat en l’estudi?
—Un són diversos nuclis familiars on un dels progenitors ha estat diagnosticat de Covid-19. En aquests casos, prenem mostres de totes les persones del nucli familiar. L’altra població que investiguem són els nens que han tingut la malaltia: se’n recullen mostres per fer-ne les investigacions oportunes. Però també hem inclòs a l’estudi les embarassades, perquè pensem que és un col·lectiu que no s’ha seguit de manera gaire àmplia.

—Ja teniu la gent que necessiteu per a l’estudi?
—Sí, hem tingut més de 2.000 sol·licituds de nuclis familiars. Al final n’hem escollit 500. I amb els altres, som en procés de dir-los que en aquest cas no comptem amb ells, però que, si els sembla bé, mantindrem les dades per a possibles nous estudis. Vull aprofitar l’ocasió per donar les gràcies a totes les famílies que s’han apuntat a l’estudi. Cal agrair-los l’entusiasme amb què ho han fet.

—I si a la família hi ha una persona malalta? Com hem de tractar aquest infant?
—La persona contagiada haurà d’estar aïllada en una habitació i no tindrà contacte amb els nens. S’haurà de procurar que surti el mínim de l’habitació i que, quan ho faci, porti sempre una màscara. També és molt important que tingui una higiene de mans molt constant. A més, seria bo que es delimitessin zones netes a la casa, per tal que els nens s’hi poguessin moure lliurement. El problema és quan els dos progenitors s’han infectat. És més complicat, i en molts casos és pràcticament impossible. En aquestes situacions, s’han d’extremar al màxim les precaucions i fer que els nens tinguin poc contacte amb els pares. Per exemple, es pot fer que els nens tinguin a l’abast els objectes que més utilitzin. D’aquesta manera dependran menys dels pares. Però potser és una de les situacions més complicades de manegar, sobretot quan tota la família ha estat infectada.

—I si la mare alleta la criatura? Pot continuar donant el pit?
—Si, però cal que estigui ben protegida. La mare ha de posar-se màscara i fer molta higiene de mans. Cal que es renti les mans abans i després de donar el pit.

—Sant Joan de Déu també és punt de referència per a les embarassades amb Covid-19. Què en sabem, d’aquest col·lectiu?
—Tampoc no se sap al 100%, però la sensació és que els afecta de la mateixa manera que a les altres dones de la seva edat. En altres malalties víriques, com la grip, les embarassades són un grup més propens a agafar-les i que poden tenir complicacions. Amb la Covid-19, sembla que no tenen pas més risc que les altres dones de la seva edat.

—I posen en risc la criatura?
—No. Per molt que la mare tingui la Covid-19, el fetus no està contagiat quan neix. Si el nounat agafa el coronavirus, serà després. Per tant, podem donar un missatge tranquil·litzador a les embarassades. A Sant Joan de Déu hem tingut algun nounat que s’ha encomanat. Tenien menys d’un mes i s’han encomanat del pare o de la mare després d’haver nascut. Per sort, tots han evolucionat molt bé, sense cap problema.

—Remarqueu que tenien menys d’un mes… Són un col·lectiu amb més risc?
—Els primers mesos són molt perillosos. Nosaltres diem que els pacients amb més risc són els que tenen malalties cròniques, els que reben un tractament que els baixen les defenses o els infants de menys d’un mes o dos. Aquests nadons els posem en aquest llistat perquè són molt immadurs, però la realitat ens ha fet veure que no tenen tant de risc.